Un pica-pica compartit al bar restaurant Can Llopis de Sitges

Can Llopis és un bar restaurant situat al barri del Poble Sec de Sitges, on s’hi menja molt bé.

Una esqueixada de disseny

Escopinyes de Maó a la planxa

Txangurro

Amanida de bacallà

Escamarlans a la planxa

Gambes marinades amb parmentier d’anxova

Pop de roca a l’estil de la casa

Cheesecake

La Masia Freixa, Terrassa

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, situat al parc de Sant Jordi. Construïda el 1899, va ser reformada entre els anys 1907 i 1914 per Lluís Muncunill. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme, amb la seva estructura d'arcs i voltes, amb els murs pintats de blanc i de la qual sobresurt una torre alta. Durant molts anys va albergar el Conservatori Municipal de Música que, actualment, ha estat traslladat a un altre edifici de nova construcció al Campus Universitari.

La masia va estar ideada, originalment, per servir com a fàbrica de filatures. L'arquitecte Muncunill la va transformar després a la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa i Argemí.

Palau-sator

Palau-sator és un municipi de la comarca del Baix Empordà. El municipi es troba emplaçat al bell mig de la rica plana al·luvial de la dreta del riu Daró, al sector pròxim a l'estany de Pals, un territori que ha estat la font tradicional de riquesa d'aquests pobles, de marcat caràcter agrícola i ramader. Com altres pobles de la rodalia, els conjunts arquitectònics dels seus nuclis són d'extraordinari interès històric. Palau-sator il·lustra perfectament la disposició urbanística d'un antic nucli medieval, amb el recinte murallat ben definit; encara es poden observar restes de muralles i defenses i l'estructura dels carrers al voltant de la torre de l'antic castell que presideix tot el conjunt. L'accés al nucli medieval es fa per la imponent torre de les Hores, d'on surt el carrer del Portal, que porta fins a la plaça del Castell, ben bé al cor del poble.

Arcos de la Frontera

El poble d'Arcos de la Frontera, sens dubte un dels més bonics d'Espanya, és a poc més d'una hora amb cotxe des de Sevilla. És una boníssima opció per conèixer l'arquitectura popular andalusa, hereva de la tradició musulmana i berber, amb les seves façanes emblanquinades i les finestres enreixades decorades amb testos de flors de colors vius. Però és que Arcos també té un dels balcons més escenogràfics del país, situat a la seva Plaça del Cabildo i aprofitant la fallta sobre el riu Guadalete sobre la qual se situa bona part del poble. Des d'aquest lloc es dominen els fèrtils camps de conreu que l'envolten i també la propera Serra de Grazalema, on hi ha bona part de la Ruta dels Pobles Blancs de Cadis, de la qual Arcos està considerada com el principal punt d'inici.