Fa uns mesos vaig estar mirant algun lloc on fotografiar l’eclipsi i em vaig decidir per Vinaròs. És una població que ja coneixíem, vam trobar un bon hotel relativament bé de preu, en els seus bars de tapes i restaurants s’hi menja molt bé, i el millor és que la durada de la fase total de l’eclipsi durava 1 minut i 40 segons. El punt escollit per fotografiar-lo fou el moll de llevant.
Tothom parlava que el dia de l’esdeveniment estaria tot col·lapsat per la gran quantitat de gent que ompliria els llocs, i em preocupava trobar un espai on instal·lar els estris, pel que vam sortir de l’hotel amb temps de sobres. Ens vam dirigir al moll i vam veure que no era per tant; la gent anava arribant però hi havia molt lloc lliure; la zona apta per veure l’eclipsi té més de 500 metres i varis nivells d’alçada. Perooo, decepció al màxim: estava núvol!
L’eclipsi va començar i no es veia res, el sol estava tapat pels núvols. Però eren núvols alts, i tota la franja on es desenvoluparia la totalitat de l’eclipsi estava neta. Finalment cap les vuit vam poder començar a gaudir de l’espectacle amb tota nitidesa.
I la veritat és que és un espectacle meravellós!
Quan vam arribar al lloc que havíem escollit, vam pensar ai, ai.... Però el fons on s’havia d’esdevenir la totalitat de l’eclipsi estava clar, i això ens donava una esperança.
I cap les 8, l’eclipsi es va començar a veure entre núvols.
Anava millorant a mida que passaven els minuts.
Poc abans de quedar-nos en la foscor, els núvols havien desaparegut.
El públic, a punt de gaudir del meravellós espectacle.
I tot d’una ens va aparèixer el famós anell de diamants.
A l'última fracció de segon abans de la totalitat, i abans d’aparèixer la cromosfera, vam poder observar una gran protuberància solar a l’esquerra, i d’altres més petites repartides pel perfil de l’esfera. L'altura d'aquestes flamarades gegants poden arribar a ser com 6 vegades la mida de la terra.
La cromosfera amb la gran flamerada.
La impactant imatge de la corona solar.
Les perles de Baily.
L’anell de diamants, ara de tornada.
L’eclipsi segueix el seu curs....
Els vaixells tornen a port després de gaudir de l’eclipsi. En segon terme destaca el santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia, en el Puig de la Nau.
El sol i la lluna, encara agafadets de la ma, van desapareixent al darrere de les llunyanes muntanyes....
I per finalitzar, un resum de l’eclipsi.
Els meus viatges i excursions
16 d’agost del 2026
12 d’agost del 2026
Delta arrosseria (informal)
Delta arrosseria informal és el nou espai de la Ciutat Comtal que està fent parlar. Per les tapes i els exquisits arrossos, amb sabor mediterrani, i pel projecte d'interiorisme, que respon a la filosofia de la carta, on la naturalitat i l'honestedat són màximes.
Aquest nou espai gastronòmic especialitzat en arrossos neix de l’amor per la cuina, pel mar... i per una família, la del xef Daniel Rueda. Després de les seves propostes de Tapeo Born i Tapeo Gràcia, ell i la seva dona Natalia Ferran van decidir donar vida a un nou projecte molt especial el nom del qual, DELTA, neix de les inicials dels cinc membres de la seva família (Deniel, Emma, Leo, Tati, Arlet), fent una picada d'ullet, de passada, als arrossars del Delta de l'Ebre.
La carta de Delta arrosseria informal és una experiència per al paladar que us portarà a recuperar els sabors autèntics del producte. Una proposta amb identitat pròpia, feta des de l'afecte familiar, amb el cor dels qui estimen i tenen cura del que fan. Val la pena fer una passejada per aquest nou espai de Barcelona.
Chicharrón de Càdis amb llima Gambes de vidre amb salsa brava Tàrtar de salmó amb soja Sipionets planxa amb la seva tinta Arròs de peus de porc Arròs de popets Escuma de crema catalana “Corte” gelat de crema amb xocolata
Aquest nou espai gastronòmic especialitzat en arrossos neix de l’amor per la cuina, pel mar... i per una família, la del xef Daniel Rueda. Després de les seves propostes de Tapeo Born i Tapeo Gràcia, ell i la seva dona Natalia Ferran van decidir donar vida a un nou projecte molt especial el nom del qual, DELTA, neix de les inicials dels cinc membres de la seva família (Deniel, Emma, Leo, Tati, Arlet), fent una picada d'ullet, de passada, als arrossars del Delta de l'Ebre.
La carta de Delta arrosseria informal és una experiència per al paladar que us portarà a recuperar els sabors autèntics del producte. Una proposta amb identitat pròpia, feta des de l'afecte familiar, amb el cor dels qui estimen i tenen cura del que fan. Val la pena fer una passejada per aquest nou espai de Barcelona.
Chicharrón de Càdis amb llima Gambes de vidre amb salsa brava Tàrtar de salmó amb soja Sipionets planxa amb la seva tinta Arròs de peus de porc Arròs de popets Escuma de crema catalana “Corte” gelat de crema amb xocolata
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
Catalunya,
Delta arrosseria (informal),
Restaurant,
Tapes
8 d’agost del 2026
El Cotillo, Fuerteventura
El Cotillo és una localitat costanera del municipi de l'Oliva, al nord de Fuerteventura (Canàries, Espanya). La seva població era de 1289 habitants el 2015.
Des del segle XVII es té notícia de l'existència d'un assentament pesquer al voltant de la zona de desembarcament coneguda aleshores per Puerto del Roque. Posteriorment el cabildo insular estableix la denominada Casa del port del Tostón al mateix lloc. És un dels ports d'arribada de la ruta comercial entre Madeira i Fuerteventura. No és fins a mitjans del segle XX quan es generalitza la denominació del Cotillo.
Amb el pas del temps, el port va perdre la condició de comercial i l'escassa població de la zona vivia exclusivament de la pesca. Als anys 1980 apareix el turisme com a alternativa econòmica i augmenta considerablement el nombre d'habitants.
Des del segle XVII es té notícia de l'existència d'un assentament pesquer al voltant de la zona de desembarcament coneguda aleshores per Puerto del Roque. Posteriorment el cabildo insular estableix la denominada Casa del port del Tostón al mateix lloc. És un dels ports d'arribada de la ruta comercial entre Madeira i Fuerteventura. No és fins a mitjans del segle XX quan es generalitza la denominació del Cotillo.
Amb el pas del temps, el port va perdre la condició de comercial i l'escassa població de la zona vivia exclusivament de la pesca. Als anys 1980 apareix el turisme com a alternativa econòmica i augmenta considerablement el nombre d'habitants.
4 d’agost del 2026
La Roca
El poble de la Roca de Pelancà, situat a la dreta del Ter, es troba a la solana d'un gran penyal que cau a plom d'amunt el riu, a l'indret de la seva confluència amb la riera d'Abella. És una entitat de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter. Antigament tenia unes 25 famílies. El 2006 tenia 34 habitants.
Sobre el penyal hi ha algunes escasses restes de l'antiga fortalesa de Pelancà, esmentada des del segle XIII, que pertangué als Milany(1244), als So (segles XIV-XVII) i als Descatllar (des del 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials.
Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 1.040 m d'altitud. Adossada al penyal hi ha l'església o capella, romànica de la Mare de Déu de la Pietat, molt reformada. En el poble també es conserva la casa on visqué i és enterrat el pintor Joan Ponç.
Sobre el penyal hi ha algunes escasses restes de l'antiga fortalesa de Pelancà, esmentada des del segle XIII, que pertangué als Milany(1244), als So (segles XIV-XVII) i als Descatllar (des del 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials.
Està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 1.040 m d'altitud. Adossada al penyal hi ha l'església o capella, romànica de la Mare de Déu de la Pietat, molt reformada. En el poble també es conserva la casa on visqué i és enterrat el pintor Joan Ponç.
30 de juliol del 2026
Caps de la Península Ibèrica que hem visitat
Cap de Creus
Cap la Nau
Cap de Palos
Cap de Gata
Punta de Tarifa
Cap de Trafalgar
Cap San Vicente
Cap de Finisterre
Cap de Formentor
Subscriure's a:
Missatges (Atom)










































































