Es coneix amb el nom de Coves de Sant Josep un conjunt de grutes i galeries d’origen càrstic que es van formar durant el Triàsic, fa prop de 250 milions d'anys. Estan ubicades al paratge del mateix nom, a uns dos quilòmetres de La Vall d'Uixó (Castelló). Malgrat les moltes visites de nombrosos espeleòlegs, encara no es coneix l'origen del riu que recorre els espais i galeries interiors de la gruta ni tampoc s'ha trobat el final d'aquesta. Dins la gruta la temperatura es manté constant a 20 °C durant tot l'any. Amb els 2.750 metres del seu traçat actual, representa la cavitat de major recorregut dins la Província de Castelló i la 2a més llarga del País Valencià. Aquest és el riu subterrani navegable més llarg de tota Europa, tot i que no es pot vogar en tota la trajectòria que es coneix d'aquest.
La Cavitat de les Coves de Sant Josep és coneguda des del Paleolític Superior, és a dir, fa uns 17.000 anys, com ho demostren els jaciments arqueològics trobats a la boca d'accés, al costat de les pintures rupestres del període Magdalenenc. La proximitat d'un poblat ibèric ens indica, també, que en l'època íbera la cova ja era coneguda i explorada, tal com durant la llarga dominació romana, fet sabut per la trobada d'una làpida dedicada a Caio Gneu Cras, fill del cònsol romà Marc Licini Cras.
