El cruceiro de Hío

El cruceiro de Hío és un monument escultòric, considerat com la millor creu de terme de Galícia. Està situat a la plaça de l'església de San Andrés, a Hío, municipi de Cangas de Morrazo . Tallat el 1872, es discuteix la seva autoria; les opcions més defensades són els picapedrers i escultors José Cerviño García i Ignacio Cerviño Quinteiro. A excepció d'algunes talles exemptes, gairebé tot el creuer es va elaborar amb una sola peça de granit.

La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de manera simbòlica. La iconografia és barroca. El mateix simbolisme de les figures està discutit.

L'estat de conservació del creuer és relativament bo. Hi ha un creixement considerable de líquens que cobreixen àmplies zones. Va patir el tracte irrespectuós de dos turistes que van arribar a trencar alguna de les figures, que van ser reparades o substituïdes.

Sembla que les figures d'Adam i Eva del fust són obra de Manuel Coia, un escultor de Nerga, lloc d'aquesta mateixa parròquia d'Hío.

L'escena principal representa el davallament o desenclavat de Crist. La figura central és Jesús, ja mort, a qui estan baixant de la creu subjecte amb una tela passada per sota dels braços. Dos homes són pujats a una escala a l'alçada dels braços de la creu. Són Josep d'Arimatea (propietari del sepulcre en què s'enterrarà Jesús) i Nicodem (un fariseu proper a Jesús). Tots dos subjecten el drap i van descendint el cos fins a les mans de Sant Joan, que, al peu de la creu, el pren per les cames. Sant Joan està acompanyat per la Verge Maria i Maria Magdalena. Completen el grup dos angelots.

Al fust, de secció circular, hi ha tres escenes. La superior són dos arcàngels, un trepitjant el cap d'una serp i l'altre sembla que està acollint un nen o protegint una ànima. A sota d'ells, la Mare de Déu està trepitjant un drac o una serp, símbols clàssics del dimoni, representant la salvació; la serp es protegeix amb una mitja lluna. Finalment, sota la Verge, apareixen les figures d'Adam i Eva expulsats del Paradís, nus i tapant-se, avergonyits del seu pecat.

A la base del cruceiro, a manera de capelleta, s'obren quatre fornícules. A la primera, apareixen representades les «ànimes del purgatori», o almiñas, demanant a la Verge la seva intersecció (per a alguns és la Verge del Carme); una d'aquelles ànimes, que demana ajuda per sortir del purgatori, està tocada amb una mitra de bisbe.

A la segona fornícula apareix Crist ressuscitat als llimbs dels justos (altres creuen veure Crist traient les ànimes de l'infern o, també, la Mare de Déu amb Jesús).

Finalment, a les altres dues fornícules, cadascun en una, Adam i Eva al Paradís al peu d'una pomera, amb el dimoni en forma de serp temptant a Eva i reptant pel tronc, tots dos, Adam i Eva, tenen la meitat inferior del cos tapada en al·lusió a les conseqüències del pecat original; una altra possible interpretació és que les imatges recullin el moment de cometre el pecat original i que allò que els cobreixi sigui la vegetació, en un intent ingenu d'ocultar els òrgans sexuals a la vista dels fidels.