Si voleu tastar les millors ensaimades de Mallorca no podeu deixar de visitar aquest local.
Ca'n Joan de s'Aigo és un dels establiments de restauració més emblemàtics de Palma, fou fundat l'any 1700 per Joan de s'Aigo i situat antigament al carrer d'en Fiol. A principi del segle XX fou comprat per Antoni Martorell i Guasp, i el 1972 passà a mans del seu fill Joan Martorell i Pou. A mitjan segle XIX importava el gel de Barcelona per cobrir les necessitats del local. El 1976 es traslladà al carrer de can Sanç i el 1990 va obrir una sucursal al carrer Baró de Santa Maria del Sepulcre. Al local hi trobem un mosaic de rajoles de principi del segle XIX, realitzat per la fàbrica de ceràmiques La Roqueta.
L'establiment ha esdevingut un referent per anar-hi després de les celebracions de Nadal, Sant Sebastià i el Corpus. Les seves especialitats són el gelat, la xocolata calenta, les ensaïmades i els quartos.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mallorca. Mostrar tots els missatges
28 de febrer del 2022
Ca'n Joan de s’Aigo
Etiquetes de comentaris:
Ca'n Joan de s'Aigo,
Ensaimades,
Illes Balears,
Mallorca,
Palma de Mallorca
12 de febrer del 2022
Mallorca, els molins de vent
Els molins de vent a Mallorca tenen una llarga tradició. En el passat eren considerats una part important de l'agricultura mallorquina i caracteritzen avui el paisatge d'aquesta illa.
Excepció feta de l'illa de Creta, en cap lloc del món no hi ha tants molins de vent com a Mallorca. De tota manera, la seva distribució a l'illa és molt irregular i molts estan deteriorats, per bé que n'hi ha força de restaurats.
L'origen dels molins de vent de Mallorca és controvertit. Es diu que els perses van desenvolupar els molins de vent i al segle VII es van usar de forma generalitzada a la Mediterrània. Després, els àrabs es van apoderar el disseny pràctic d'aquest tipus de molí i els van prendre com a part de l'expansió de l'Islam cap a l'oest, a la península Ibèrica. Es creu que a Mallorca ja hi havia molins de vent abans de la conquesta cristiana el 1229.
La primera evidència de molins de gra a Mallorca data del s. XIV. Al barri del Molinar hi havia més de 50 molins, que van donar el nom al barri. Entre els segles XVII i XVIII hi havia al voltant de 1.000 molins dispersos per tota l'illa.
Encara que els molins de vent han perdut la seva utilitat per l'agricultura, són una part integrant del patrimoni cultural de les Illes Balears. Actualment, entre molins de gra i d’aigua, en queden al voltant d’uns 3.300 molins a l'illa.
El molí d'en Xina, a Algaida Un molí fariner a Santa Eugènia El molí de n'Hereu, a Felanitx El molí d'en Sopa, a Manacor A Palma de Mallorca, al barri des Jonquet hi va arribar a haver set molins de vent fariners, situats sobre el talús natural i de cara a la mar, dels que actualment, només se’n conserven cinc (el molí d’en Garleta, el molí del Nom de Déu, el molí d’en Carreres, el molí de sa Garriguera i el molí d’en Celos).
Excepció feta de l'illa de Creta, en cap lloc del món no hi ha tants molins de vent com a Mallorca. De tota manera, la seva distribució a l'illa és molt irregular i molts estan deteriorats, per bé que n'hi ha força de restaurats.
L'origen dels molins de vent de Mallorca és controvertit. Es diu que els perses van desenvolupar els molins de vent i al segle VII es van usar de forma generalitzada a la Mediterrània. Després, els àrabs es van apoderar el disseny pràctic d'aquest tipus de molí i els van prendre com a part de l'expansió de l'Islam cap a l'oest, a la península Ibèrica. Es creu que a Mallorca ja hi havia molins de vent abans de la conquesta cristiana el 1229.
La primera evidència de molins de gra a Mallorca data del s. XIV. Al barri del Molinar hi havia més de 50 molins, que van donar el nom al barri. Entre els segles XVII i XVIII hi havia al voltant de 1.000 molins dispersos per tota l'illa.
Encara que els molins de vent han perdut la seva utilitat per l'agricultura, són una part integrant del patrimoni cultural de les Illes Balears. Actualment, entre molins de gra i d’aigua, en queden al voltant d’uns 3.300 molins a l'illa.
El molí d'en Xina, a Algaida Un molí fariner a Santa Eugènia El molí de n'Hereu, a Felanitx El molí d'en Sopa, a Manacor A Palma de Mallorca, al barri des Jonquet hi va arribar a haver set molins de vent fariners, situats sobre el talús natural i de cara a la mar, dels que actualment, només se’n conserven cinc (el molí d’en Garleta, el molí del Nom de Déu, el molí d’en Carreres, el molí de sa Garriguera i el molí d’en Celos).
4 d’abril del 2020
El Palau Reial de l'Almudaina, a Palma de Mallorca
L'Almudaina és el Palau Reial o Alcázar Real de la ciutat de Palma de Mallorca, i una de les residències de la Família Reial Espanyola, gestionada per l'organisme públic Patrimonio Nacional. Recull en els seus murs la història de les illes des dels assentaments megalítics.
Aquest imponent alcàsser, conegut en l'època de la conquesta amb el nom de "Suda", va ser reedificat en 1309 pel rei Jaume II, segons model del Palau Reial de Perpinyà. A L’Almudaina van tenir successivament la seva cort els monarques del regne de Mallorca, els d'Aragó i els d'Espanya. Felip II va destinar el Tinell a Reial Audiència i va instal·lar en la resta de l'edifici la Capitania General de les Illes.
L'estructura actual de l'Almudaina correspon a la construïda al segle XIV amb els seus diferents espais; destaquen els palaus del Rei i de la Reina, la capella de Santa Anna o els banys.
La seva decoració presenta dos ambients. A la planta baixa es recrea l'estil medieval amb obres del segle XV al XX. La planta superior, utilitzada per a la celebració d'actes oficials de la família reial, està decorada amb objectes i mobiliari procedents d'altres Reals Llocs dels segles XVII, XVIII i XIX.
El castell actual, d'origen romà, és una modificació de l'alcàsser musulmà iniciat en 1281, que es va perllongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II -fill de Jaume I el Conqueridor-, Sancho I i Jaume III, fins a passar a la Corona d'Aragó amb Pere IV a 1349.
Durant la primera meitat de segle XVI es va construir la planta alta per ordre del rei Carles I d'Espanya.
De la mateixa manera que a Madrid el Palau d'Orient, el Palau Reial de l'Almudaina és la residència oficial d'estiu de Rei, si bé habita efectivament al costat de la resta de la Família Reial Espanyola al Palau de Marivent, com passa a Madrid amb el Palau de la Zarzuela.
Aquest imponent alcàsser, conegut en l'època de la conquesta amb el nom de "Suda", va ser reedificat en 1309 pel rei Jaume II, segons model del Palau Reial de Perpinyà. A L’Almudaina van tenir successivament la seva cort els monarques del regne de Mallorca, els d'Aragó i els d'Espanya. Felip II va destinar el Tinell a Reial Audiència i va instal·lar en la resta de l'edifici la Capitania General de les Illes.
L'estructura actual de l'Almudaina correspon a la construïda al segle XIV amb els seus diferents espais; destaquen els palaus del Rei i de la Reina, la capella de Santa Anna o els banys.
La seva decoració presenta dos ambients. A la planta baixa es recrea l'estil medieval amb obres del segle XV al XX. La planta superior, utilitzada per a la celebració d'actes oficials de la família reial, està decorada amb objectes i mobiliari procedents d'altres Reals Llocs dels segles XVII, XVIII i XIX.
El castell actual, d'origen romà, és una modificació de l'alcàsser musulmà iniciat en 1281, que es va perllongar fins a 1343, durant els regnats de Jaume II -fill de Jaume I el Conqueridor-, Sancho I i Jaume III, fins a passar a la Corona d'Aragó amb Pere IV a 1349.
Durant la primera meitat de segle XVI es va construir la planta alta per ordre del rei Carles I d'Espanya.
De la mateixa manera que a Madrid el Palau d'Orient, el Palau Reial de l'Almudaina és la residència oficial d'estiu de Rei, si bé habita efectivament al costat de la resta de la Família Reial Espanyola al Palau de Marivent, com passa a Madrid amb el Palau de la Zarzuela.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)