20 d’abril del 2026

Altea

Altea és un poble encantador que ofereix diversos llocs imprescindibles per visitar. Passejar pel seu laberint de carrers empedrats, contemplar la barreja de colors entre el cel i el mar des dels miradors o gaudir de la seva gastronomia en racons de somni.

El bonic nucli antic, conegut en valencià com El Fornet, ha estat capaç de conservar la seva fesomia tradicional, malgrat la incessant activitat turística desenvolupada a la Costa Blanca des de fa dècades. Abocat al mar Mediterrani, un laberint blanc de carrerons empedrats i escalinates serpentejants es desplega de manera orgànica sobre el vessant d'un turó. Al seu interior hi abunden els petits detalls, que fan gran aquest racó d'autèntica essència mediterrània: mosaics inesperats, portes ornamentades, i flors de colors per tot arreu.

16 d’abril del 2026

Aitona: La floració dels presseguers

La floració dels presseguers a Aitona converteix els camps en un espectacle que atrau milers de visitants a l'inici de la primavera.
Cada primavera, el municipi d'Aitona a Lleida es prepara per a un dels seus moments més esperats: la floració dels presseguers. Durant aquestes setmanes, milers d'hectàrees de cultius fruiters es transformen en un paisatge espectacular que, més enllà de captivar els seus habitants, s'ha consolidat com una de les grans destinacions naturals de la temporada.

12 d’abril del 2026

Ponts, cigonyes i gira-sols

Per nosaltres, Ponts sempre ha estat una població de pas en la nostra ruta vers Andorra. A l’anada, sempre parem a esmorzar a ca la Ventureta, un bar de tota la vida. Però mai ens hem dedicat a explorar-lo.
I fa un temps, tornant d’Andorra, vàrem trobar uns preciosos camps de gira-sols que em van obligar a aturar-me per tal de fotografiar-los. I ja posat en matèria, vaig aprofitar a fotografiar també unes cigonyes que tenien el niu al campanar de l’església parroquial.

8 d’abril del 2026

Bagergue

Bagergue és el nucli de població més alt de la Vall d'Aran, a 1.419 metres d'altitud, a l'esquerra de l'Unhola, afluent per la dreta de la Garona. El nucli històric forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Entre els seus edificis es destaca l'església parroquial de Sant Feliu, d'origen romànic, bé que modificada al segle XVI (1524). Un dels seus edificis d’arquitectura popular acull l’interessant museu Eth Corrau, que alberga més de 2500 peces que mostren la vida quotidiana i els objectes propis de l’economia tradicional aranesa.
Bagergue és esmentat als documents al principi del segle XIV, quan els seus homes juren fidelitat al rei d'Aragó. Fou un dels municipis de la fusió dels quals es va crear Naut Aran. L'any 2019 tenia 105 habitants.

Se'l considera un dels pobles més macos de l'estat espanyol.