Andorra, el Mirador Solar de Tristaina

Al cim del pic de Peyreguils, a 2.701 metres sobre el nivell del mar, hi ha el Mirador Solar de Tristaina, una fita emblemàtica d'Andorra. Ubicat a la frontera entre França i Andorra, aquest impressionant monument s'assenta sobre la muntanya i ofereix vistes enlluernadores dels Llacs de Tristaina i la Vall d'Ordino. L'estructura, un gran cercle metàl·lic de 25 metres de diàmetre i 1,25 metres d'amplada, penjat sobre la roca, és una fita visual que atrau l'atenció dels visitants. La vista des d'aquí és vertaderament espectacular!

Per gaudir de les vistes panoràmiques, cal prendre dos remuntadors a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís. Primer, pujar al Telecabina de Tristaina, i després, al Telecadira de Creussans. El viatge complet dura uns 30 minuts. A l'arribada cal caminar uns 15 minuts per un corriol amb pujada pronunciada, però un cop a dalt comproves que ha valgut la pena l'esforç. Els paisatges andorrans dels llacs de Tristaina per una banda, i els del vessant francès per l'altra ens deixen sense respiració.

Pujats al telecabina rumb al mirador del Rellotge Solar de Tristaina. A dalt de tot de la muntanya de la dreta es pot apreciar el rellotge.

Alguns paisatges durant la pujada.

Ja estem pujats al telecadira i ens anem acostant al mirador.

Passem per sobre del llac Creussans.

Des d'aproximadament aquest punt ens fan una foto que ens podrem descarregar un cop haguem tornat a casa.

Una lluna fotogènica.

Ja hem arribat a l'estació superior del telecadira. Ara arriba la part més feixuga: caminar fins al cim del Peyreguils a 2701 metres, que és on està situat el Rellotge Solar.

Els darrers metres són els més complicats però tenim unes cadenes on ajudar-nos.

El Mirador del Rellotge Solar.

Des del mirador s'hi contemplen uns paisatges extraordinaris.

Aquesta zona pertany a França. A l'esquerra el llac Caraoussans ia la dreta el de les Clots. El pic més alt que es veu al fons és la Pica d’Estats, la cimera més alta de Catalunya.

Aquí veiem el circ de Tristaina amb els tres llacs.

Alguns detalls del rellotge solar.

L'asta (gnòmon) del rellotge solar fa 27 metres i està inclinada a 42,55º marcant l'hora sobre la mateixa circumferència.

L'ombra del rellotge solar es mou en el mateix sentit que les agulles d'un rellotge. En el moment de la foto marcava les 9:20h. En realitat eren les 11.20h, ja que l'horari d'estiu va 2 hores avançat al sol.

La masia Freixa, Terrassa

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, que compren els antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n'Aurell. Construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l'industrial tèxtil Josep Freixa. L'arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d'arcs i voltes d'inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d'on sobresurt una alta torre.

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Durant el segle xx, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, d'una banda, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat entre els termes dels dos municipis veïns.

L'origen del nom de Salou és incert. Tradicionalment s'ha pensat que és la grafia agultinada de s'Alou (a l'edat mitjana ja es llatinitzava amb la forma Alodio), per bé que Alcover i Moll prefereixen fer-lo derivar de l'antic Salauris, opció també preferida per Coromines.

Un lloc molt recomanable on assaborir bones tapes i cuina catalana és el restaurant Terramar, situat a l’espigó del moll.

La Festa al Cel

Actualment la 'Festa al Cel' es celebra a la platja de Salou el mes de setembre y és l'espectacle aeri més gran de l’Estat espanyol. Organitzada per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, porta al municipi una combinació d’exhibicions acrobàtiques, tecnologia d’última generació i participació d’aeronaus civils i militars.

Amb més de tres dècades de trajectòria, la Festa al Cel és el festival aeri més antic d’Espanya. Va néixer l’any 1992 a Barcelona i té com a objectiu apropar el món de l’aviació al gran públic, tant des d’un vessant espectacular com educatiu.

Es tracta d’un gran espectacle visual, sinó també d’una porta d’entrada a les professions del sector aeronàutic: pilotatge, enginyeria, mecànica o gestió aèria.