Hórreo de Carnota

L'hórreo de Carnota, considerat Monument Nacional, és la construcció més representativa del municipi i està classificat com el més gran de Galícia juntament amb el de Lira i el d'Araño (Rianxo), sent la seva longitud de 34,76 metres.

La seva construcció, completament de granit, es va iniciar l'any 1768, aconseguint el seu estat actual l'any 1783, data que es correspon amb el moment en què va ser ampliat en onze nous parells de peus. El mestratge amb què va ser fet i que descansa sobre vint-i-dos parells de peus, s'atribueix igual que el de Lira, a Gregorio Quintela, com així ho demostren les inscripcions que se situen a les diferents portes de l'hórreo.

La visita és obligada no només per la singularitat d'aquest monument sinó perquè conforma un conjunt arquitectònic excepcional juntament amb el colomar, l'Església de Santa Comba i la Casa Rectoral.

Els hórreos van ser utilitzats des de fa segles per preservar les collites, sobretot de blat de moro i patates. La seva separació del sòl feia possible la seva conservació sense humitat i la seva bona ventilació i foscor feia que els aliments duressin molt més temps. A més la separació dels peus del cos, estava construïda de forma que la seva funció era mantenir les collites fora de l'abast dels ratolins i altres rosegadors.

Els grans hórreos estaven generalment prop d'alguna església o de les cases rectorals, ja que solien pertànyer al clero, pel fet que el clergat es quedava amb el 10% de les collites, el famós impost conegut com el delme.

Combarro, Hórreos i Cruceiros

Al cor de les Rias Baixas, a un pas de Pontevedra, es troba el poble mariner de Combarro. Aquesta localitat, pertanyent al Concello de Poio i de poc més de 1.000 habitants, atresora una de les majors col·leccions de hórreos davant del mar de tot el nord d'Espanya.

Amb un indiscutible espectacle paisatgístic, el petit centre de Combarro s'estén a la vora de la ria de Pontevedra. El bell conjunt històric d'aquesta localitat es caracteritza per la seva zona vella, on es troben una gran quantitat de hórreos i cruceiros, a més de l'església parroquial. Combarro, declarat bé d'interès cultural com a conjunt històric i com lloc històric, presumeix de les típiques cases de pescadors, conegudes com cases mariñeiras, amb porxos que sustenten balcons.

Els hórreos de Sietes

Sietes és un llogaret pertanyent a la parròquia de Vallés, al municipi de Villaviciosa (Astúries, Espanya). El 1928 comptava amb 650 veïns, però l'emigració a Amèrica primer i a Oviedo o Gijón després, va fer que el cens es reduís fins als 40 veïns que habitaven el poble en 2008.

Els seus principals atractius turístics són l'Església de San Emeterio, del segle XVI -un dels pocs exemples d'art renaixentista a Astúries i declarada com a Bé d'Interès Cultural- i per sobre de tot la seva col•lecció d'hórreos, la major concentració d'aquests elements que es troba a Astúries. Com es pot veure són molt diferents dels que es troben a Galícia, que ja veurem en una altra entrada.

El 2009 va rebre atenció internacional per la promoció que va realitzar la companyia Microsoft, amb Sietes com a escenari, del seu sistema operatiu Windows 7.

Encara que sembli Montserrat, són Los Picos de Europa