28 de març del 2022

Les Falles de València (1)

Excursió a València per gaudir de les Falles: La del Convent Jerusalem, amb el lema “2030” va ser la guanyadora de la Secció Especial de Falles 2022. Us la deixo amb uns quants detalls.

Va ser complicat fotografiar-les a causa de l'enorme gentada que s'agrupava davant de cadascuna –i sobretot la de la guanyadora–. Després vam saber que pagant es podia accedir més de prop, dins de les tanques de seguretat, però nosaltres ja havíem marxat.

24 de març del 2022

Les Coves de Sant Josep

Es coneix amb el nom de Coves de Sant Josep un conjunt de grutes i galeries d’origen càrstic que es van formar durant el Triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Estan ubicades al paratge del mateix nom, a uns dos quilòmetres de La Vall d'Uixó (Castelló). Malgrat les moltes visites de nombrosos espeleòlegs, encara no es coneix l'origen del riu que recorre els espais i galeries interiors de la gruta ni tampoc s'ha trobat el final d'aquesta. Dins la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. Amb els 2.750 metres del seu traçat actual, representa la cavitat de major recorregut dins la Província de Castelló i la 2a més llarga del País Valencià. Aquest és el riu subterrani navegable més llarg de tota Europa, tot i que no es pot vogar en tota la trajectòria que es coneix d'aquest.

La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és a dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els jaciments arqueològics trobats a la boca d'accés, al costat de les pintures rupestres del període Magdalenenc. La proximitat d'un poblat ibèric ens indica, també, que en l'època íbera la cova ja era coneguda i explorada, tal com durant la llarga dominació romana, fet sabut per la trobada d'una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.

20 de març del 2022

Gaudí: El Capricho

La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas. Va ser projectat per Antoni Gaudí, i construït entre 1883 i 1885 sota la direcció de Cristóbal Cascante, ajudant de l'arquitecte reusenc, per encàrrec de l'indià Máximo Díaz de Quijano.

Aquesta obra pertany a l'etapa orientalista de Gaudí (1883-1888), període en què l'arquitecte realitzà una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del Proper i Llunyà Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i nassarita. Gaudí empra amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs mitrals, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.