16 de juny del 2019

El Canal du Midi

El Canal du Midi (en occità Canal de las Doas Mars o menys correctament Canal del Miègjorn) és un canal navegable francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani. Juntament amb el canal lateral de la Garona proveeix d'una via navegable interior des de l'Atlàntic fins a la Mediterrània. Va ser allargat amb el canal del Roine a Sète, i tot el conjunt en un principi tenia el nom de canal reial del Llenguadoc. Els revolucionaris el 1789 li van canviar el nom per l'actual Midi (Migdia). Fou considerat pels contemporanis com l'obra més important del segle xvii.

En sentit estricte el canal del Migdia designa la part que va de Tolosa al Mediterrani, de tot el conjunt del canal dels dos Mars, conjunt de vies navegables que permeten la unió del Mediterrani i l'Atlàntic: el canal, la Garona i el canal lateral de la Garona, construït a l'estuari de la Gironda des de Bordeus.

Fou el comerç de blat que va motivar la construcció, entre 1666 i 1681, en el regnat de Lluís XIV, sota la supervisió de Pierre-Paul Riquet, cosa que el fa el canal més antic d'Europa en funcionament. Es tracta d'una obra complexa i enginyosa, per aconseguir l'aigua, Riquet, va canalitzar-la des de la Muntanya Negra fins al Seuil de Naurouze, el punt més elevat del recorregut i també el canvi de vessants del canal.

El canal del Migdia recorre 241 quilòmetres entre Marseillan (en Hérault) i Tolosa. Va ser considerat pels seus contemporanis com la major obra del segle XVII.
La seva profunditat mitjana és de 2m i presenta un ample mitjà de 20m a la superfície i 11m en el fons.
El seu punt més alt amb 189 metres sobre el nivell del mar es registra al pas del cim de Seuil de Naurouze (comarca del Lauragais). On creua la divisòria d'aigües entre les conques atlàntica i mediterrània.
Actualment hi ha al voltant de 60.000 arbres plantats a la vora del canal.
En el seu conjunt comprèn 328 accidents, a repartir entre 63 rescloses, 126 ponts, 7 ponts sobre canal i 6 preses.

Des de 1996 està inclòs en la llista del patrimoni de la humanitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada