El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó. Està situat al terme municipal d'Alfauir, al costat de Ròtova, a la comarca de la Safor, País Valencià.
El monestir s'aixeca sobre el Tossalet de Cotalba en el terme municipal d'Alfauir. Es tracta d'una de les construccions monàstiques més notables del País Valencià, fet que es veu accentuat per la diversitat estilística del seu conjunt que, arrencant d'una primitiva estructura gòtica medieval, es desenvolupa fonamentalment des del segle xvi al xviii.
El 1388, el duc reial Alfons el Vell, net de Jaume II i cosí de Pere el Cerimoniós, impulsa la construcció del monestir, comprant el lloc de Cotalba als musulmans i donant aquest terreny als monjos que provenien del monestir de Sant Jeroni de la plana de Xàbia, on s'havien establert el 1374 perquè es traslladen allí, ja que el lloc era presa freqüent d'atacs de pirates i Cotalba suposava un lloc molt més segur. Més tard, el seu fill Alfons el Jove continuarà amb la construcció del monestir.
Pel que fa a l'edificació del monestir, segons les cròniques, va ser Pere March, pare del conegut poeta valencià Ausiàs March, com a majordom del duc de Gandia, l'encarregat d'organitzar i idear l'edificació del monestir. L'íntima relació de la família March amb aquest monestir queda reflectida en l'edificació d'una capella a l'església i l'enterrament de diversos dels seus membres en aquesta. En aquest monestir, descansen també les restes de les dues esposes d'Ausiàs March.
Posteriorment, al segle xvi, el monestir romandrà sota la protecció dels Borja, i la duquessa de Gandia, Maria Enríquez de Luna, la qual es va encarregar de realitzar obres d'ampliació al cenobi.
La llegenda popular explica que en el claustre del monestir que es troba al costat de l'església, va predicar sant Vicent Ferrer.
Des de la desamortització de Mendizábal, és propietat de la família Trénor, comerciants d'origen irlandés, a la qual se li deu el bon estat de conservació del monestir i la millor aportació de la qual ha estat el jardí d'estil romàntic de la part nord.
Va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat Valenciana l'any 1994.
Actualment es pot visitar la pràctica totalitat del monument. Les visites comprenen el pati d'entrada amb la torre gòtica, pati dels tarongers, claustre mudèjar, l'església amb capella barroca, l'antiga sala capitular, l'almàssera, sitja, trull, cavallerisses, l'antiga cuina dels frares, els jardins romàntics i l'aqüeducte gòtic.
