Vinaròs es troba a la costa mediterrània, al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la Plana de Vinaròs. És el municipi costaner més septentrional del País Valencià i es troba a mig camí entre València i Tarragona, creuat per la carretera N-340 i l'autopista AP-7. A més, és la fi de la carretera N-232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs. La localitat també disposa d'una estació de tren a la línia del Corredor Mediterrani (Barcelona - València). Se situa enfront de les Illes Balears.
L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta del rei Jaume I (Binalaròs). A l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, com la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va iniciar un creixement amb el qual ha esdevingut la principal capital del nord del País Valencià. De fet, té un partit judicial que comprèn les comarques dels Ports de Morella, l'Alt i el Baix Maestrat.
Arxiprestal de l'Assumpció. És l'església principal del poble; un temple-fortalesa renaixentista del segle xvi amb una bella portada barroca.
A Vinaròs es menja molt bé!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellò. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Castellò. Mostrar tots els missatges
28 d’octubre del 2026
12 de setembre del 2022
Forcall
NOTA: En aquest reportatge he superat les 6000 fotos que tinc pujades en aquest blog....
Forcall és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Castelló, a la comarca dels Ports de Morella.
Situat en una comarca muntanyosa, el seu nom probablement prové de la forca que formen els rius Bergantes, Cantavieja i Caldès. El més cabalós és el riu Cantavieja, encara que una part de l'any estiguin secs superficialment. El clima és continental amb suaus temperatures a les nits destiu.
Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per finalitzar a la CV-124.
El municipi compta amb 465 habitants (INE 2019). En el cens de 1900 comptava amb 2105 habitants, des de llavors la seva població ha anat descendint poc a poc.
Forcall és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Castelló, a la comarca dels Ports de Morella.
Situat en una comarca muntanyosa, el seu nom probablement prové de la forca que formen els rius Bergantes, Cantavieja i Caldès. El més cabalós és el riu Cantavieja, encara que una part de l'any estiguin secs superficialment. El clima és continental amb suaus temperatures a les nits destiu.
Des de Castelló de la Plana s'accedeix a aquesta localitat a través de la CV-151, prenent després la CV-10 per accedir a la CV-15, posteriorment es pren la CV-12 per finalitzar a la CV-124.
El municipi compta amb 465 habitants (INE 2019). En el cens de 1900 comptava amb 2105 habitants, des de llavors la seva població ha anat descendint poc a poc.
24 d’abril del 2020
Morella
Morella
Situada a l'extrem nord de la Comunitat Valenciana i a només 60 quilòmetres de la costa, Morella apareix als ulls del visitant envoltada de l'encant que li transmeten la posició estratègica, que omple el paisatge, i les muralles centenàries coronades pel robust castell a més de mil metres d'altura. Les seves setze torres, 6 portals i gairebé dos quilòmetres de muralla configuren una silueta única, coronada per l'imponent castell. Declarada Conjunt Històric-Artístic, amb un excel·lent treball de rehabilitació municipal que ha estat reconegut per les ciutats Patrimoni de la Humanitat amb el premi Patrimoni i que té la declaració de la UNESCO a l'abric rupestre de Morella la Vella, aquesta ciutat sedueix també per la seva tradició, monuments, gastronomia, folklore i el seu entorn.
Hi ha llindars que intimiden. El Portal de Sant Miquel forma part dels dos quilòmetres de muralles que protegeixen la ciutat castellonenca de Morella. No són defenses ornamentals, decoratives: amb un origen medieval, tenen un gruix mitjà de dos metres, entre 10 i 15 metres d'altura, i han patit múltiples setges i envestides. Personatges molt importants van passar per aquí: el califa Abderramán III, el Cid, el rei Jaume I, el papa Luna, sant Vicent Ferrer, el príncep de Viana, el general Cabrera ...
La imponent silueta de Morella a l'apropar-nos a la ciutat.
El castell i l'aqüeducte anomenat Arcs de Santa Llúcia. El rei Jaume II va autoritzar la seva construcció l'any 1318.
Morella i les seves muralles.
El carreró Fortea.
La costanera de Jovany.
Cases típiques.
La costa de Sant Joan.
Teulades.
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major, construïda entre els segles XIII i XVI en estils gòtic valencià i renaixentista.
La Porta dels apòstols en l'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major.
Detall de l'església arxiprestal de Santa Maria la Major.
El castell de Morella, construït a la part alta de la població sobre la "Mola" aprofitant la roca, és una fortificació del segle XIII d'arquitectura islàmica amb reformes posteriors d'arquitectura medieval.
Estàtua del senyor Ramon Cabrera i Griñó, primer comte de Morella.
Paisatge que es contempla des de Morella.
Es distingeix l'aqüeducte conegut com Arcs de Santa Llúcia.
Teulades. En primer terme, la plaça de toros.
El Portal de l'Estudi.
El Portal de Sant Mateu.
La porta de Sant Miquel.
Vista exterior nocturna de la porta de Sant Miquel amb boira.
La boira s'ha tancat sobre Morella.
La Basílica de Santa Maria la Major envoltada per la boira.
El carrer Sant Julià sota la boira.
La Jueria.
Capvespre a Morella.
La costa de Sant Joan.
Xiva de Morella.
Fent-se de nit.
Finalment, una vista nocturna de la imponent Morella.
Situada a l'extrem nord de la Comunitat Valenciana i a només 60 quilòmetres de la costa, Morella apareix als ulls del visitant envoltada de l'encant que li transmeten la posició estratègica, que omple el paisatge, i les muralles centenàries coronades pel robust castell a més de mil metres d'altura. Les seves setze torres, 6 portals i gairebé dos quilòmetres de muralla configuren una silueta única, coronada per l'imponent castell. Declarada Conjunt Històric-Artístic, amb un excel·lent treball de rehabilitació municipal que ha estat reconegut per les ciutats Patrimoni de la Humanitat amb el premi Patrimoni i que té la declaració de la UNESCO a l'abric rupestre de Morella la Vella, aquesta ciutat sedueix també per la seva tradició, monuments, gastronomia, folklore i el seu entorn.
Hi ha llindars que intimiden. El Portal de Sant Miquel forma part dels dos quilòmetres de muralles que protegeixen la ciutat castellonenca de Morella. No són defenses ornamentals, decoratives: amb un origen medieval, tenen un gruix mitjà de dos metres, entre 10 i 15 metres d'altura, i han patit múltiples setges i envestides. Personatges molt importants van passar per aquí: el califa Abderramán III, el Cid, el rei Jaume I, el papa Luna, sant Vicent Ferrer, el príncep de Viana, el general Cabrera ...
La imponent silueta de Morella a l'apropar-nos a la ciutat.
El castell i l'aqüeducte anomenat Arcs de Santa Llúcia. El rei Jaume II va autoritzar la seva construcció l'any 1318.
Morella i les seves muralles.
El carreró Fortea.
La costanera de Jovany.
Cases típiques.
La costa de Sant Joan.
Teulades.
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major, construïda entre els segles XIII i XVI en estils gòtic valencià i renaixentista.
La Porta dels apòstols en l'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major.
Detall de l'església arxiprestal de Santa Maria la Major.
El castell de Morella, construït a la part alta de la població sobre la "Mola" aprofitant la roca, és una fortificació del segle XIII d'arquitectura islàmica amb reformes posteriors d'arquitectura medieval.
Estàtua del senyor Ramon Cabrera i Griñó, primer comte de Morella.
Paisatge que es contempla des de Morella.
Es distingeix l'aqüeducte conegut com Arcs de Santa Llúcia.
Teulades. En primer terme, la plaça de toros.
El Portal de l'Estudi.
El Portal de Sant Mateu.
La porta de Sant Miquel.
Vista exterior nocturna de la porta de Sant Miquel amb boira.
La boira s'ha tancat sobre Morella.
La Basílica de Santa Maria la Major envoltada per la boira.
El carrer Sant Julià sota la boira.
La Jueria.
Capvespre a Morella.
La costa de Sant Joan.
Xiva de Morella.
Fent-se de nit.
Finalment, una vista nocturna de la imponent Morella.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




















































































