Mallorca: La preciosa població de Fornalutx.
Canàries:
Tenerife: El Pico Viejo del Teide amb la Gomera al fons.
4 de juny del 2026
Illes espanyoles que hem visitat
Balears:
Mallorca: La preciosa població de Fornalutx.
Menorca: El far de Cavalleria.
Eivissa: Vista d’es Vedrà, l’illa màgica.
Formentera: Vista general. Al fons, es Vedrà.
Cabrera: Vista des del castell.
Sa Dragonera: Una illa preciosa.
Canàries:
Tenerife: El Pico Viejo del Teide amb la Gomera al fons.
Gran Canària: El Roque Nublo, el Roque Bentayga i el Teide al fons, des del Pico de las Nieves.
La Palma: el volcà Tajogaite fumejant.
La Gomera: El Roque de Agando en el Parque Nacional de Garajonay.
El Hierro: El Pozo de las Calcosas.
Fuerteventura: La platja de Cofete.
Illa de Lobos: Vista des del far.
Lanzarote: Los Hervideros.
La Graciosa: La pintoresca població de Pedro Barba.
La Alegranza: Vista del far.
Alacant: La preciosa illa de Tabarca.
Galícia: Les illes Cies, un paradís.
Mallorca: La preciosa població de Fornalutx.
Canàries:
Tenerife: El Pico Viejo del Teide amb la Gomera al fons.
31 de maig del 2026
El Jardí Botànic de la Orotava, Tenerife
El Jardí d'Aclimatació de La Orotava, també anomenat Jardí Botànic, és un Jardí botànic situat en el Puerto de la Cruz a l'illa canària de Tenerife. El nom de Jardí d'Aclimatació de La Orotava prové perquè antigament el Puerto de la Cruz pertanyia al municipi de La Orotava i era conegut com a Port de La Orotava, conservant-se el nom original, la qual cosa a vegades porta a confusió la seva situació.
El Jardí es crea per Reial Ordre del Rei Carles III de 17 d'agost de 1788, com a conseqüència de la necessitat de cultivar espècies procedents dels tròpics en un lloc del territori espanyol. Les gestions realitzades per Alonso de Nava i Grimón, van tenir importància tant per a les decisions relatives a la seva creació com per a la consolidació i desenvolupament del Jardí en la seva primera etapa.
L'any 1790 es redacta el projecte i la memòria justificativa, s'inicien les obres seguint els plànols de l'arquitecte llacun Nicolás Eduardo, i és el 1792 quan comencen les noves plantacions.
El Jardí es crea per Reial Ordre del Rei Carles III de 17 d'agost de 1788, com a conseqüència de la necessitat de cultivar espècies procedents dels tròpics en un lloc del territori espanyol. Les gestions realitzades per Alonso de Nava i Grimón, van tenir importància tant per a les decisions relatives a la seva creació com per a la consolidació i desenvolupament del Jardí en la seva primera etapa.
L'any 1790 es redacta el projecte i la memòria justificativa, s'inicien les obres seguint els plànols de l'arquitecte llacun Nicolás Eduardo, i és el 1792 quan comencen les noves plantacions.
26 de maig del 2026
Santa Pau
Santa Pau és un petit poble medieval situat al cor de la Garrotxa, a la província catalana de Girona. Considerada una de les localitats més boniques de tota la zona, es troba al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, per la qual cosa compta amb uns espectaculars paisatges verds que constitueixen el seu major atractiu turístic. Els carrers empedrats i el conjunt monumental han fet que molts s'hagin atrevit a comparar-la amb la Toscana italiana.
El nucli urbà de Santa Pau convida a recórrer els seus magnífics carrers empedrats a peu. El poble conserva el recinte de la vila vella, amb unes característiques medievals molt marcades. Destaca la Plaça Major o Firal dels Bous, una plaça porxada de perfil irregular que es disposa al voltant del castell, un edifici gran i robust que s'aixeca al punt més alt del poble.
Santa Pau compta amb la sòbria església de Santa Maria, del segle XV, i un gran grup de carrerons estrets i descensos pronunciats que desembocaran al Portal del Mar, que ofereix una panoràmica preciosa de les valls dels voltants. Tampoc no podem perdre'ns l'església romànica de Sant Vicenç, el Monestir de Sant Julià del Mont i el Santuari de la Mare de Déu dels Arc.
No ens hem d'anar de Santa Pau sense abans conèixer el seu meravellós entorn natural. De fet, es tracta d'una zona perfecta per practicar senderisme i fer alguna ruta on descobrir volcans inactius i fagedes. Podem, a més, pujar al cràter del Santa Margarida, envoltat pel bosc, o recórrer la fageda d’en Jordà.
El nucli urbà de Santa Pau convida a recórrer els seus magnífics carrers empedrats a peu. El poble conserva el recinte de la vila vella, amb unes característiques medievals molt marcades. Destaca la Plaça Major o Firal dels Bous, una plaça porxada de perfil irregular que es disposa al voltant del castell, un edifici gran i robust que s'aixeca al punt més alt del poble.
Santa Pau compta amb la sòbria església de Santa Maria, del segle XV, i un gran grup de carrerons estrets i descensos pronunciats que desembocaran al Portal del Mar, que ofereix una panoràmica preciosa de les valls dels voltants. Tampoc no podem perdre'ns l'església romànica de Sant Vicenç, el Monestir de Sant Julià del Mont i el Santuari de la Mare de Déu dels Arc.
No ens hem d'anar de Santa Pau sense abans conèixer el seu meravellós entorn natural. De fet, es tracta d'una zona perfecta per practicar senderisme i fer alguna ruta on descobrir volcans inactius i fagedes. Podem, a més, pujar al cràter del Santa Margarida, envoltat pel bosc, o recórrer la fageda d’en Jordà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)