Els molins de vent a Mallorca tenen una llarga tradició. En el passat eren considerats una part important de l'agricultura mallorquina i caracteritzen avui el paisatge d'aquesta illa.
Excepció feta de l'illa de Creta, en cap lloc del món no hi ha tants molins de vent com a Mallorca. De tota manera, la seva distribució a l'illa és molt irregular i molts estan deteriorats, per bé que n'hi ha força de restaurats.
L'origen dels molins de vent de Mallorca és controvertit. Es diu que els perses van desenvolupar els molins de vent i al segle VII es van usar de forma generalitzada a la Mediterrània. Després, els àrabs es van apoderar el disseny pràctic d'aquest tipus de molí i els van prendre com a part de l'expansió de l'Islam cap a l'oest, a la península Ibèrica. Es creu que a Mallorca ja hi havia molins de vent abans de la conquesta cristiana el 1229.
La primera evidència de molins de gra a Mallorca data del s. XIV. Al barri del Molinar hi havia més de 50 molins, que van donar el nom al barri. Entre els segles XVII i XVIII hi havia al voltant de 1.000 molins dispersos per tota l'illa.
Encara que els molins de vent han perdut la seva utilitat per l'agricultura, són una part integrant del patrimoni cultural de les Illes Balears. Actualment, entre molins de gra i d’aigua, en queden al voltant d’uns 3.300 molins a l'illa.
El molí d'en Xina, a Algaida
Un molí fariner a Santa Eugènia
El molí de n'Hereu, a Felanitx
El molí d'en Sopa, a Manacor
A Palma de Mallorca, al barri des Jonquet hi va arribar a haver set molins de vent fariners, situats sobre el talús natural i de cara a la mar, dels que actualment, només se’n conserven cinc (el molí d’en Garleta, el molí del Nom de Déu, el molí d’en Carreres, el molí de sa Garriguera i el molí d’en Celos).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada