La Ciutat Estratificada és un gran conjunt de roques ubicat a l'antiga rofera de Teseguite. Aquestes formacions han estat creades al llarg de milers d'anys per l'acció del vent, el sol i la pluja. Tot i això, l'erosió no ha estat únicament natural, ja que d'aquí s'extreia el rofe, un material volcànic utilitzat en la construcció tradicional, cosa que també ha influït en el paisatge final.
El resultat és un paisatge cobert de roques d'un color grisenc i formes peculiars que semblen tretes d'un altre planeta. La Ciutat Estratificada no sol aparèixer a les guies de viatges, però us asseguro que paga la pena visitar-la si estàs recorrent Lanzarote.
Per arribar a la Ciutat Estratificada, agafa la carretera en direcció a Teguise, desvia't a la LZ-404 cap al poble de Teseguite i recorre uns 5 quilòmetres. La trobaràs a la teva esquerra. La Ciutat Estratificada es veu des de la carretera principal i l´entrada és gratuïta. Hi ha un aparcament també gratuït just al costat.
Els meus viatges i excursions
22 de maig del 2026
18 de maig del 2026
Una degustació al restaurant japonès Shunka, de Barcelona.
Ostres Guillardeau amb salsa Ponzu
Escopinyes amb caldo de Sake
Sashimi de navalles
Nigiri de vieira
Tàrtar de tonyina amb salsa casolana i rovell d’ou
Fritura de salmó amb salsa de prunes
Varietat de sashimi
Mollets de roca amb salsa Ponzu
Carn de wagyu a la planxa amb bolets shitake
Mousse de te Matxa
I un bon vi per acompanyar l'àpat.
14 de maig del 2026
L'illa de Tabarca
L'illa de Tabarca o l'illa Plana, també popularment Nova Tabarca, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià. Els seus habitants, els d'Elx i els de Santa Pola també la coneixen només amb el nom de l'Illa.
Abans del 1700 era coneguda com a illa de Sant Pau, Illa Plana, Alones Insula o illot de Santa Pola. El seu nom actual és conseqüència de l'assentament de seixanta-nou famílies d'origen italià, durant el regnat de Carles III d'Espanya, procedents de la petita illa de Tabarka, distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fou sotmesa el 1741 pel bei de Tunis i el 1756 passà a dependre dels algerians. El caldero tabarquí és un guisat mariner tradicional de l'Illa, consistent en un arròs intens cuinat amb brou de peix de roca (com gallina o mero), nyores i all. Se serveix en dos temps: primer el peix amb patates i allioli, després l'arròs melós, destacant pel seu sabor potent.
Abans del 1700 era coneguda com a illa de Sant Pau, Illa Plana, Alones Insula o illot de Santa Pola. El seu nom actual és conseqüència de l'assentament de seixanta-nou famílies d'origen italià, durant el regnat de Carles III d'Espanya, procedents de la petita illa de Tabarka, distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fou sotmesa el 1741 pel bei de Tunis i el 1756 passà a dependre dels algerians. El caldero tabarquí és un guisat mariner tradicional de l'Illa, consistent en un arròs intens cuinat amb brou de peix de roca (com gallina o mero), nyores i all. Se serveix en dos temps: primer el peix amb patates i allioli, després l'arròs melós, destacant pel seu sabor potent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





































































