22 d’octubre del 2019

La Mesquita de Còrdova

A mi em passa una cosa molt curiosa: De vegades faig fotos d'un lloc i en arribar a casa les deixo en un racó sense processar-les, perquè madurin, i quan passa un temps -de vegades anys- em poso amb elles i surten coses que em convencen. Això és el que m'ha passat amb les de la Mesquita de Còrdova; les vaig fer a l'any 2013 en un viatge amb l'Imserso a Almuñecar i es van quedar mig oblidades. Després de 6 anys en un calaix, aquest passat cap de setmana m'he dedicat a editar-les i el resultat és aquest que us deixo.

La Mesquita-catedral de Còrdova, abans «Santa Maria Mare de Déu» o «Gran Mesquita de Còrdova», actualment coneguda com la Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de forma eclesiàstica, és un edifici de la ciutat de Còrdova.

Es va començar a construir com a mesquita en l'any 786, amb l'apropiació pels conqueridors musulmans de la basílica hispanoromana de Sant Vicent Màrtir i la reutilització de part dels materials, i quedà reservada al culte musulmà. L'edifici resultant va ser objecte d'ampliacions durant l'Emirat de Còrdova i el Califat de Còrdova. Amb 23.400 metres quadrats, va ser la segona mesquita més gran del món en superfície, per darrere de la Mesquita de la Meca, sent només aconseguida posteriorment per la Mesquita Blava (Istanbul, 1588). Una de les seves principals característiques és que el seu mur de la qibla no va ser orientat cap a la Meca, sinó 51º graus més cap al sud, cosa habitual en les mesquites d'al-Andalus.

En 1238, després de la Reconquesta cristiana de la ciutat, es va dur a terme la seva consagració com a catedral de la diòcesi amb l'Ordenació episcopal del seu primer bisbe, Lope de Fitero. L'edifici alberga el capítol catedralici de la Diòcesi de Còrdova, i pel seu caràcter de temple catòlic i seu episcopal, està reservat al culte catòlic. En 1523, sota la direcció dels arquitectes Hernán Ruiz, el Vell i el seu fill, es va construir la seva basílica cruciforme renaixentista d'estil plateresc.

Avui tot el conjunt constitueix el monument més important de Còrdova, i també de tota l'arquitectura andalusí, juntament amb l'Alhambra, així com el més emblemàtic de l'art omeia andalusí. Declarada com a Bé d'interès cultural i Patrimoni Cultural de la Humanitat com a part del centre històric de la ciutat, es va incloure pel públic entre els 12 Tresors d'Espanya el 2007 i va ser premiada com el millor lloc d'interès turístic d'Europa i sisè del món segons un concurs de TripAdvisor. En 2018 va fregar els dos milions de visitants, sent el seu rècord històric i convertint-lo en un dels monuments més visitats d'Espanya.

Font: Viquipèdia

20 d’octubre del 2019

Valldemossa

Una visita molt recomanable (gairebé obligatòria) si viatgem a Mallorca és a Valldemossa.

Valldemossa és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma. Limita amb els termes d'Esporles, Banyalbufar, Deià, Bunyola i Palma.

Situada a la serra de Tramuntana, a 436 m d'altitud, forma part d'una vall de la serra de Tramuntana. És ric en fonts i està envoltada d'una abundant i frondosa vegetació.

Els carrers costeruts i estrets ofereixen un encant especial al poble. A Valldemossa es conserva la casa natal de Santa Catalina Thomàs. Destaca també l'església del segle XIII, molt reformada al segle XVIII.

La seva principal atracció turística és la Cartoixa i el record que va deixar l'estada de la parella romàntica formada per Chopin i George Sand l'hivern de l'any 1838-1839. A més de Chopin, a la Cartoixa han passat personatges importants com Ruben Darío, Jovellanos, l'Arxiduc Lluís Salvador o Manuel de Falla, entre d'altres.

En aquesta ocasió ens centrarem en la Cartoixa, donat que els seus jardins i la població ja els hem vist prèviament en el blog.

NOTA: L'habitació de Chopin no la veureu, ja que per problemes de royalties està prohibit fotografiar-la. Jo com a bon fotògraf vaig fer el que havia de fer, que de moment em reservo ....

I si alguna vegada visiteu la població, no podeu deixar de provar la coca de patata i l'orxata d'ametlles que elaboren a la cèntrica pastisseria de C’an Molinas. Exquisides!