31 de març del 2018

La Selva d'Irati

El bosc o la selva d'Irati (Iratiko Oihana en basc) és un bosc repartit entre el nord de Navarra (Espanya) i els Pirineus Atlàntics (Sola i Baixa Navarra) al sud-oest de França.

Per la seva banda espanyola, està situada a la vall del riu Irati, entre les muntanyes de Orzanzurieta i Roncesvalles a l'oest, i la muntanya Orhi a l'est. El límit sud el posa la imponent mola de la Serra d'Abodi. Els principals accessos són per l'oest per Orbaiceta (Vall d'Aézcoa) i per l'est per Ochagavía (Vall de Salazar).

Es tracta de la major massa forestal de Navarra i un dels més grans i més ben conservats boscos de faigs (Fagus sylvatica) i avets (Abies alba) de tot Europa. Tot i ser un bosc explotat forestalment des dels segles XVI-XVII, el respecte i el bon fer dels habitants d'aquestes valls ha fet que es conservi en total plenitud. Existeixen dins de la zona diversos espais protegits: tot l'Irati és una ZEPA (Zona d'Especial Protecció d'Aus), així com zones protegides com a Reserva Natural o Reserva Integral del total de 17.000 ha del bosc.

30 de març del 2018

Guadalest

El Castell de Guadalest és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa.

Fundat a l'època musulmana, el cabdill àrab Al-Azraq va desenvolupar-hi un complex sistema de regadiu que desenvolupà l'agricultura; després de la conquesta cristiana va mantenir la seua població morisca; el 1293 Jaume el Just el dóna a Bernat de Sarrià en la família del qual roman fins a 1335, període en què aquest llinatge abasta el senyoriu de gairebé tots els pobles de la vall; posteriorment tornà a la Corona i des d'aquesta al infant Pere d'Aragó, duc de Gandia; a la mort de l'últim duc de Gandia recau en els Cardona. El 1543 Carles I, crea el marquesat de Guadalest, que incloïa les poblacions de Benimantell, Beniardà i Benifato i el dóna a Sanç de Cardona a perpetuïtat per a ell i els seus successors; El Castell de Guadalest exercí territorialitat sobre gran quantitat de nuclis de població fins a 1609 en què, a ran de l'expulsió promoguda per Felip II, foren despoblats; el 1644 es produeixen dos terratrèmols que derruïren el castell; en 1699 a la mort sense descendència del darrer marqués els Orduña, família molt influent a Guadalest, assoleixen la condició d'alcaldes perpetus del poble i el marquesat recau en la persona del marquès d'Ariza; en 1708, durant la guerra de Successió el castell és volat per una explosió i la casa Orduña incendiada; en 1748 i 1752 nous terratrèmols assolen el municipi; el 1971 s'acaba de construir l'embassament; el 1974 el poble és declarat conjunt històric-artístic.

29 de març del 2018

Tut Ankh Amon

L'any 2009 es va celebrar a Barcelona una exposició itinerant referent al tresor trobat a la tomba del faraó Tut Ankh Amon l'any 1922 a la Vall dels Reis, Egipte, que vaig tenir la sort de poder visitar. Les obres exposades són còpia de les originals, però amb una gran qualitat. Malauradament, vaig perdre les fotografies originals quan el disc dur va dir prou, ja que tenia molt material de bona qualitat per editar. Tot i això, aquestes són les fotos que vaig editar en el seu moment i que ara us mostro.

Història:
Fill del faraó Akhenaton (també conegut com Amenofis IV, el faraó heretge) Tut Ankh Amon fou un faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va succeir Semenkhare, qui podria haver estat el seu germà, i va governar durant uns 10 anys (1335/1336 a 1325/1327 aC). Malgrat la seva fama, deguda al fet que hom va descobrir la seva tomba quasi intacta, fou un faraó secundari de la dinastia.
Després d'anys de recerca i de patir les mofes d'alguns arqueòlegs de l'època, Howard Carter i el seu equip, patrocinats per l'anglès Lord Carnarvon, descobriren la seva tomba l'any 1922 a la Vall dels Reis, la KV62. Els tresors de la tomba són de gran bellesa i gran vàlua, tant artística com històrica. El seu sarcòfag és conegut per tenir una màscara d'or molt ben tallada i decorada exposada al Museu Egipci del Caire. És una màscara realitzada en or batut amb incrustacions de pasta de vidre i turqueses, és la peça més coneguda de l'art egipci. La tomba fou descoberta quan els diners de Carnavon s'acabaven i Carter estava a punt d'abandonar. El descobriment fou quasi casual, ja que durant l'època ramèssida es van construir unes cabanes per als treballadors de la vall just a sobre de l'entrada, a més un dels habituals despreniments de terra de la vall la va tapar i va quedar amagada.

La cèlebre màscara mortuoria

La màscara vista de perfil

Una imatge poc vista: La màscara per darrera

El primer sarcòfag

El segon sarcòfag


El tercer sarcòfag d'or massís: pesa més de 110 kg.

La caixa daurada

Una estatueta del rei

Algunes sandàlies i didals


Un punyal

Un dels trons del faraó

El tro més conegut