L'edifici és un palau. La seva façana principal és d'estil neoclàssic i fou dissenyada per Josep Mas i Vila, i la façana que dóna al carrer Ciutat és d'estil gòtic, creada per Arnau Bargués. El pati interior, també d'estil gòtic però amb traces renaixentistes, data de l'any 1391, i s'hi mostren exposades diverses escultures d'autors com Josep Llimona, Joan Miró o Josep Clarà. Altres estances destacables són el Saló de Cent, el Saló de Cròniques, el Saló de la Reina Regent i la Capella del Bon Consell.
El pati
El pati de l'Ajuntament està decorat per diverses escultures d'artistes nascuts a Barcelona o que van tenir una estreta relació amb la ciutat. Entre les que destaquen obres de Miró, Llimona, Gargallo o Subirachs.
L'Escala Negra
Deu el seu nom, al material que a partir del primer tram canvia l'escala de pedra per marbre negre, va ser construïda l'any 1929 per Adolf Florensa i Ferrer i el seu equip, d'estil neogòtic per harmonitzar amb el seu entorn fins al primer tram que canvia a l'estil neoclàssic de la planta primera. A l'arrencada de l'escala i sostingut per un lleó tallat, es reproduïx en relleu, el primer segell que es va utilitzar a l'escrivania: quatre escuts d'armes dels comtes de Barcelona separats per una creu.
El sostre està realitzat amb un cassetonat de fusta imitant l'antic original del Trentenari.
Es troba al mur esquerre un gran mural pintat per Miquel Viladrich l'any 1928 que té per títol Barcelona Cap i Casal de Catalunya, realitzat amb una pintura plana; representa una al•legoria de Catalunya amb personatges tradicionals i amb símbols com la sardana, les illes Medes, la muntanya de Montserrat, així com temes relatius al poema Canigó de Jacint Verdaguer, emmarcats com un tríptic per tres arcs cecs de marbre.
Escala d'Honor
L'escala d'Honor fou construïda per l'arquitecte municipal Pere Falqués l'any 1894 i fou modificada a les obres de l'any 1929 per l'arquitecte Adolf Florensa per donar-li una forma més esvelta i canviar-la de tres a dos trams; és per la que s'ascendeix fins a la galeria gòtica i al Saló de Cent i està decorada amb un escut de la ciutat realitzat en pedra tallada i dos grans tapissos dits dels consellers. La claraboia que dóna llum a l'escala és una obra de 1929 de Jeroni Granell Bartomeu, continuador del taller Rigalt-Granell que va crear el seu pare, Jeroni Ferran Granell i Manresa.
La Galeria Gòtica
Situada en la primera planta, està formada per una sèrie d'arcs sostinguts i en una de les columnes es pot apreciar la data gravada en números romans MDLXXVII (1577).
El Salo de les Cròniques
Espai reformat l'any 1929, destaquen les pintures de les parets i sostre realitzades per l'artista català Josep Maria Sert. En elles es representa una al•legoria de Catalunya, mostrant les gestes dels almogàvers que combatien sota el comandament de Roger de Flor.
La Capella del Bon Consell
L'actual capella, encarregada sent alcalde de la ciutat Josep Maria de Porcioles i Colomer, està situada al costat del saló de Cròniques i és de dimensions molt reduïdes, la decoració es va encarregar a l'escultor Enric Monjo l'any 1958, inaugurant-se el 1966. Presideix la capella la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, de talla policromada i a la seva peanya l'escut de la ciutat, damunt d'ella hi ha un crucifix d'ivori i al gran plafó central uns grups d'imatges representant les autoritats i els personatges tradicionals del poble, fent les seves ofrenes a la Verge.
El Saló de la Reina Regent
Actualment utilitzat com a Saló de Plens per l'ajuntament, l'origen de la seva construcció és curiós, ja que es va realitzar perquè la Reina Maria Cristina pogués tenir un espai on prendre el te amb les seves amigues, i al que es desplaçava des de l'hotel de la Rambla, on s'allotjava.
El Saló de Cent
Originalment anomenat Saló del Trentenari, el Saló de Cent estava destinat a les reunions del Consell de Cent. Fou realitzat pel mestre d'obres Pere Llobet l'any 1369, de planta rectangular, amb coberta plana i amb tres trams separats per dos grans arcs de mig punt. Per la seva il•luminació es van obrir quatre rosasses, la més gran es va construir sobre l'entrada principal, mentre que les tres restants i d'inferior grandària, es van situar al mur que donava al Pati dels Tarongers. Els vitralls de les rosasses van ser realitzades per l'artista Nicolau de Maraya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada