Construït en estil herrerià, és conegut sovint com l'Escorial gallec per ser una de les poques manifestacions d'aquest estil en aquesta comunitat.
De la visita es pot destacar la pinacoteca i l'església amb el seu impressionant retaule.
El Museu - Pinacoteca
Instal·lat en un local construït el 1699 per sagristia de l'Església. Està ben conservat i de gran bellesa arquitectònica. Es conserven aquí diverses pintures, objectes personals del Cardenal i alguns llibres interessants.
Pinturas.- Dues d'elles són del Greco (Doménikos Theotokopoulos).
"Sant Llorenç", titulat "aparició de la Verge amb el Nen a Sant Llorenç". Pertany a la primera època de pintor (1576-1579) i amb influències italianes de Tintoretto i Correggio.
"Sant Francesc", titulat "Sant Francesc d'Assís i Fra Lleó meditant sobre la mort". Porta una inscripció amb el nom de pintor.
Cinc pintures d'Andrea del Sarto: Santa Margarida de Cortona, la penitent. Santa Agnès, nena de dotze anys, màrtir en 304, amb el seu simbòlic xai, origen del seu nom. Santa Caterina d'Alexandria, patrona dels filòsofs, màrtir als 18 anys. Sant Pere, pare de l'Església, d'una perfecció suma. Sant Joan Baptista, de gran bellesa en color i formes. Aquests dos últims són rèpliques d'altres existents a la Catedral de Pisa.
El Retaule de l'església
De gairebé 20 m. d'alt i 9 d'ample, és de fusta de noguera. Obra, en la seva major part, de Francisco Moure, i dedicat a la Mare de Déu. Encarregat pels jesuïtes, el rector, Joan A. Velázquez, li va donar el croquis de l'obra que s'havia d'executar.
Consta de dues sòcols o bases i tres cossos superposats. D'aquests, els dos primers són de Moure. La resta és del seu fill Francesc i deixebles. A la part alta tres escuts: els dos laterals del Cardenal fundador; el de centre, més gran, i ara llis, havia de tenir l'escut dels jesuïtes.
Vist de dalt a baix i d'esquerra a dreta apareixen esculpits:
El Naixement de la Verge.
Sant Ignasi de Loyola.
Anunciació de Maria.
Visitació de la Verge a la seva cosina Santa Isabel.
La Verge de l'Antiga, titular de l'església i col·legi, interpretació en relleu de el quadre de la fornícula de l'esquerra, amb mantell molt barroc.
Adoració dels pastors.
La Circumcisió del Senyor.
Ostensori o templet, barroquíssim, rematat per un grup escultòric de gran perfecció i realisme, representant el sacrifici d'Isaac.
L'Adoració dels Reis.
Cruceiro a Monforte de Lemos.
El "Puente Romano" que en realitat és medieval.
El Puente Nuevo.
El Col·legi de La nostra Senyora de l'Antiga.
El Greco: "Sant Llorenç", titulat "aparició de la Verge amb el Nen a Sant Llorenç".
El Greco: "San Francisco", titulat "Sant Francesc d'Assís i Fra Lleó meditant sobre la mort".
Andrea del Sarto: Santa Margarida de Cortona, l'penitent.
Andrea del Sarto: Santa Agnès, nena de dotze anys, màrtir en 304, amb el seu simbòlic xai, origen del seu nom.
Andrea del Sarto: Santa Catalina d'Alexandria, patrona dels filòsofs, màrtir als 18 anys.
Andrea del Sarto: Sant Pere, pare de l'Església, d'una perfecció suma. En algun moment posterior a la pintura, algú va ordenar tapar part de la pintura amb nous vestidures de color cridaner, que desentonen completament de l'original.
Andrea del Sarto: Sant Joan Baptista, de gran bellesa en color i formes. En algun moment posterior a la pintura, algú va ordenar tapar part de la pintura amb nous vestidures de color cridaner, que desentonen completament de l'original.
El Retaule de l'església
De gairebé 20 m. d'alt i 9 d'ample, és de fusta de noguera. Obra, en la seva major part, de Francisco Moure, i dedicat a la Mare de Déu.
La Circumcisió de el Senyor. A destacar les ulleres que porta el rabí que fa la intervenció, desconegudes en aquell temps; la cara de desmai de sant Josep, i el gos a la part inferior que està esperant que caigui el prepuci per menjar-se'l.
El Retaule de l'església: L'Adoració dels Reis. Destaquen les vestidures anacròniques i barroques, i les cares dels "Reis d'Orient" no tenen res d'orientals. Sembla ser que l'artista va prendre com a models a persones de la zona.
El Col·legi de La nostra Senyora de l'Antiga, conegut com l'Escorial Gallego.
