El Reial Monestir de Sant Joan de la Penya situat a les proximitats de Botaya, al terme municipal de Jaca, Osca, va ser el monestir més important d'Aragó a l'alta Edat Mitjana. Al seu Panteó Reial van ser enterrats un bon nombre de reis d'Aragó. Forma part del camí aragonès del Camí de Sant Jaume. El seu enclavament és extremadament singular.
Probablement existís algun tipus de cenobi anterior al segle XI, però la construcció de més importància comença l'any 1026 per iniciativa de Sanç el Major de Pamplona. L'any 1071 el rei Sanç Ramírez cedeix el conjunt existent als monjos cluniacencs i n'afavoreix la reforma. En aquest moment s'aixeca el conjunt que avui queda, més o menys. La reforma benedictina de Cluny no podia obviar la construcció d'un claustre que ja s'acabarà entrat el segle XII.
El 1889 se li atorga el títol de Monument Nacional que el 1920 és completat amb la declaració per part del rei Alfons XIII com a Lloc Nacional. Ja el 2 de febrer del 2004, el Govern d'Aragó completa la seva declaració com a Bé d'interès cultural amb la protecció del conjunt monàstic i el seu entorn.
A Sant Joan de la Penya, els reis d'Aragó van ser sepultats en tombes de pedra col·locades en tres ordres superposats, des de la roca cap a fora, presentant a la vista només els peus del fèretre.
Al pis superior hi ha el Panteó reial. Durant cinc segles s'hi van enterrar alguns dels monarques d'Aragó i de Navarra. El seu aspecte actual data del segle xviii.
Expulsió del Paradís.
Aus entre vegetació.
El somni de Sant Josep.
Jesús i Marta.
Resurrecció de Llàtzer.
Entrada a Jerusalem.
El Sant Sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada