Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Púbol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Púbol. Mostrar tots els missatges

8 de febrer del 2019

El castell de Púbol (1)

Aquest edifici medieval és un regal de Dalí a Gala, la seva esposa i musa. La casa-museu Castell Gala Dalí de Púbol, oberta al públic des del 1996, resumeix molt bé la relació establerta entre els dos amants i, alhora, permet descobrir el talent creatiu de l’artista en tota mena de detalls decoratius.

El 1969 Salvador Dalí adquireix el castell de la baronia de Púbol, una fortificació del segle XIV-XV molt deteriorada, però amb un aspecte misteriós i romàntic que el va captivar. El propi artista es va encarregar personalment de la decoració interior, creant representacions pictòriques als murs i sostres i falses arquitectures. Va dotar les estances d’antiguitats, barroquisme tèxtil i simbologia romàntica, generant un ambient sobri i delicat, pensat per al refugi de la seva esposa.

Tot l’edifici rep culte a Gala, gairebé com si es tractés d’una senyora feudal. Fins i tot la parella va acordar que Dalí no la visitaria si no era amb una invitació d’ella per escrit.

Després de la mort de Gala l’any 1982, el castell es va transformar en el darrer taller de Salvador Dalí. Actualment s’hi poden veure les pintures i dibuixos que l’artista va regalar a la seva musa; escultures d’elefants de potes llargues al jardí i una col·lecció de vestits d’alta costura. Sens dubte, però, un dels elements més significatius és el mausoleu del soterrani, dissenyat pel pintor, on fou enterrada Gala, la dama del castell.

El Castell Gala Dalí de Púbol forma, juntament amb la Casa Salvador Dalí de Portlligat i el Teatre-Museu Dalí de Figueres, el triangle dalinià empordanès.

NOTA: Com que disposo de moltes fotografies del lloc que considero importants i no em vull fer pesat, en deixaré la meitat per la propera entrada.

6 de febrer del 2019

El castell de Pubol (2)

"Anomeno la meva esposa: Gala, Galuxka, Gradiva (perquè ha estat la meva Gradiva); Oliva (per l'oval del seu rostre i el color de la seva pell); Oliveta, diminutiu de l'Oliva; i els seus delirants derivats: Oliueta, Oriueta, Buribeta, Buriueteta, Suliueta, Solibubuleta, Liburibuleta, Ciueta, Liueta. També li dic Lionette, perquè rugeix, quan s'enfada, com el lleó de la Metro-Goldwyn-Mayer; Esquirol, Tapir, Petit Negus (perquè s'assembla a un animat animalet selvàtic); Abella (perquè descobreix i em porta totes les essències que es converteixen en la mel del meu pensament en el rusc atrafegat del meu cervell). Em va portar el rar llibre de màgia que havia de nodrir la meva màgia, el document històric que provava irrefutablement la meva tesi quan estava en procés d'elaboració, la imatge paranoica que el meu subconscient desitjava, la fotografia d'una pintura desconeguda destinada a revelar un nou enigme estètic, el consell que salvaria del romanticisme una de les meves imatges massa subjectives. També li dic Noisette Poilue-Avellana Peluda (a causa del borrissol que cobreix l'avellana de les seves galtes) i també «campana de pell» (perquè llegeix per a mi en veu alta durant les llargues sessions de la meva pintura, produint un mormol com de campana de pell, gràcies al qual aprenc totes les coses que, sense ella, no arribaria a saber mai)." Salvador Dalí

Esposa i musa de Salvador Dalí, el veritable nom de Gala és Elena Ivanovna Diakonova. Dona misteriosa i de gran intuïció, va saber reconèixer el geni artístic i creador allà on era i es va relacionar amb nombrosos intel·lectuals i artistes.

Les estances privades de Gala.

A Gala li agradava molt l'olor de la flor de Sant Joan, i en tenia per tot arreu.

El dormitori dels convidats.

Algunes sales del castell.

La seva col·lecció de vestits d'alta costura.

El mausoleu dissenyat per Dalí on reposa el cos de la musa.

Un carruatge.

El Cadillac del pintor.

Imatges dels jardins.