26 de gener de 2022

La vall d’Aran

El nostre primer viatge des del febrer de l’any 2020: El passat agost vam estar uns dies a la Vall d'Aran. Qui no la coneix?

Us deixo unes quantes fotos d'alguns dels llocs que vam visitar amb la descripció corresponent; més endavant ja aprofundiré en els detalls. Per cert, vam estar a l'hotel Urogallo, al centre de Vielha. Hotel senzill, molt net, adaptat al Covid, amb bon menjar casolà i l'habitació petita però suficient (tampoc hi passem el temps).

A l'arribada i després de dinar ens dirigírem a Bagergue, el poble més alt de la vall situat a 1419 metres. Totes les èpoques de l'any tenen la seva esplendor: els hiverns amb neu abundant, a la primavera les flors cobreixen tots els prats, l'estiu omple de vida totes les muntanyes i a la tardor es contempla un festival de colors. Bagergue ostenta la màxima distinció en el moviment de viles florides. Això és tot el que vam poder fer el primer dia, ja que ens va començar a ploure i ens vam haver de refugiar en un bar de la plaça dera Glèisa, a Vielha, on vam degustar una tapeta de magret d'ànec amb salsa de foie i una broqueta de verdures en tempura i salsa romesco.
El segon dia, amb un temps excel·lent que ens va acompanyar la resta de la nostra estada, ens vam dirigir a l'Artiga de Varradós per fotografiar la praderia i l'impressionant “Sauth deth Pish”, una cascada doble de la que avui us mostro un detall. Li tenia ganes a aquest lloc ja que durant el nostre viatge de lluna de mel fa 45 anys vam trobar la pista forestal tallada per una allau i no vam poder accedir a la zona.
Tot seguit ens vàrem desplaçar a l'altra punta de la vall per fotografiar la cascada del Gerber, a prop del Port de la Bonaigua, una de les dues rutes d'accés a la vall des d'Espanya, quan no està tancada per la neu.
El Port de la Bonaigua.
I a la tornada encara ens va donar temps de visitar el santuari de Montgarri, actualment deshabitat però amb un alberg-restaurant en funcionament.
El tercer dia visitàrem Aran Park, un parc zoològic amb animals autòctons en semi llibertat. Es poden veure: cabres pirinenques, cérvols, cabirols, daines, grèvols, linxs, llops, marmotes, llúdrigues, óssos bruns…
Seguidament ens vam dirigir a la Bassa d’Oles i al majestuós bosc de pi roig de Varicauba. La Bassa d’Oles és un petit llac molt conegut i freqüentat pels aranesos.
A la tarda ens dedicàrem a visitar la ciutat de Vielha amb la seva església parroquial dedicada a Sant Miquel (Església de Sant Miquèu). Entre d’altres, hi podem admirar la talla romànica de fusta policromada del Crist de Mijaran, del segle XIII.
L'Arriu Nere (Riu Negre) al seu pas per Vielha. A la ciutat s'uneix amb el riu Garona, únic riu espanyol que segueix el seu curs i desemboca a l'oceà Atlàntic francès.
L'Arriu Nere a la dreta i el Garona a l’esquerra en la seva unió a Vielha.
El darrer dia visitàrem les praderies d'Era Artiga de Lin amb la imponent i curiosa cascada dels Uelhs deth joeu (ulls del diable). Aquesta cascada es forma amb les aigües procedents del desglaç de la glacera de l'Aneto; el riu desapareix al forat conegut com a “Forau d'Aigualluts” a la província d'Osca i reapareix a 4 quilòmetres entre les pedres de l'esmentada cascada.
I a la tornada ens dirigírem a Espot per visitar el Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici pel vessant del llac. Un cop allà, també vàrem visitar la cascada de la Ratera, a mitja hora de camí.
La nostra intenció per al dia que marxàvem era pujar al telecadira Blanhiblar des del Pla de Beret, on des del seu cim es contemplen uns fantàstics paisatges de l'Aneto i de la Val de Ruda, però un dolor al tendó d'Aquil·les m'ho va desaconsellar: Havia de conduir de tornada més de 350 Km. Un altre any serà si hi ha ocasió...

22 de gener de 2022

Els Hostalets d'en Bas

A l’entorn d’un hostal o d’hostalet, com descriu el topònim, i al peu de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic es va originar un dels nuclis més pintorescos de la contrada. Els Hostalets des dels seus inicis al s. XVIII, ha experimentat un creixement moderat i sostingut, amb trets urbanístics remarcables, que conserven la rusticitat original i autòctona d’aquest indret. Una de les imatges més belles i conegudes del poble, que pintors i fotògrafs l’han immortalitzat al llarg de la història, és el carrer Teixeda. Destaca per les cases amb les corresponents eres al davant, ben restaurades i arrenglerades l’una al costat de l’altra. Si la visita es fa a la primavera o l’estiu, les llargues balconades de fusta mostren centenars de testos amb geranis i altres flors, conformant així una mena de jardí urbà de notable impacte visual; fets meritoris que han permès al poble d’Hostalets ser catalogat com a conjunt històric-artístic. Aixecant la mirada a les muntanyes del davant, criden l’atenció les cingleres de Falgars, presidides per la silueta de l’ermita de Sant Miquel de Falgars o Castelló. Diferents itineraris ens permeten pujar-hi, des d’on domina una panoràmica impressionant sobre el pla i que arriba fins la ratlla de mar.

18 de gener de 2022

Carcassonne

Carcassonne és una comuna francesa capital del departament de l'Aude, a la regió d'Occitània, situada al sud de França a mig camí entre Perpinyà i Tolosa. La ciutat és coneguda per la seva ciutadella emmurallada, digna de visitar.

La Ciutadella La ciutat històrica fortificada de Carcassonne a la riba dreta de l'Aude, habitual i popularment anomenada simplement la Cité, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997. Està catalogada com a Grand site national*, i el seu castell i muralles com a Monument històric per l'estat francès, essent un dels centres turístics més visitats de França.

La part fortificada de Carcassonne va arribar a estar tan deteriorada que l'estat francès va considerar seriosament enderrocar les muralles. A tal efecte es va redactar un decret oficial el 1849 que va produir gran enrenou: l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van promoure una campanya per preservar la fortalesa com a Monument històric. Aquell mateix any se li va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta.

El caràcter defensiu de la Cité al llarg de la seva història ha influït en la complexitat de la seva arquitectura, on es reflecteix notablement l'art militar. El seu sistema de defensa és excepcional a causa de les seves dimensions i constitueix la fortalesa més gran d'Europa per la seva complexitat i la qualitat en la seva conservació.

El Castell Comtal Situat a la Cité de Carcassonne, el castell comtal, edificat sobre un domus del segle I, va ser la fortalesa que albergava els vescomtes de Carcassonne. Construït a principis del segle XII va patir diverses modificacions posteriors, a destacar la de l'any 1229 on, per ordre del regne de França, es converteix en senescalia. Del 1240 al 1250, es va dur a terme una important tasca per enfortir la muralla, incorporant més torres rodones, la barbacana avançada a la porta d'entrada i la fossa.

La Basílica Saint-Nazaire Antigament era la catedral de Carcassonne, fins a 1801, quan va ser substituïda per l'actual Catedral situada a la ciutat baixa o burg de Saint-Michel (Catedral Saint-Michel de Carcassonne). L'actual església és d'origen romànic del segle XI, consagrada pel Papa Urbà II el 1096. Va ser construïda al lloc d'una catedral carolíngia, de la qual actualment no roman cap rastre. L'església va ser ampliada entre 1269 i 1330 en estil gòtic, llavors predominant a França, en gran part a costa del bisbe de Carcassonne, Pierre de Rochefort.

*Grand site de France és un distintiu o etiqueta oficial francesa atorgat pel Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia que té com a objectiu promoure la bona conservació i millora dels espais naturals protegits del país de gran notorietat i en conseqüència molt freqüentats.

La Cité Médiévale.
La vista de la ciutat emmurallada des de les vinyes no ens la podem perdre.
Entrant a la Cité.
Un passeig per les muralles.
La Basílica de Saint-Nazaire.
Degustant la Cassoulet, menjar típic de la zona.
Finalment, després de degustar la cèlebre Cassoulet, durant el retorn a l'hotel és indispensable fotografiar la Cité Médiévale.