L'illa de Tabarca o l'illa Plana, també popularment Nova Tabarca, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià. Els seus habitants, els d'Elx i els de Santa Pola també la coneixen només amb el nom de l'Illa.
Abans del 1700 era coneguda com a illa de Sant Pau, Illa Plana, Alones Insula o illot de Santa Pola. El seu nom actual és conseqüència de l'assentament de seixanta-nou famílies d'origen italià, durant el regnat de Carles III d'Espanya, procedents de la petita illa de Tabarka, distant uns tres-cents metres de les costes nord-africanes. Dependent de la República de Gènova, la Tabarka africana fou sotmesa el 1741 pel bei de Tunis i el 1756 passà a dependre dels algerians.
El caldero tabarquí és un guisat mariner tradicional de l'Illa, consistent en un arròs intens cuinat amb brou de peix de roca (com gallina o mero), nyores i all. Se serveix en dos temps: primer el peix amb patates i allioli, després l'arròs melós, destacant pel seu sabor potent.
