O Grove, a la costa de Galícia, celebra al mes d'octubre la Festa de l'Exaltació del Marisc.
Durant la festa es posen a la venda marisc i peix a preus populars, preparats i servits pels habitants del lloc. Els excel·lents productes de la zona atrauen cada any milers de persones, convertint aquest esdeveniment en tota una referència i fent que O Grove hagi aconseguit el sobrenom de “paradís del marisc”. Tampoc no hi falten la música i els balls populars, els concursos i les competicions esportives, així com seminaris i exposicions.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galícia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Galícia. Mostrar tots els missatges
8 de juny del 2026
10 de juny del 2022
Hórreo de Carnota
L'hórreo de Carnota, considerat Monument Nacional, és la construcció més representativa del municipi i està classificat com el més gran de Galícia juntament amb el de Lira i el d'Araño (Rianxo), sent la seva longitud de 34,76 metres.
La seva construcció, completament de granit, es va iniciar l'any 1768, aconseguint el seu estat actual l'any 1783, data que es correspon amb el moment en què va ser ampliat en onze nous parells de peus. El mestratge amb què va ser fet i que descansa sobre vint-i-dos parells de peus, s'atribueix igual que el de Lira, a Gregorio Quintela, com així ho demostren les inscripcions que se situen a les diferents portes de l'hórreo.
La visita és obligada no només per la singularitat d'aquest monument sinó perquè conforma un conjunt arquitectònic excepcional juntament amb el colomar, l'Església de Santa Comba i la Casa Rectoral.
Els hórreos van ser utilitzats des de fa segles per preservar les collites, sobretot de blat de moro i patates. La seva separació del sòl feia possible la seva conservació sense humitat i la seva bona ventilació i foscor feia que els aliments duressin molt més temps. A més la separació dels peus del cos, estava construïda de forma que la seva funció era mantenir les collites fora de l'abast dels ratolins i altres rosegadors.
Els grans hórreos estaven generalment prop d'alguna església o de les cases rectorals, ja que solien pertànyer al clero, pel fet que el clergat es quedava amb el 10% de les collites, el famós impost conegut com el delme.
La seva construcció, completament de granit, es va iniciar l'any 1768, aconseguint el seu estat actual l'any 1783, data que es correspon amb el moment en què va ser ampliat en onze nous parells de peus. El mestratge amb què va ser fet i que descansa sobre vint-i-dos parells de peus, s'atribueix igual que el de Lira, a Gregorio Quintela, com així ho demostren les inscripcions que se situen a les diferents portes de l'hórreo.
La visita és obligada no només per la singularitat d'aquest monument sinó perquè conforma un conjunt arquitectònic excepcional juntament amb el colomar, l'Església de Santa Comba i la Casa Rectoral.
Els hórreos van ser utilitzats des de fa segles per preservar les collites, sobretot de blat de moro i patates. La seva separació del sòl feia possible la seva conservació sense humitat i la seva bona ventilació i foscor feia que els aliments duressin molt més temps. A més la separació dels peus del cos, estava construïda de forma que la seva funció era mantenir les collites fora de l'abast dels ratolins i altres rosegadors.
Els grans hórreos estaven generalment prop d'alguna església o de les cases rectorals, ja que solien pertànyer al clero, pel fet que el clergat es quedava amb el 10% de les collites, el famós impost conegut com el delme.
20 de maig del 2022
El cruceiro de Hío
El cruceiro de Hío és un monument escultòric, considerat com la millor creu de terme de Galícia. Està situat a la plaça de l'església de San Andrés, a Hío, municipi de Cangas de Morrazo . Tallat el 1872, es discuteix la seva autoria; les opcions més defensades són els picapedrers i escultors José Cerviño García i Ignacio Cerviño Quinteiro. A excepció d'algunes talles exemptes, gairebé tot el creuer es va elaborar amb una sola peça de granit.
La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de manera simbòlica. La iconografia és barroca. El mateix simbolisme de les figures està discutit.
L'estat de conservació del creuer és relativament bo. Hi ha un creixement considerable de líquens que cobreixen àmplies zones. Va patir el tracte irrespectuós de dos turistes que van arribar a trencar alguna de les figures, que van ser reparades o substituïdes.
Sembla que les figures d'Adam i Eva del fust són obra de Manuel Coia, un escultor de Nerga, lloc d'aquesta mateixa parròquia d'Hío. L'escena principal representa el davallament o desenclavat de Crist. La figura central és Jesús, ja mort, a qui estan baixant de la creu subjecte amb una tela passada per sota dels braços. Dos homes són pujats a una escala a l'alçada dels braços de la creu. Són Josep d'Arimatea (propietari del sepulcre en què s'enterrarà Jesús) i Nicodem (un fariseu proper a Jesús). Tots dos subjecten el drap i van descendint el cos fins a les mans de Sant Joan, que, al peu de la creu, el pren per les cames. Sant Joan està acompanyat per la Verge Maria i Maria Magdalena. Completen el grup dos angelots. Al fust, de secció circular, hi ha tres escenes. La superior són dos arcàngels, un trepitjant el cap d'una serp i l'altre sembla que està acollint un nen o protegint una ànima. A sota d'ells, la Mare de Déu està trepitjant un drac o una serp, símbols clàssics del dimoni, representant la salvació; la serp es protegeix amb una mitja lluna. Finalment, sota la Verge, apareixen les figures d'Adam i Eva expulsats del Paradís, nus i tapant-se, avergonyits del seu pecat. A la base del cruceiro, a manera de capelleta, s'obren quatre fornícules. A la primera, apareixen representades les «ànimes del purgatori», o almiñas, demanant a la Verge la seva intersecció (per a alguns és la Verge del Carme); una d'aquelles ànimes, que demana ajuda per sortir del purgatori, està tocada amb una mitra de bisbe. A la segona fornícula apareix Crist ressuscitat als llimbs dels justos (altres creuen veure Crist traient les ànimes de l'infern o, també, la Mare de Déu amb Jesús). Finalment, a les altres dues fornícules, cadascun en una, Adam i Eva al Paradís al peu d'una pomera, amb el dimoni en forma de serp temptant a Eva i reptant pel tronc, tots dos, Adam i Eva, tenen la meitat inferior del cos tapada en al·lusió a les conseqüències del pecat original; una altra possible interpretació és que les imatges recullin el moment de cometre el pecat original i que allò que els cobreixi sigui la vegetació, en un intent ingenu d'ocultar els òrgans sexuals a la vista dels fidels.
La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de manera simbòlica. La iconografia és barroca. El mateix simbolisme de les figures està discutit.
L'estat de conservació del creuer és relativament bo. Hi ha un creixement considerable de líquens que cobreixen àmplies zones. Va patir el tracte irrespectuós de dos turistes que van arribar a trencar alguna de les figures, que van ser reparades o substituïdes.
Sembla que les figures d'Adam i Eva del fust són obra de Manuel Coia, un escultor de Nerga, lloc d'aquesta mateixa parròquia d'Hío. L'escena principal representa el davallament o desenclavat de Crist. La figura central és Jesús, ja mort, a qui estan baixant de la creu subjecte amb una tela passada per sota dels braços. Dos homes són pujats a una escala a l'alçada dels braços de la creu. Són Josep d'Arimatea (propietari del sepulcre en què s'enterrarà Jesús) i Nicodem (un fariseu proper a Jesús). Tots dos subjecten el drap i van descendint el cos fins a les mans de Sant Joan, que, al peu de la creu, el pren per les cames. Sant Joan està acompanyat per la Verge Maria i Maria Magdalena. Completen el grup dos angelots. Al fust, de secció circular, hi ha tres escenes. La superior són dos arcàngels, un trepitjant el cap d'una serp i l'altre sembla que està acollint un nen o protegint una ànima. A sota d'ells, la Mare de Déu està trepitjant un drac o una serp, símbols clàssics del dimoni, representant la salvació; la serp es protegeix amb una mitja lluna. Finalment, sota la Verge, apareixen les figures d'Adam i Eva expulsats del Paradís, nus i tapant-se, avergonyits del seu pecat. A la base del cruceiro, a manera de capelleta, s'obren quatre fornícules. A la primera, apareixen representades les «ànimes del purgatori», o almiñas, demanant a la Verge la seva intersecció (per a alguns és la Verge del Carme); una d'aquelles ànimes, que demana ajuda per sortir del purgatori, està tocada amb una mitra de bisbe. A la segona fornícula apareix Crist ressuscitat als llimbs dels justos (altres creuen veure Crist traient les ànimes de l'infern o, també, la Mare de Déu amb Jesús). Finalment, a les altres dues fornícules, cadascun en una, Adam i Eva al Paradís al peu d'una pomera, amb el dimoni en forma de serp temptant a Eva i reptant pel tronc, tots dos, Adam i Eva, tenen la meitat inferior del cos tapada en al·lusió a les conseqüències del pecat original; una altra possible interpretació és que les imatges recullin el moment de cometre el pecat original i que allò que els cobreixi sigui la vegetació, en un intent ingenu d'ocultar els òrgans sexuals a la vista dels fidels.
6 d’abril del 2022
El monte de Santa Trega (3)
El primer any que vam anar a Galícia vam visitar aquest lloc, des del que en dies de bona visibilitat es contemplen uns paisatges extraordinaris com ja he deixat palès en altres publicacions al blog, però aquell dia, dissortadament, ens vam trobar una espessa boira que em va impedir fotografiar el que buscava. Tot i això la boira també és interessant, sobre tot quan et trobes aquest Via Crucis digne de ser protagonista d’una pel·lícula de terror.
En contraposició de les fotos vistes fins ara, així és com llueix aquest indret en dies assolellats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)































