Girona, Temps de Flors

L’embrió de la mostra actual de Girona, Temps de Flors cal situar-lo ara fa 63 anys amb l’organització del I Concurso Exposición Provincial de Flores. Es tractava d’un concurs de rams de flors i de plantes i durava només un cap de setmana. L’activitat s’anunciava com una proposta d’oci oberta a particulars i professionals en un moment en què els temps no eren encara fàcils per a la majoria dels ciutadans. Els anys de postguerra havien estat durs, però a poc a poc la ciutat intentava recuperar espais d’oci i de trobada social. La bona resposta i l’interès de les persones que varen visitar aquell concurs el 1954 va empènyer els organitzadors a tirar endavant amb el que després es va acabar convertint en el gran festival internacional de Girona.

La iniciativa va anar creixent any rere any, tant pel que fa a l’espai com a la implicació dels ciutadans i del teixit social de la ciutat. La primera edició es va fer al Saló de Descans de l’Ajuntament de Girona, però aviat va quedar petit i es va passar a la Sala Pergamins de la Biblioteca Pública, que ocupava la planta baixa de l’edifici de l’hospici, i després, al claustre romànic i a l’església de Sant Pere de Galligants.

La mostra va ser des del principi, i és encara avui, una oportunitat per obrir als habitants de Girona espais públics de la ciutat als quals difícilment es tenia accés, ja fos per desinterès o per desconeixement. Fou especialment a partir dels anys seixanta quan, de mica en mica, es van anar incorporant a l’exposició espais propers a Sant Pere de Galligants com la plaça dels Jurats, el claustre de la catedral o els jardins del Dr. Figueras.

El festival va anar evolucionant i transformant-se amb el pas dels anys. Un dels elements que van determinar aquests canvis va ser la participació d’artistes gironins amb la creació de programes, cartells i l’exposició d’obres d’art pròpies dins l’espai de la mateixa mostra. S’incorporava així l’element de les arts plàstiques vinculat a l’art floral i al patrimoni arquitectònic, que ha perviscut fins avui. Així, la mostra anava adquirint més ressò cultural i turístic i n’augmentava el prestigi.

L’evolució del festival va viure un punt clau a finals dels anys setanta quan es va organitzar per primer cop en nom de l’Associació dels Amics de les Flors de Girona. Més endavant, també s’hi va implicar l’Associació d’Amics de la Girona Antiga, que acabaria jugant un paper fonamental en el desenvolupament de l’exposició de flors, ja que va facilitar l’obertura dels patis i jardins particulars als ciutadans. L’oportunitat de descobrir el patrimoni arquitectònic local que resta a mans privades es va convertir –i ho continua essent– en un dels atractius més grans de l’exposició, sobretot per als gironins i gironines.

A principis dels anys noranta l’Ajuntament de Girona es va implicar definitivament en l’organització. Fou al 1995 quan l’exposició va passar a anomenar-se Girona, Temps de Flors i progressivament va anar conformant el caràcter de l’exposició actual.

Des del 2011, l’Associació Floral de Girona i l’Associació Cultural Amics dels Jardins Històrics i Paratges Naturals d’Interès Singular es van unir a l’organització de Girona, Temps de Flors. El voluntariat i la implicació dels habitants de Girona, així com l’importantíssim balanç de visitants i la projecció internacional del festival, són alguns dels trets més significatius de l’exposició de flors dels darrers anys.