L'Ajuntament de Barcelona encarregà uns fanals per a la Plaça Reial a Jaume Serra i Gibert, qui treballà sovint amb Joan Martorell i Montells, però aquell morí el 1877. Segons els estudiosos, Martorell aconseguí que l'encàrrec es fes a Gaudí, que tot just acabada la carrera el 1878, treballava per a Josep Fontserè en el Parc de la Ciutadella.
La casa Vicens és un edifici modernista situat al carrer de les Carolines núm. 18-24 de la Vila de Gràcia, a Barcelona. Va ser declarat monument historicoartístic el 1969, bé cultural d'interès nacional el 1993 i, finalment, Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO el 2005. Projectada entre el 1878 i 1880 per Antoni Gaudí, va ser la seva primera obra d'importància i va causar una gran sensació entre el públic de l'època.
Per pagar-se els estudis d’arquitectura, Antoni Gaudí va treballar de delineant amb el mestre d’obres Josep Fontserè i Mestre, també de família procedent del Camp de Tarragona. Fontserè va dirigir, entre 1873 i 1887, les obres del nou parc de la Ciutadella de Barcelona (on se celebraria l’Exposició Universal de 1888), així com del seu entorn, inclosa la construcció del mercat del Born. La col•laboració de Gaudí en el parc de la Ciutadella no es va limitar al dibuix dels projectes de Fontseré, sinó que també hi va fer aportacions pròpies. Va col•laborar en el disseny de la gran cascada (1877), en la desapareguda gruta artificial, les glorietes bessones de les escales de la cascada; seus són els medallons que hi ha a banda i banda de la porta d’entrada a l’aquàrium i que representen una salamandra i un tritó. Fou també l’autor de la balustrada de pedra de la coneguda com placeta d’Aribau, decorada amb caps de lleó (1875), i de la reixa d’entrada al parc on col•locà una sèrie de cascs alats de guerrer que rematen els fanals. Gaudí també ideà el dipòsit regulador de la gran cisterna que abastava d’aigua el parc, complex projecte que li va servir per aprovar l’assignatura de Resistència de Materials sense haver de presentar-se a l’examen. En aconseguir el títol d’arquitecte l’any 1878, és ben conegut el comentari del President del Tribunal de l’Escola d’Arquitectura, Elies Rogent: “Avui hem donat el títol a un geni o a un boig. El temps ho dirà”....
La Font d'Hèrcules, també coneguda com a Font Gaudí, es troba als jardins del Palau de Pedralbes de Barcelona. Va ser construïda el 1884 segons un disseny de l'arquitecte Antoni Gaudí. Està catalogada com a bé cultural d'interès local. Pertany a la seva etapa orientalista, en la que va realitzar una sèrie d'obres de marcat gust oriental, inspirades en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), així com en l'art islàmic hispànic, principalment el mudèjar i el nassarita. En aquesta època, Gaudí emprà amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, arcs mitrals, cartel·les de maó vist i acabaments en forma de templet o cúpula.
Els pavellons i portes de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al districte de les Corts de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïdes entre 1884 i 1887. Els pavellons i la porta nord, situats a l'avinguda de Pedralbes, foren declarats monument històric-artístic el 1969. Les portes sud i est es troben al Campus de la Diagonal de la Universitat de Barcelona i estan catalogades com a bé cultural d'interès local.
El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del segle xx. Fou encarregat a l'arquitecte Antoni Gaudí per l'empresari i mecenes barceloni Eusebi Güell com a residència familiar entre 1886 i 1890, i pertany a l'etapa orientalista de l'arquitecte (1883-1888), inspirada en l'art del Pròxim i Extrem Orient (Índia, Pèrsia, Japó), i l'art islàmic hispànic, principalment l'art mudèjar i nassarita.
El Col·legi de les Teresianes o Santa Teresa-Ganduxer és un edifici projectat per Antoni Gaudí entre 1888 i 1889, situat al carrer de Ganduxer del barri de les Tres Torres de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.
El 1876, Enric d'Ossó fundà a Tarragona la Companyia de Santa Teresa de Jesús, que el 1886 s'instal·là al carrer de Sant Elies, 4 de Sant Gervasi de Cassoles. La casa funcionava com a col·legi internat, noviciat i seu provincial en règim de lloguer, però aviat es veié la insuficiència del local i es compraren els terrenys actuals, llavors de fàcil accés per trobar-se prop del ferrocarril de Barcelona a Sarrià. La construcció s'inicià el 1887 sota la direcció de l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal, però el 1888 Ossó encarregà el projecte a Antoni Gaudí, que ja havia adquirit gran renom com a arquitecte i com a persona devota, raó per la qual es decantà per ell.
Del projecte inicial de Pons i Trabal s'havien dut a terme tan sols els fonaments, i Gaudí seguí la voluntat de l'orde de reflectir austeritat en l'edifici, en compliment del vot de pobresa de l'orde religiós; projectà un edifici sobri, realitzat en maó vist, i utilitzant l'argument que no era un material car, i que no hi havia gran diferència de costos a col·locar les peces d'una manera o una altra, hi fou creant elements decoratius on li fou possible, tant a l'exterior com a l'interior. També incorporà a la façana reixes de ferro forjat, un dels seus materials favorits, i la coronà amb un conjunt de merlets que suggereixen un castell, possible al·lusió a l'obra de santa Teresa "El castell interior". Les obres es van perllongar del 1888 al 1889.
Els Fanals del Pla de Palau són una obra d'Antoni Gaudí situada davant de l'antiga Duana de Barcelona, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).
Després de l'encàrrec que Gaudí rebé el 1878 per a dissenyar els fanals de la Plaça Reial, el 1889 l'Ajuntament de Barcelona li'n féu un de nou per al Pla del Palau. El disseny és idèntic, excepte en el nombre de braços (tres en lloc de sis), i la part central de la columna, on canvia el coronament troncocònic ja que desapareix l'al·lusió al comerç (atributs de Mercuri).
Inaugurats el 1890, es van col·locar en dos emplaçaments diferents: dos davant de l'antiga Duana i dos més a l'entrada de l'actual passeig Joan de Borbó, que foren retirats a principis del segle xx. Un d'ells fou reproduït en una pintura de Francesc Soler i Rovirosa amb colors molt vius.
Va ser projectat el 1898 per l'arquitecte Antoni Gaudí per encàrrec de Juliana Pintó i Roldós, vídua del fabricant tèxtil de Vilassar de Dalt Pere Màrtir Calvet i Carbonell (†1894) i representant de la raó social Successors de Pere Calvet.
El 1900, l'edifici guanyà el premi de l'Ajuntament de Barcelona al millor edifici de l'any, i va servir tant per al negoci, al qual es van destinar la planta baixa i el soterrani, com per a habitatges, situats a les plantes superiors. Més endavant hi viuria el matrimoni format per Víctor Maria d'Imbert Manero i Anna Solà i Galí.
La Torre Bellesguard o Figueras és un xalet o torre residencial del barri de Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona, declarada monument historicoartístic el 24 de juliol del 1969. Va ser projectada per l'arquitecte Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van finalitzar el 1916, obra ja dels seus ajudants, com Domènec Sugrañes, que va fer els bancs de taulells de la porta d'entrada, l'arrambador enrajolat de l'escala, la casa del porter i la caseta del pou.
Aquesta obra pertany al període neogòtic de l'arquitecte (1888-1898), etapa en què l'arquitecte es va inspirar sobretot en l'art gòtic medieval, el qual assumeix de manera lliure, personal, intentant millorar les seves solucions estructurals.
La porta i tanca de la Finca Miralles és una obra d'Antoni Gaudí situada al passeig de Manuel Girona de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.
A principis del segle xx, l'empresari Hermenegild Miralles i Anglès (1859-1931) va encarregar a l'arquitecte reusenc Domènec Sugrañes i Gras un xalet inspirat en la barraca valenciana, al costat de la qual hi havia una altra més petita per als masovers. Gaudí, de qui Sugrañes fou col·laborador a la Pedrera i a la Sagrada Família, s'encarregà del mur de tanca i la porta d'accés de la finca.
Finalment, el conjunt fou enderrocat cap al 1965, i se'n van salvar una part del mur i la porta, que foren restaurats els anys 1977-1978, amb la reconstrucció de la marquesina i la supressió dels pilars i la reixa del portal gran, obra de Sugrañes.
Davant de la torre Bellesguard hi ha una zona enjardinada a un nivell més baix del carrer. Aquest desnivell s’aconsegueix gràcies als arcs que Gaudí va construir entre el 1903 i el 1905. L’arcada representa una prova pilot de l’obra que, més endavant, va dur a terme en el Park Güell. Es tracta de 12 arcs de catenària poc coneguts, que van ser restaurats per l’Ajuntament el 2008.
El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics al barri de la Salut de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984. Va ser dissenyat com a ciutat jardí per l'arquitecte Antoni Gaudí, construït entre els anys 1900 i 1914 i inaugurat com a parc públic el 1926. Es troba al vessant que mira al mar del turó del Carmel i té una extensió de 17,18 hectàrees, cosa que el fa una de les obres arquitectòniques més grans del sud d'Europa.
Comentar que el nom del park amb "k" fou degut a que les autoritats del moment van prohibir retolar-lo en català. Gaudí va optar per posar-li el nom en anglès perquè fonèticament sonava igual que en la nostra llengua. Curiosament, ningú va posar cap impediment que es retolés en aquest idioma.
La casa Batlló és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 43 de Barcelona, a l'anomenada Illa de la Discòrdia, declarat bé cultural d'interès nacional i Patrimoni de la Humanitat. Va ser un encàrrec de l'empresari tèxtil Josep Batlló i Casanovas a l'arquitecte Antoni Gaudí, entre 1904 i 1907. En la construcció va col·laborar amb els arquitectes Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver per a fer la façana, amb els artesans de la forja els germans Badia, els fusters Casas i Bardés, el ceramista Sebastià Ribó i Josep Pelegrí (realitzador dels vitralls).
Aquestes rajoles les va dissenyar Antoni Gaudí per la sala de jocs dels nens de la casa Batlló, però mai van ser instal·lades. L'any 1971 l’Ajuntament de Barcelona va decidir pavimentar amb aquest panot el Passeig de Gràcia amb els relleus invertits, perquè patissin menys desgast.
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici situat al passeig de Gràcia 92, cantonada amb el carrer de Provença, 261-265 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Obra d'Antoni Gaudí, va ser construït entre el 1906 i el 1912, i el 1984 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Des del 2013, és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera, que gestiona les diverses exposicions i les visites que s'hi fan.
L'edifici no s'ajustava a cap norma estilística convencional, motiu pel qual va rebre el malnom de «la Pedrera». El 1910, Joan Junceda el presentava en un acudit a la revista ¡Cu-Cut!, com una «mona de Pasqua», i el 1925, a la revista En Patufet, comentava com devia ser de difícil posar domassos als balcons. Ismael Smith Marí insinuava el 1909 que havia patit un terratrèmol com a Messina i Picarol l'assimilava a un imaginari Valhalla wagnerià o amb una defensa antibèl·lica de la guerra del Marroc, o amb un hangar per a dirigibles.
Altres propietaris del passeig de Gràcia es varen enfadar amb els Milà i els varen deixar de saludar, argumentant que la genialitat de Gaudí faria baixar el preu de sòl a la zona.
El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut simplement com a la Sagrada Família, és una basílica catòlica dissenyada per l'arquitecte Antoni Gaudí. Iniciada el 1882, encara està en construcció. És l´obra mestra de Gaudí i el màxim exponent de l´arquitectura modernista catalana. És el monument més visitat d'Espanya, i és l'església més visitada d'Europa després de la basílica de Sant Pere del Vaticà. El 30 d'octubre del 2025 es va convertir en l'església més alta del món.
Des del 1915, Gaudí es va dedicar pràcticament en exclusiva a la Sagrada Família, que suposa la síntesi de tota l'evolució arquitectònica de l'arquitecte. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, la resta del temple el va concebre en un estil orgànic, que imita les formes de la natura, on abunden les formes geomètriques reglades. L'interior havia de semblar un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, que creen una estructura alhora simple i resistent. Gaudí va aplicar a la Sagrada Família totes les seves troballes experimentades anteriorment en obres com el parc Güell o la cripta de la Colònia Güell i va aconseguir elaborar un temple estructuralment perfecte alhora que harmònic i estètic.
La Sagrada Família té planta de creu llatina, de cinc naus centrals i transsepte de tres naus, i absis amb set capelles. Ostenta tres façanes dedicades al Naixement, Passió i Glòria de Jesús i, quan estigui conclosa, tindrà divuit torres: quatre a cada portal, fent un total de dotze pels apòstols; quatre sobre el creuer, invocant els evangelistes; una sobre l'absis, dedicada a la Mare de Déu; i la torre-cimbori central, en honor a Jesús, que arriba als 172,5 m d'alçada. El temple disposarà de dues sagristies al costat de l'absis i de tres grans capelles: la de l'Asunción, a l'absis; i les del Baptisme i la Penitència, al costat de la façana principal. Així mateix, estarà envoltat d´un claustre pensat per a les processons i per aïllar el temple de l´exterior. Gaudí va aplicar a la Sagrada Família un alt contingut simbòlic, tant en arquitectura com en escultura, ja que va dedicar a cada part del temple un significat religiós.
