Fotografia des d’avions

Últimament hem viatjat bastant, i quan anem amb avió en dedico a fotografiar paisatges, i aquí en teniu alguns.

Quan viatjo en avió procuro que em donin seient de finestreta, del costat on dedueixo que es pot veure Sitges. Hi ha una app de mòbil que es diu Windy que entre d’altres ens indica la direcció i intensitat del vent i sabent que els avions sempre s’enlairen i aterren amb el vent en contra no és difícil esbrinar en quina direcció es dirigirà l’aparell.

Una altra cosa que faig sempre és portar a la butxaca una tovalloleta neteja ulleres per netejar la finestreta que m’ha tocat. Les fotos surten molt més nítides si el vidre està net.

Tornant de Londres en direcció Reus amb Ryan Air vaig poder aconseguir aquesta foto de Montserrat.

La badia d’Algeciras des de 36.000 peus d’altura.

Las Salinas del Janubio, Lanzarote, en un vol que ens portava a Tenerife.

El Teide i la “Panza de burro” vistos des de l’aire.

L’hotel Dolce i la urbanització de can Girona.

Terramar i el Parc de Mar.

El tot Sitges.

La urbanització i el port esportiu d'Aiguadolç.

Vallcarca, la fàbrica de ciment.

Vallcarca i l’explotació d’àrids. La zona del mig és el fondo del Tro i està protegida.

La plana de Campdàsens, al Parc Natural del Garraf.

Garraf envoltat de pedreres.

Així és com les pedreres es mengen les nostres muntanyes. Al massís del Garraf hi va arribar a haver 19 pedreres en explotació conjunta. Per cert, al fons podem apreciar Montserrat.

Port Ginesta.

Fase d’aproximació final amb els flaps al màxim a Tenerife Nord.

Madrid des de l’aire, tornant de Gran Canària.

L’illa de sa Dragonera durant un viatge a Mallorca.

Enlairant-nos de Mallorca. En primer pla Can Pastilla i al fons s’Arenal.

Sierra Nevada.

Gibraltar i al fons la costa africana.

Tarifa.

Gibraltar i Algeciras.

Montserrat i els Pirineus al fons.

Els “Picos de Europa”.

Galícia i els seus molins aerogeneradors.

Aproximació a l’aeroport de A Coruña. Al fons la Torre de Hèrcules.

A Coruña.

Nocturn de Vilanova i la Geltrú.

El Delta de l'Ebre.

D'esquerra a dreta, Peñíscola, Benicarló i Vinaros.

Anaga

Anaga és un massís muntanyós de l’illa de Tenerife. per conèixer-lo en profunditat gairebé es necessita una vida. Hi ha desenes de senders per fer, miradors on parar, restaurants on tastar la gastronomia més local i algunes de les platges més verges que pots trobar a l'illa (de sorra negra, és clar).

El Mirador de Jardina
És el primer mirador que ens trobem en accedir al Parc Rural d'Anaga des del municipi de La Laguna. Des d'allà s'hi observa tota la vega lagunera, una vall que antigament s'omplia d'aigua durant gran part de l'any. D'aquí el seu nom i raó per la qual la primera ciutat de Tenerife es fundés a la vora, San Cristobal de La Laguna.

Un dels senders més interessants i imprescindibles dels que hi ha a Tenerife el trobem a la Reserva Natural Integral del Pijaral. El conegut com a sendero del Bosque Encantado o sendero del Pijaral acull una petita mostra del bosc de laurisilva, un reducte vegetal de l'era Terciària tan representativa de les illes macaronèsiques com Tenerife. Un racó de l'illa de gran valor ecològic ja que hi podem trobar la Píjara, una falguera de fins a 3 metres de longitud. Si a això us afegim que es tracta d'un lloc màgic capaç de transportar-nos a un conte, tenim l'excusa perfecta per visitar Tenerife i gaudir d'aquest sender que us mostro a continuació.

El massís d’Anaga. L’illa que es veu al fons és Gran Canaria.

La capital Santa Cruz al fons vista des del massís d’Anaga.

Taganana, un poble amb història És un dels pobles referents dins el massís d'Anaga tant per la població com per la importància històrica. A Taganana trobem l'església de la Mare de Déu de les Neus, una de les més antigues de Tenerife i a l'interior de la qual es pot admirar (quan està oberta perquè sempre que anem la trobem tancada i barrada) el tríptic de l'Adoració dels Reis (escola flamenca, segle XVI).

Almáciga
Gairebé a l'extrem del Massís d'Anaga, tres petites poblacions rurals han aconseguit escapar-se del turisme massificat gràcies a la seva protegida situació entre barrancs i terrenys escarpats. Taganana al capdavant, joia local de l'arquitectura tradicional canària i un dels pobles més antics de l'illa; i Almáciga, juntament amb Benijo, que compten amb dues de les platges més espectaculars de Tenerife, de sorra negra i penya-segats infinits. La muntanya que destaca per sobre la població és coneguda com "El Roque de las Ánimas".

La platja de Benijo: aquesta és la platja escènica a Tenerife per excel·lència. Sorra negra, un mar Atlàntic meravellós i la silueta dels Roques de Anaga de banda fan que les fotografies surtin per si soles.