La Manga del Mar Menor

La Manga del Mar Menor (part en Cartagena i part en San Javier), a la regió de Múrcia, és una llengua de terra de 24 km d'extensió, que es va anar estructurant des del Cap de Palos cap al nord. La seva formació fou deguda a la sedimentació de sorra que aportaven els corrents dominants en la zona. A l'oest d'aquesta llengua de terra queda el Mar Menor, que és com un gran llac d'aigua salada, amb una petita obertura. A l'est es troba el Mar Mediterrani. Els dos mars estan comunicats per uns canals, denominats "goles", per mitjà dels quals l'aigua discorre entre ambdós.

En el segle XVI, el que es coneix actualment com a Mar Menor era una badia oberta, i La Mànega era un llarg rivet de petites illes, molt juntes les unes de les altres. Amb el temps es va anar acumulant entre les illes la sedimentació de terres fins a donar lloc a La Mànega.

Aquesta zona de terres de sedimentació estava formada per dunes i vegetació de matolls que van arribar sense cap canvi fins als anys 60, dècada en la qual el paratge va ser descobert per al turisme i les grans construccions van començar gradualment a poblar el paisatge.

I aquí teniu unes quantes fotos amb la seva explicació.

El paisatge de la llacuna interior que es contempla des de l'hotel Cavanna.

Molt a prop hi ha el Cabo de Palos, amb el seu far.

Des de l'indret es contempla un paisatge impressionant.

El cap vist des del Parc Natural de Calblanque.

El mirador de la Punta Negra al cim de la muntanya.

Una fotografia més de Calblanque, des del mirador, amb les salines de Rasail al fons.

Si anem fins al final de la Manga, a la urbanització anomenada Veneziola, ens trobarem el "Puente de la Risa". Per què aquest nom? Doncs perquè aquest pont té un pendent de més de 30º tant de pujada com de baixada, i quan vas pujant en cotxe no veus absolutament res de l'altre costat, amb el que t'entra, més que riure, un acolloniment majúscul ....

Abans d'arribar al Puente de la Risa, passarem per aquest pont llevadís, el "Puente del Estacio".

I molt a prop, contemplarem el far del Estacio.

I el seu paisatge....

Un cop explorada aquesta part de la Manga, i fent una obligada marrada d'uns 50 quilòmetres, ens dirigirem fins al seu altre extrem, San Pedro del Pinatar. Un cop allà, ens trobarem amb vells molins que s'utilitzaven per bombar aigua a les salines. A la foto el molí de la Calcetera.

La "Llana" i la casa del Ventorrillo.

En aquesta zona, si tenim sort podem contemplar bandades de flamencs, a part d'altres tipus d'aus. En el meu cas, estaven massa lluny per aconseguir alguna bona foto ....

I finalitzarem el reportatge amb una posta de sol des de la terrassa de l'habitació de l'hotel.