Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sitges. Mostrar tots els missatges

16 de maig del 2022

La fàbrica de ciment de Vallcarca

Emplaçada estratègicament en un lloc ideal, a ran de la línia del ferrocarril, la fàbrica fou inaugurada l’any 1903 i l’any 1913 es construí el port per donar sortida als materials de la producció. Aquest port fou especialment actiu durant l’ampliació del port de Barcelona en el que 12 milions de tones de pedres del Garraf s’utilitzaren pel projecte.

L'any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port.

A Vallcarca hi havia una colònia on vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors i llurs famílies. La colònia comptava amb església, escola, mercat, economat, escorxador, baixador del ferrocarril, caserna de la Guàrdia Civil, port, cine/teatre, bar/cantina, ambulatori, camp de futbol, etc.

El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. Per altra banda, els fills barons dels treballadors que vivien en la colònia, quan complien 18 anys havien de marxar si no treballaven a la fàbrica. Molts d’ells, si treballaven a Sitges havien d’entrar-hi d’amagat per tal de residir amb llurs famílies.

A principis dels anys 70, i degut a la insalubritat manifesta, els habitants de la colònia varen anar marxant a viure a altres llocs propers, incentivats per la direcció de la fàbrica que els subvencionà parcialment la despesa. La colònia fou enderrocada, i avui dia només queden en peu els anomenats “xalets”, que eren els habitatges dels encarregats.

Actualment i degut a la crisi, i encara que amb llicència d’explotació fins l’any 2029, la producció de la fàbrica està tancada. No així l’extracció d’àrids que continua a ple rendiment. Tot això suposa la constant degradació del Parc Natural del Garraf, molt castigat per les pedreres i l’antic abocador de la Vall d’en Joan.

La fàbrica.
El forn número 6.
El forn número 6 en funcionament.
La sala de control.
Els “xalets”. Tot el que queda de l’antiga colònia.
El port.
La fàbrica vista des de l’aire.
Les maleïdes pedreres....

26 d’agost del 2018

La Palmerada

L'any 2001, a la cloenda de la Festa Major de Sant Bartomeu, Joan Marsal, President aleshores de la Comissió de la Festa Major i Santa Tecla va tenir la idea de fer una "palmerada".

I en què consisteix això? Doncs en disparar una tanda de palmeres de focs artificials al llarg del Passeig Marítim de Sitges, de 2,5 km de longitud.

L' esdeveniment es va dur a terme el 26 d'agost davant d'una gran i expectant generació. La veritat és que va decebre ja que la gent concentrada en el Passeig Marítim no va poder copsar tota la seva magnitud. Només els fotògrafs que ens vam situar en llocs estratègics vam poder deixar constància de la grandiositat de l'espectacle, que va durar escassament 5 minuts.

Tècnicament va ser una tasca complexa. Es van muntar 8 grups de morters al llarg dels 2,5 km del Passeig Marítim entre la Punta i Terramar, cadascun d'ells controlat per tècnics. S'havien de disparar tres tandes de palmeres de diferent composició. Els tècnics, mitjançant walkie talkies havien de disparar les tandes seguint les ordres del director, el sitgetà Isidre Pañella.

La primera i la segona tanda van funcionar perfectament. Però en la tercera i última, segons em va comentar l'Isidre temps després, per ràdio va dir als tècnics: -No dispareu fins que no digui la paraula FOC!- i al sentir FOC! un dels grups va disparar avançant-se a la resta.


La foto impossible de la Palmerada.
Impossible perquè no va existir, ja que per error la tanda es va disparar en dues fases. En el moment de fer la foto vaig intuir que alguna part s'havia avançat i vaig programar la càmera per fer una doble exposició, el que em va permetre capturar el que hauria d'haver sigut.