Alhama de Granada és una ciutat de la província de Granada situada al sud-oest de la província. Limita amb Zafarraya, Loja, Salar, Moraleda de Zafayona, Cacín, Chimeneas, Arenas del Rey, Jayena, Otívar i Santa Cruz del Comercio, Cómpeta, Canillas de Albaida, Salares, Sedella, Canillas de Aceituno i Alcaucín.
El seu nom ve de l'àrab i significa aigües calentes, nom que fa referència al balneari d'aigües termals que té. Sembla que aquest balneari té el seu origen a l'època romana i que el seu ús va ser continuat pels àrabs dels quals es conserva el Bany de la Reina.
Fou fortificada i els reis de Granada la van tenir com a residència d'estiu. El 1482 fou atacada per sorpresa per Diego Ponce de Merlo, marquès de Cadiz, i per Diego Hernández Portocarrero, governador de la regió, i conquerida després de vèncer una forta resistència. Abu l-Hasan Ali va intentar recuperar-la tres vegades però Ferran i Isabel van enviar sempre prou tropes per assegurar-ne la defensa. La pèrdua de la ciutat per part dels àrabs va ser molt sentida pels musulmans, i va obrir aviat una nova època sota el govern dels Reis Catòlics. Hi ha un romanç anònim sobre aquesta fita: "Ay de mi Alhama".
Alhama està situada sobre un penya-segat. Algunes de les seves cases pengen sobre aquest penya-segat i miren al riu Alhama.
La ciutat té moltes festes tradicionals on la gent hi participa molt. Són famosos els Carnavals, la Candelaria, la fira de Sant Joan, la Romeria de la Verge (15 d'Agost) i la fira de setembre.
Font: Vikipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada