Son Marroig és una possessió del terme municipal de Deià, a la serra de Tramuntana, Mallorca. En els seus dominis hi ha la imponent península de Sa Foradada.
Abans del segle XVII fou coneguda com la Foradada dels Masroig, i a partir de llavors fins a finals del segle XVIII com Son Masroig de la Foradada.
L'any 1624 era propietat de Gabriel Masroig de la Foradada i el 1685 es valorà en 11.000 lliures. L'any 1863 passà a la família Cortei, que la veneren finalment a l'Arxiduc Lluís Salvador*, que la considerava una de les cases més ben situades de l'illa i imprescindible per al seu projecte de reconstruir el Miramar lul·lià. No va ser una operació fàcil i quan finalment l'adquirí fou per un preu molt superior a la que corresponia però, segons diu el costumari popular deianenc, l'Arxiduc afirmava que amb tots els doblers que havia donat no havia pagat ni el forat de Sa Foradada. Emprà el petit port natural per a tenir-hi el seu vaixell, el Nixe, i omplí els seus olivars de miradors.
A la mort de l'Arxiduc aquesta possessió, com totes les de Mallorca, passaren a les mans del seu secretari, el deianenc Antoni Vives Colom. Avui dia segueix essent dels seus descendents, que hi tenen un museu dedicat a la figura de l'Arxiduc.
La tradició diu que el darrer captiu fet pels corsaris a Mallorca va ser una dona de Son Marroig, capturada a final del segle XVIII.
El famós mirador de Son Marroig és un templet de marbre de Carrara i fou construït per l'Arxiduc imitant el que hi ha damunt la illeta del jardí Pallavicini, a Pegli, a prop de Gènova, que al seu torn imita el tholos grec. S'aixeca sobre una base circular de quatre graons i consta de vuit columnes jòniques.
*Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, arxiduc d'Àustria. Florència, 1847 - Bohèmia, Txèquia, 1915). Arxiduc d'Àustria, príncep de Bohèmia, d'Hongria i de la Toscana amb el doble tractament d'altesa reial i imperial. Fou membre de la branca dels Àustria-Toscana de la mil·lenària casa dels Habsburg. Estava emparentat amb la famosa Sissí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada