Si estem mitjanament en forma l'excursió més típica de Montserrat és la que sortint de la basílica (720 metres) ens portarà al cim de Sant Geroni (Sant Jeroni) a 1236 metres sobre el nivell del mar. En total superarem un desnivell de 516 metres amb l'ajuda d'uns 2000 graons irregulars disposats a diferents trams.
Si no volem pujar tants graons, a la basílica podem agafar el funicular de Sant Joan que ens portarà al Pla de Taràntules i ens haurem estalviat uns 1000 graons.
Si ens veiem amb ganes, a la basílica i partint de la plaça de l'Abat Oliva agafarem el Camí dels Pobres amb el que passant pel Pas dels Francesos arribarem al Pla dels Ocells. En aquest moment haurem superat la part més dura del recorregut (1189 graons). Des d'allà, amb uns paisatges increïbles sobretot si el temps acompanya, en aproximadament una hora i mitja arribarem al cim, passant primer per l'ermita de Sant Geroni. Des del mirador del cim, on descobrirem un vèrtex geodèsic, dominarem la major part de Catalunya, des dels Pirineus a les costes tarragonines i les planes de Lleida i si el temps acompanya, fins i tot arribarem a veure l'illa de Mallorca.
És una excursió que, malgrat la dificultat a causa dels esglaons, mereix totalment l'esforç ja que ens deixarà amb la boca oberta.
Però el pitjor no és pujar els 2000 graons; és baixar-los. Aquí no hi ha baranes on recolzar-nos i et queden les cames com si fossin de suro. A la tornada és convenient fer-ho pel Pla de Taràntules. Des d'allà podem baixar amb el funicular o bé pel camí (ample) que va a Sant Miquel i a la basílica. Des del mirador de Sant Miquel es contempla un paisatge preciós de tota la part de la basílica i la conca del riu Llobregat.
La plaça de l'Abat Oliva, amb les seves fonts típiques, on comencen les escales que ens portaran al punt més alt de la muntanya: Sant Geroni.
En aquesta foto ens podem fer una idea d'algun dels trams d'escales.
Som al conegut com a “Pas dels Francesos”. Es coneix per aquest nom ja que va ser el lloc on van passar els soldats francesos quan van envair la muntanya de Montserrat. El 25 de juliol de 1811, les tropes franceses van irrompre a Montserrat per Collbató. Conduïdes per un traïdor, els francesos es van apoderar de les fortificacions espanyoles passant per aquest indret.
En aquesta panoràmica podem veure part de les instal·lacions de la basílica.
El monòlit que ens indica que hem arribat al Pla dels ocells (Pla dels ocells) i per tant si venim de la basílica haurem pujat 1189 graons. Des d'aquí podem fer diverses excursions, però la que ens interessa avui és la que ens portarà al cim.
Aquest bosc em recorda els de laurisilva de les illes Canàries.
Moltes de les agulles de Montserrat tenen nom. La més famosa és El cavall Bernat. Com es pot veure, aquest nom no té cap sentit; ni la roca té cap forma de cavall. El cas és que la seva forma ens indica el nom real d'aquesta agulla: El carall armat! Com és de suposar, als monjos no els hauria de fer gaire gràcia el nom i el van canviar per un altre que sonava fonèticament semblant.
I el més curiós de tot és que el carall té una imatge de la verge a la punta.
Aquesta roca és coneguda com “La panxa del bisbe”.
Aquí tenim una altra roca famosa: “La calavera”.
Aquí podeu veure el perfil d'una cara somrient.
Ja hem arribat! Aquesta rosa dels vents està situada al centre del mirador i punt més alt del massís de Montserrat. Aquí ens indica la direcció dels diferents punts que es veuen des d'aquest lloc.
Els Pirineus vistos des de Sant Geroni.
La Mola a Sant Llorenç del Munt, amb el seu monestir al cim. Està situat al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac, a Barcelona.
Uns quants paisatges que es veuen des del cim.
A la baixada no agafarem el camí de les escales, sinó que ho farem pel Pla de taràntules i Sant Miquel. Des del mirador de Sant Miquel es contemplen uns paisatges preciosos, i només és a uns 20 minuts de camí de la basílica. Tot i que l'anada és amb una lleugera pujada, és assequible per a gairebé tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada