24 de maig del 2019

Les Orgues d’Ille sur Têt

El conjunt natural de les Orgues d'Ille sur Têt és un tresor natural, poc conegut, situat a la Catalunya Nord. Encara que molt més petit, és molt fàcil que aquest singular paratge et recordi al de la Capadòcia a Turquia a causa de la seva formació geològica a base d'argila i gres. Es troba a tan sols 25 minuts de Perpinyà, així que pot ser una excursió ideal de mig dia si et trobes pels voltants o estàs fent la ruta de Carcassona i els castells càtars.

El paratge de Les Orgues d'Ille sur Têt està situat a la vall del Tet, mesura 2 km d'ample i està envoltat per tres massissos: al sud els Aspres; al nord el Montalbà i al sud-oest el Canigó, la gran cimera de la part oriental dels Pirineus (2.784 m).

Aquest paisatge àrid està esculpit per l'aigua i el vent; es pot contemplar la seva majestuositat en les seves gegantines columnes que arriben als 10 - 12 metres. Cada vegada que plou, l'aigua s’enduu grans quantitats de sorra i amb l'ajuda del vent s'esborren les formes i en neixen de noves. Sorra i argila, aigua i vent, això és tot el que necessita aquest paratge natural, a més del seu ingredient principal, el temps.

Les conegudes com xemeneies de fades que es poden veure en algunes de les fotos són «senyoretes amb barret»; aquestes columnes de roca sorrenca les recobreix en el seu cim una capa dura que les protegeix d'una erosió més ràpida. Les xemeneies evolucionen lentament, una gota d'aigua avall descendint pel seu propi pes, soscava un gra de sorra o arrossega un polsim d'argila, i la repetició d'aquest procés fa que es gravin els famosos «tubs de òrgan », els Orgues.

El terme de «òrgan» s'utilitza en geologia per als buidats de basalt que es solidifiquen en tubs llargs. Les alternances de calor i humitat actuen sobre l'argila, aquesta s'infla i es contreu, tipus esponja. Com a resultat, es marquen les esquerdes que es poden contemplar en aquest paratge.

Els tons ocres estan associats a l'oxidació del ferro, mentre que els colors marrons i grisos són líquens i molses esperant que plogui per tornar a ser verds.

6 comentaris:

  1. Vam estar fa ja uns anys i feia una calor insuportable. Em sembla que vaig fer només una foto i ens vam anar pitant.
    Excel·lent reportatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va passar el mateix al Delta de l'Ebre, Llorenç; no vam poder aguantar la calor d'un mes de juliol.

      Moltes gràcies pel comentari, és un lloc preciós pels que ens agrada la fotografia de paisatge.

      Elimina
  2. Quina meravella de lloc! Saps si es poden visitar de nit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que es pugui. La zona està tancada i hi ha una entrada on es demana el ticket que previament haurem comprat a l'oficina d'accés.

      Elimina
    2. OK, merci! No sé perquè, ja m'ho pensava :-(

      Elimina