14 d’agost de 2022

Els penya-segats de los Gigantes

A l'extrem oest de Tenerife, entre els municipis de Buenavista del Norte i Santiago del Teide, hi ha els penya-segats de Los Gigantes. Aquestes parets de roca volcànica immenses s'emplacen dins del Parc Rural de Teno i conformen un dels paisatges més famosos i una visita imprescindible a l'illa.

Els guanxes, aborígens de les illes Canàries, es referien a Los Gigantes com la “muralla de l'infern”, ja que creien que aquests penya-segats marcaven la fi del món. A més, la forma escarpada de la muntanya que recorda figures humanes només reforçava aquesta idea.

Les parets verticals dels penya-segats de Los Gigantes tenen una caiguda vertiginosa que s'aprecia des del mar i des de terra ferma. ¡L'alçada dels penya-segats en alguns punts supera els 600 metres! El color fosc de les parets i les columnes de lava solidificada converteixen Los Gigantes en un paisatge natural únic a Tenerife.

La millor manera d'admirar aquests colossos és fer una passejada amb vaixell, i així també podem aprofitar per albirar cetacis. Les excursions surten del Port de Santiago, a Santiago del Teide.
En aquest petit port embarquen els que baixen caminant pel barranc de Masca. Allà s’hi arriba en guagua i després de baixar el barranc, un vaixell els recull i els porten a Puerto de Santiago.
Els penya-segats vistos des de l’altra extrem: Punta de Teno.

10 d’agost de 2022

Els Quatre Gats

Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en què va romandre actiu, fins al 1903, esdevingué un dels nuclis principals del Modernisme.

Va ser creat i regit per Pere Romeu, un personatge d'una fesomia molt característica que constituïa la imatge viva del local i que havia treballat com a cambrer al cabaret Le Chat Noir de París. Romeu va decidir crear un local amb ambient avantguardista i bohemi a Barcelona. Els inversors foren el pintor Ramon Casas, el drapaire enriquit Maties Ardèniz i el banquer Manuel Girona.

Ràpidament va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges insòlits. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís Millet. Els Quatre Gats s'inscriu en una llarga tradició de tertúlies, cenacles i caus d'art barcelonins. Al local s'hi realitzaren vetllades literàries, espectacles de titelles i d'ombres, informals vetllades musicals a càrrec de Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos —que a part de pintor era guitarrista amateur—, Miquel Llobet, etc., lectures poètiques i sobretot exposicions d'art del mateix Regoyos, Nonell, Pichot, Gosé, Torent o Picasso, les dues primeres individuals del qual tingueren lloc al local el febrer i el juliol del 1900.

Durant l'any 1899 es van publicar 15 números de la revista Quatre Gats.

Actualment torna a funcionar com a bar i restaurant, i conserva la decoració i múltiples fotografies i gravats de l'època.

6 d’agost de 2022

Romànic a Andorra

Unes quantes ermites romàniques en aquest petit però preciós país.

Sant Miquel de Prats
L'església romànica de Sant Miquel de Prats, és un clar exemple del romànic rural andorrà. Ubicada a la vila de Prats a la que s’accedeix travessant Canillo, és bastida de manera rudimentària i amb materials humils, manté l’essència de la tradició d'aquelles valls: nau rectangular amb murs robusts (1 metre de gruix) amb un absis semicircular al costat de llevant. Destaquen dos elements, l’arc de punta de pedra tosca a l’entrada i el campanar d’espadanya doble, amb arc de mig punt. El conjunt va ser restaurat a principis dels anys 80. L’interior de murs irregulars està força proporcionat i anivellat i, malgrat la restauració, podem copsar clarament l’estructura primitiva.
Sant Romà de les Bons
L'església romànica de Sant Romà (s.XII) es troba dins el conjunt històric de les Bons, a la part alta de la vila d'Encamp. L’església és d’origen romànic, de nau rectangular única amb absis semicircular d’estil llombard. A l’interior es conserva la taula d’altar de pedra i reproduccions de les pintures romàniques del Mestre de Santa Coloma (s. XII), que representen la visió apocalíptica de Sant Joan i pintures de tradició gòtica amb iconografia de Sant Pere (s. XVI). Al llarg del temps s’hi han fet diverses modificacions com la construcció del porxo (s. XVI-XVII), una torre de defensa (s. XIII), un dipòsit d’aigua amb circuit d’irrigació excavat a la roca, els vestigis d’una casa forta testimoni de l’arquitectura civil (finals del s. XIII) i dos colomers d’època moderna.
Sant Romà de Vila
L'església romànica de Sant Romà de Vila es troba al petit nucli del mateix nom, al vessant occidental de la vila d'Encamp. L’edifici ha estat remodelat en diverses ocasions al llarg del temps: l’actual planta, resultat d’aquests canvis, és de nau i absis rectangulars, amb campanar d’espadanya i una campana de tradició gòtica. El tret que la fa més atractiva, però, es troba al seu interior, on es pot veure una reproducció del frontal d’altar romànic. Aquesta és l’única mostra de pintura romànica sobre fusta que existeix a Andorra, i que, a més, es conserva completa amb les tres cares. Els muntants, decorats amb motius vegetals i geomètrics, serveixen de suport a tres taules, la frontal representa la Maiestas Domini, flanquejada pel tetramorf i per quatre parelles d’apòstols, i a les laterals hi podem veure l’Assumpció de Maria i tres apòstols més. L’original, del segle XIII, es troba al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Sant Romà dels Vilars
Sant Romà dels Vilars és una església documentada el segle XI. Aquesta església està catalogada com una de les més antigues del Principat d’Andorra: s’ha de situar a l’època preromànica, al voltant del segle X. De construcció rudimentària i d’estil auster, té una nau petita i rectangular i un absis també rectangular. L’edifici va ser construït amb blocs de pedra sense treballar seguint una distribució horitzontal. Coronant el mur, destaca un petit campanar d’una sola obertura amb coberta de mig punt bombada, fet de pedra tosca diferent de la resta de la construcció.
Santa Eulàlia d'Encamp
El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És d’origen romànic amb diverses modificacions posteriors realitzades els segles XVII i XX. El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És el campanar d'estil romànic llombard més alt del país amb tres pisos, alhora que presenta una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta.
Sant Cristòfol d'Anyós
L’edifici és del segle XII i conserva part de l’estructura romànica d’origen que amb el pas del temps ha patit diverses ampliacions i modificacions. Fins a la dècada dels anys 30, el seu interior estava decorat amb pintures murals romàniques que van ser arrencades posteriorment. Actualment, acull una representació del Sant Sopar, d’època francogòtica del segle XIII, envoltat de pintures del segle XVI que representen els passatges de les ànimes de Sant Miquel així com la imatge de Sant Cristòfol, patró de l’església, que il·lustra diverses escenes de la vida i miracles del Sant. Des del seu emplaçament es visualitza l'entrada a la vall des d'Escaldes-Engordany i els nuclis de Sispony, La Massana i fins i tot Ordino.