Unes quantes ermites romàniques en aquest petit però preciós país.
Sant Miquel de Prats
L'església romànica de Sant Miquel de Prats, és un clar exemple del romànic rural andorrà. Ubicada a la vila de Prats a la que s’accedeix travessant Canillo, és bastida de manera rudimentària i amb materials humils, manté l’essència de la tradició d'aquelles valls: nau rectangular amb murs robusts (1 metre de gruix) amb un absis semicircular al costat de llevant. Destaquen dos elements, l’arc de punta de pedra tosca a l’entrada i el campanar d’espadanya doble, amb arc de mig punt. El conjunt va ser restaurat a principis dels anys 80. L’interior de murs irregulars està força proporcionat i anivellat i, malgrat la restauració, podem copsar clarament l’estructura primitiva.
Sant Romà de les Bons
L'església romànica de Sant Romà (s.XII) es troba dins el conjunt històric de les Bons, a la part alta de la vila d'Encamp. L’església és d’origen romànic, de nau rectangular única amb absis semicircular d’estil llombard. A l’interior es conserva la taula d’altar de pedra i reproduccions de les pintures romàniques del Mestre de Santa Coloma (s. XII), que representen la visió apocalíptica de Sant Joan i pintures de tradició gòtica amb iconografia de Sant Pere (s. XVI). Al llarg del temps s’hi han fet diverses modificacions com la construcció del porxo (s. XVI-XVII), una torre de defensa (s. XIII), un dipòsit d’aigua amb circuit d’irrigació excavat a la roca, els vestigis d’una casa forta testimoni de l’arquitectura civil (finals del s. XIII) i dos colomers d’època moderna.
Sant Romà de Vila
L'església romànica de Sant Romà de Vila es troba al petit nucli del mateix nom, al vessant occidental de la vila d'Encamp. L’edifici ha estat remodelat en diverses ocasions al llarg del temps: l’actual planta, resultat d’aquests canvis, és de nau i absis rectangulars, amb campanar d’espadanya i una campana de tradició gòtica. El tret que la fa més atractiva, però, es troba al seu interior, on es pot veure una reproducció del frontal d’altar romànic. Aquesta és l’única mostra de pintura romànica sobre fusta que existeix a Andorra, i que, a més, es conserva completa amb les tres cares. Els muntants, decorats amb motius vegetals i geomètrics, serveixen de suport a tres taules, la frontal representa la Maiestas Domini, flanquejada pel tetramorf i per quatre parelles d’apòstols, i a les laterals hi podem veure l’Assumpció de Maria i tres apòstols més. L’original, del segle XIII, es troba al MNAC, Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona.
Sant Romà dels Vilars
Sant Romà dels Vilars és una església documentada el segle XI. Aquesta església està catalogada com una de les més antigues del Principat d’Andorra: s’ha de situar a l’època preromànica, al voltant del segle X. De construcció rudimentària i d’estil auster, té una nau petita i rectangular i un absis també rectangular. L’edifici va ser construït amb blocs de pedra sense treballar seguint una distribució horitzontal. Coronant el mur, destaca un petit campanar d’una sola obertura amb coberta de mig punt bombada, fet de pedra tosca diferent de la resta de la construcció.
Santa Eulàlia d'Encamp
El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És d’origen romànic amb diverses modificacions posteriors realitzades els segles XVII i XX. El campanar de Santa Eulàlia d'Encamp, de 23 metres d'alçada, es va afegir al cos de l'església pels volts de la segona meitat del segle XI. És el campanar d'estil romànic llombard més alt del país amb tres pisos, alhora que presenta una creu de ferro forjat amb peu de pedra tosca a la coberta.
Sant Cristòfol d'Anyós
L’edifici és del segle XII i conserva part de l’estructura romànica d’origen que amb el pas del temps ha patit diverses ampliacions i modificacions. Fins a la dècada dels anys 30, el seu interior estava decorat amb pintures murals romàniques que van ser arrencades posteriorment. Actualment, acull una representació del Sant Sopar, d’època francogòtica del segle XIII, envoltat de pintures del segle XVI que representen els passatges de les ànimes de Sant Miquel així com la imatge de Sant Cristòfol, patró de l’església, que il·lustra diverses escenes de la vida i miracles del Sant. Des del seu emplaçament es visualitza l'entrada a la vall des d'Escaldes-Engordany i els nuclis de Sispony, La Massana i fins i tot Ordino.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Romànic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Romànic. Mostrar tots els missatges
6 d’agost del 2022
28 de juliol del 2022
El romànic a la Vall de Boí
El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro.
Una de les seves característiques principals és la unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.
Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials, personificades en aquest cas en els senyors d’Erill i el bisbat de Roda d’Isàbena, promotors dels temples de la vall. Dins d’aquesta societat medieval, l’església complia, no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com a elements de comunicació i vigilància.
En aquest blog de viatges ja han aparegut diversos reportatges de la Vall de Boí, però faltaven algunes de les esglésies declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, com són Sant Feliu de Barruera, L’Assumpció de Cóll i Santa Maria de Cardet.
Sant Feliu de Barruera
Originària dels segles XI i XII, al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions. És una església pràcticament sense elements ornamentals, però que en canvi destaca pel seu campanar, diferent de la resta dels que hi ha a la vall. L’Assumpció de Cóll
L'única de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que pertany a la diòcesi de Lleida (la resta depenen de la d'Urgell) fou erigida entre els segles XI i XIII. El primer que sorprèn és la sensació d'unitat estilística, tenint en compte que gairebé totes les altres presenten nombroses modificacions respecte al projecte primitiu. En aquest cas, a l'estructura original s'hi afegeix alguna incorporació del gòtic tardà, però s'hi interrelaciona de manera prou cohesionada. Santa Maria de Cardet
Malgrat l'aparent senzillesa que mostra, la construcció d'aquest edifici (segle XIII) té una història curiosa. El fort pendent del terreny, entre altres causes, obligà a buscar fórmules imaginatives que garantissin l'equilibri de l'estructura. Això s'aconseguí edificant un absis molt més alt que el cos principal de l'església (una sola nau) i situant-lo en dos nivells d'alçària diferents: l'un que correspon a la cripta (l'única del conjunt romànic de la vall) i l'altre, a l'església.
Una de les seves característiques principals és la unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el romànic llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.
Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials, personificades en aquest cas en els senyors d’Erill i el bisbat de Roda d’Isàbena, promotors dels temples de la vall. Dins d’aquesta societat medieval, l’església complia, no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com a elements de comunicació i vigilància.
En aquest blog de viatges ja han aparegut diversos reportatges de la Vall de Boí, però faltaven algunes de les esglésies declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO, com són Sant Feliu de Barruera, L’Assumpció de Cóll i Santa Maria de Cardet.
Sant Feliu de Barruera
Originària dels segles XI i XII, al llarg dels segles ha patit nombroses modificacions. És una església pràcticament sense elements ornamentals, però que en canvi destaca pel seu campanar, diferent de la resta dels que hi ha a la vall. L’Assumpció de Cóll
L'única de les esglésies romàniques de la Vall de Boí que pertany a la diòcesi de Lleida (la resta depenen de la d'Urgell) fou erigida entre els segles XI i XIII. El primer que sorprèn és la sensació d'unitat estilística, tenint en compte que gairebé totes les altres presenten nombroses modificacions respecte al projecte primitiu. En aquest cas, a l'estructura original s'hi afegeix alguna incorporació del gòtic tardà, però s'hi interrelaciona de manera prou cohesionada. Santa Maria de Cardet
Malgrat l'aparent senzillesa que mostra, la construcció d'aquest edifici (segle XIII) té una història curiosa. El fort pendent del terreny, entre altres causes, obligà a buscar fórmules imaginatives que garantissin l'equilibri de l'estructura. Això s'aconseguí edificant un absis molt més alt que el cos principal de l'església (una sola nau) i situant-lo en dos nivells d'alçària diferents: l'un que correspon a la cripta (l'única del conjunt romànic de la vall) i l'altre, a l'església.
14 de març del 2018
El romànic a Andorra
Andorra és ben coneguda per les botigues i els seus preus, però el país està dotat d'altres aspectes força interessants.
Als seus imponents paisatges pirinencs cal sumar-li el seu art romànic, d'entre el qual destaquen els seus ponts, esglésies i ermites.
En una primera aproximació vaig a mostrar-vos els punts més coneguts, deixant per a una segona ocasió la visita a les petites ermites, moltes vegades penjades de petitíssims llogarets a la part alta de les muntanyes, i des de les que s'albiren paisatges espectaculars.
Pont de Sant Antoni de la Grella.
És un pont romànic, situat al Camí Ral, camí que unia les parròquies d'Andorra la Vella i la Massana. Antigament era l'únic pas que hi havia per arribar a la Massana. Passa per sobre del riu Valira del Nord.
Pont de la Margineda.
El pont romànic més gran i esvelt que es conserva al Principat d'Andorra. També situat al Camí Ral, condueix des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Pont d'Ordino.
És un pont d'origen romànic que unia les poblacions d'Ordino amb el Serrat. El 1980, a causa d'una nova urbanització, va ser traslladat des del seu emplaçament primitiu en Lloser d'Ordino fins a l'actual més al nord de la població de Llorts.
Església de Sant Esteve (Andorra la Vella).
Situada al nucli antic de la capital d'Andorra i d'origen romànic, ha estat modificada en diverses ocasions, les últimes i més importants en el segle XX.
Santa Coloma (Andorra la Vella).
Una de les esglésies més antigues del Principat, d'origen preromànic, situada entre les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Destaca pel seu campanar circular. Apareix citada en l'any 1040 en els actes de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell.
Sant Climent de Pal.
És un temple d'origen romànic situat al municipi de Pal, a la parròquia de la Massana. La seva primera notícia es remunta a l'any 1312.
Sant Martí de la Cortinada.
És una església romànica situada al nord d'Ordino. L'edifici original ha sofert diverses transformacions al llarg del temps.
Nostra Senyora de Meritxell.
És un santuari que es troba a la població de Meritxell, a la parròquia de Canillo. Va desaparèixer totalment en un incendi que va tenir lloc la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, després d'una de les romeries que tenen lloc anualment. I amb ell, també va desaparèixer la imatge romànica de la verge. Els andorrans sempre l'han tingut gran devoció, en tractar-se de la patrona del país. Actualment tots dos han estat restaurats.
Sant Joan de Caselles (Canillo).
Sant Joan de Caselles és una esvelta església romànica situada a la parròquia de Canillo, a la carretera principal que porta d'Andorra la Vella al Pas de la Casa.
Sant Miquel d'Engolasters.
El nom li ve del llac que hi ha en les seves rodalies. Engolasters = engoleix astres, a causa dels reflexes nocturns de les estrelles en les seves calmades aigües. L'església consagrada a Sant Miquel és d'origen preromànic, de la primera meitat del segle XII. Situada a 1504 metres d'altitud, domina tota la vall d'Andorra.
Als seus imponents paisatges pirinencs cal sumar-li el seu art romànic, d'entre el qual destaquen els seus ponts, esglésies i ermites.
En una primera aproximació vaig a mostrar-vos els punts més coneguts, deixant per a una segona ocasió la visita a les petites ermites, moltes vegades penjades de petitíssims llogarets a la part alta de les muntanyes, i des de les que s'albiren paisatges espectaculars.
Pont de Sant Antoni de la Grella.
És un pont romànic, situat al Camí Ral, camí que unia les parròquies d'Andorra la Vella i la Massana. Antigament era l'únic pas que hi havia per arribar a la Massana. Passa per sobre del riu Valira del Nord.
Pont de la Margineda.
El pont romànic més gran i esvelt que es conserva al Principat d'Andorra. També situat al Camí Ral, condueix des de Sant Julià de Lòria fins a Andorra la Vella.
Pont d'Ordino.
És un pont d'origen romànic que unia les poblacions d'Ordino amb el Serrat. El 1980, a causa d'una nova urbanització, va ser traslladat des del seu emplaçament primitiu en Lloser d'Ordino fins a l'actual més al nord de la població de Llorts.
Església de Sant Esteve (Andorra la Vella).
Situada al nucli antic de la capital d'Andorra i d'origen romànic, ha estat modificada en diverses ocasions, les últimes i més importants en el segle XX.
Santa Coloma (Andorra la Vella).
Una de les esglésies més antigues del Principat, d'origen preromànic, situada entre les parròquies de Sant Julià de Lòria i Andorra la Vella. Destaca pel seu campanar circular. Apareix citada en l'any 1040 en els actes de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell.
Sant Climent de Pal.
És un temple d'origen romànic situat al municipi de Pal, a la parròquia de la Massana. La seva primera notícia es remunta a l'any 1312.
Sant Martí de la Cortinada.
És una església romànica situada al nord d'Ordino. L'edifici original ha sofert diverses transformacions al llarg del temps.
Nostra Senyora de Meritxell.
És un santuari que es troba a la població de Meritxell, a la parròquia de Canillo. Va desaparèixer totalment en un incendi que va tenir lloc la nit del 8 al 9 de setembre de 1972, després d'una de les romeries que tenen lloc anualment. I amb ell, també va desaparèixer la imatge romànica de la verge. Els andorrans sempre l'han tingut gran devoció, en tractar-se de la patrona del país. Actualment tots dos han estat restaurats.
Sant Joan de Caselles (Canillo).
Sant Joan de Caselles és una esvelta església romànica situada a la parròquia de Canillo, a la carretera principal que porta d'Andorra la Vella al Pas de la Casa.
Sant Miquel d'Engolasters.
El nom li ve del llac que hi ha en les seves rodalies. Engolasters = engoleix astres, a causa dels reflexes nocturns de les estrelles en les seves calmades aigües. L'església consagrada a Sant Miquel és d'origen preromànic, de la primera meitat del segle XII. Situada a 1504 metres d'altitud, domina tota la vall d'Andorra.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

























































