28 de juny del 2019

Tobes volcàniques: El “Barranco de las Vacas” a Gran Canària

A Gran Canària hi ha un barranc del qual havia vist fotos i m'havien parlat meravelles: el Barranc de les Vaques. Aquest lloc té una certa semblança amb el famós “Antelope Canyon” dels Estats Units, encara que molt modestament. Es troba en la part alta del barranc de Balos el qual desemboca a la platja d'Arinaga. L’atraient d'aquest barranc és el tram que comença gairebé sota la carretera GC-550, que va des de la cruïlla de Els Corralillos, molt a prop d'Agüimes, fins San Bartolomé de Tirajana, passant per Temisas i Santa Lucía de Tirajana.

A l'altura del km 14 caldrà anar buscant aparcament, ja que no hi ha molts llocs per deixar el cotxe. Un cop hem deixat el vehicle, per localitzar el barranc ens podem orientar per un revolt tancat a l'esquerra i amb pont. En les rodalies de la corba, saltant el guarda rail, hi ha una empinada baixada al llit del barranc. Un cop al llit, s’ha de caminar en direcció contrària a la costa i passar per sota el pont esmentat per un petit túnel i tot seguit sota una construcció aèria de distribució d'aigua. En aquest moment ja se'ns presenta davant els nostres ulls la magnífica arquitectura natural d'aquest barranc que ha estat dissenyat per la natura amb molta paciència al llarg de milers i milers d'anys. Els arquitectes han estat, principalment, l'aigua i el vent. L'ésser humà no ha intervingut per a res. El tram que es visita és curt i forma unes "esses" que cap dibuixant podria realitzar amb tal grandiositat. El recorregut és curt, tot just uns centenars de metres i s'avança sense dificultat. No dona per fer gaires fotos, però paga la pena arribar-s’hi i gaudir d’aquesta meravella tan amagada.


Si algú té interès en visitar-lo, deixo la foto de la seva ubicació i el lloc on es pot aparcar. Les tobes estan tot passat el petit túnel que es veu a l’esquerra de la foto.

22 de juny del 2019

Hotel Altamadores, Gran Canària

Valoració sobre l'Hotel Altamadores, a Puerto Rico, Gran Canària

Puerto Rico és una zona eminentment turística, amb hotels, restaurants i algun supermercat. A part de les platges no hi ha res interessant a veure a la zona. Està tan edificat que sembla un rusc, com es pot veure en alguna de les fotos. Això sí, està ben comunicat amb l'autopista gratuïta; en 45 minuts s'arriba a la capital Las Palmas i en 35 minuts a l'aeroport; a Maspalomas s'arriba en poc més de 15 minuts.

L'hotel està situat a la platja artificial de Amadores, a Puerto Rico. Està emplaçat sobre un turó, a uns 10 minuts caminant de la platja. Baixar es baixa bé, però la pujada és dura. Hi ha un autobús gratuït que ens porta a les 10 del matí i ens recull a les 5 de la tarda. Un taxi que ens porti de la platja a l'hotel costa entre 2,50 € i 2,80 €.

Té pàrquing extern gratuït (sempre es troben places lliures) i un supermercat bastant econòmic.

És un hotel de 4 estrelles, encara que jo ho deixaria en 3. Són apartaments amb terrassa comunitària; consten d'un saló-menjador amb cuina ben equipada, aire condicionat i ventiladors de sostre. Televisió per satèl·lit. L'habitació molt justa de mesures amb llit còmode. El bany és amb dutxa i amenities completes que reposen conforme es van gastant. Wi-Fi gratuïta d'excel·lent qualitat; arriba molt bé a totes les zones de l'hotel. Molt net. El personal és molt simpàtic, es desviu per atendre'ns.

La zona enjardinada consta d'una piscina climatitzada amb gandules, una infantil, un mini club infantil i un chill out. Un parc infantil. Un SPA per als usuaris del tot inclòs i una gran terrassa. El menjador també s'utilitza per als espectacles i per a les reunions, ja que no disposa d'altres salons.

Els viatgers que no tenim el tot inclòs, tenim dret a 4 àpats diaris:
Esmorzar de 8: 00h a 10: 30h.
Dinar de 12: 30h a 14: 30h.
Berenar (snack) de 15: 30h a 17: 30h.
Sopar de 18: 30h a 21: 30h.
Durant aquestes zones horàries, els menjars i begudes que consumim són gratuïtes, inclosos els combinats. I begudes tenim en abundància: Aigua. Vi (de tirador) blanc, rosat i negre. Sangria. Cervesa. Coles i refrescos. Cafès i infusions. Licors. Fora d'aquests horaris, si volem prendre'ns, per exemple, un whisky amb cola, el de la casa costa 2 € i un de marca 4,50 €.

Els àpats són una mica justos, encara que sempre hem trobat alguna cosa apetitosa. Plats canaris (Ropa Vieja, Gofio, Papes arrugades amb mojos, formatges, xoriço de Teror, pernil canari, Ronmiel, Licor de plàtan, etc.). En alguns sopars hi ha barbacoa: vedella, salsitxes, pollastre, etc. Llagostins planxa, musclos, pizzes, pasta, carns fredes, amanides variades, gelats de qualitat ....

Pel poc que hem vist de les animacions de la tarda, hi ha música amb DJ o en viu.

Després del sopar hi ha bingo i seguidament un espectacle que sol ser de bona qualitat. (El bingo costa 5 € per partida i es juga conjuntament amb tres hotels. A causa d'això, l'import dels premis és substancial, en una de les partides el guanyador es va emportar 740 €).

Com sempre que anem a les illes Canàries, vam llogar un cotxe a Autoreisen. Aquesta vegada un Renault Clio amb GPS pel qual paguem 99 € per a 8 dies amb assegurança a tot risc inclòs.

I això és tot. Si alguna vegada tornem a Gran Canària, no ens importaria allotjar-nos al mateix hotel.

20 de juny del 2019

Els Menceys a Candelària

Mencey era el terme amb el qual els guanxes designaven al cap o rei d'una demarcació territorial o menceyat abans de la conquesta de l'illa de Tenerife, Canàries, per la Corona de Castella al segle XV.

Els menceys eren la màxima autoritat de la jerarquitzada societat guanxe, ostentant el poder absolut en el civil, religiós i militar. Tot el territori i els seus recursos eren propietat del mencey, que el repartia entre la població en consideració a la categoria social i els serveis prestats.

La successió era fraternal, és a dir, quan un mencey moria heretava el seu germà, i així fins que, acabada la línia lateral, tornava el càrrec al fill gran del primer germà. Quan el mencey era triat jurava davant el Tagoror, assemblea formada pels nobles i ancians. Durant la cerimònia l'elegit besava l'os del més antic del seu llinatge guardat per a aquest fi i després, col·locant l'os sobre el seu cap, jurava dient: Agone Yacoron Yñatzakaña Chacoñamet ( 'juro per l'os d'aquell dia en què et vas fer gran' ).

Els menceys mantenien la puresa de la sang, casant-se únicament amb l'alta noblesa illenca, arribant-se fins i tot als matrimonis entre germans.

L'últim rei absolut de l'illa de Tenerife va ser Tinerfe, el Gran, després de la mort del qual els seus nou fills es van dividir l'illa en altres tants regnes. Aquests van ser Acaymo, Atguaxoña, Atbitocazpe, Betzenuhya, Caconaimo, Chincanairo, Tegueste, Rumen i Benecharo.

Els descendents d'aquests menceys eren els que governaven l'illa en temps de la conquesta, i els seus noms eren Añaterve, Adjona, Pelinor, Bencomo, Romen, Pelicar, Tegueste, Acaimo i Beneharo, personatges les estàtues dels quals podem admirar avui dia a la Plaça de la Patrona de Canàries, a Candelaria. Estàtues de bronze molt estilitzades inaugurades el 13 d'agost de 1993 en substitució d'unes antigues de pedra de l'any 1959 molt deteriorades per l'efecte del mar. Aquestes estàtues antigues es poden veure a la Rambla de los Menceyes de las Caletillas.

Les estàtues antigues dels Menceys. Com es pot apreciar estan molt deteriorades.

Les noves estàtues.

El Mencey Acaimo

El Mencey Adjona

El Mencey Añaterve

El Mencey Bencomo

El Mencey Beneharo

El Mencey Pelicar

El Mencey Pelinor

El Mencey Romen

El Mencey Tegueste