El palau fou construït pels ducs reials de la corona d'Aragó, i en fou Alfons el Vell l'iniciador, on tingueren la residència principal i on mantingueren una cort on s'envoltaren de poetes com Pere March o Ausiàs March. El 1485, Roderic de Borja (futur Alexandre VI), compra a Ferran el Catòlic el ducat de Gandia i amb aquest el palau, on s'instal•larà la dinastia ducal dels Borja, i en destaca el IV duc, sant Francesc de Borja. Continuà en mans dels Borja fins al 1740, en què passa a mans de la casa d'Osuna.
La companyia de Jesús el va comprar (1889) quasi en ruïnes, i a partir d'aleshores el restaurà i se n'ocupà del manteniment, centrant el palau a l'entorn de la figura del seu III general de la Companyia de Jesús, sant Francesc de Borja.
La façana principal
La façana principal està construïda en maçoneria i rajola, amb dos nivells, a banda dels baixos. La façana actual, a excepció de la porta, prové de les reformes fetes al segle XVII. L'accés principal al palau es fa a través d'una porta de mig punt, amb grans dovelles de pedra, característica de l'arquitectura gòtica civil dels segles XIV i XV. A sobre de la porta hi ha l'escut de la família Borja.
El pati d'armes
Després d'accedir des del carrer, s'arriba a un ampli vestíbul, on destaca l'enteixinat, dels més antics del palau. A través d'un arc escarser del temps del duc Alfons el Vell es passa al pati d'armes.
Pati de la Cisterna
També conegut com a pati de les Canyes, s'organitza al voltant de quatre crugies: la que està enfront del riu Serpis té sis finestres altes d'estil neogòtic; la de la dreta d'aquesta conté les dependències personals dels jesuïtes, i s'estén cap a l'altra crugia, que dóna a l'antiga torre. L'última correspon a la galeria Daurada. Sota el pati està la cisterna, un espai en forma de volta de canó.
Saló de Corones
És una de les estances més destacables del tot el conjunt, de grans dimensions, amb finestres que donen al pati d'armes i a la banda del riu. Aquesta sala és resultat de l'ampliació de l'espai que abans ocupaven tres sales més petites i de l'augment de l'alçada i la col·locació de l'enteixinat de fusta, obra del IV duc de Gandia. El nom de la sala prové de les corones que decoren l'enteixinat. Un sòcol de ceràmica de tipus valencià recorre tota la sala; es tracta de la tècnica de l'aresta o intubació i és originària de Triana (Sevilla).
La funció del saló de les Corones fou la de sala d'audiències i per a l'administració de justícia. La finestra que dóna al pati d'armes és l'única original conservada. Es tracta d'una finestra coronella gòtica, típica del gòtic valencià, amb tres columnes que sostenen arcs lobulats emmarcats per una motllura. Avui dia, estan penjats a les parets una sèrie de tapissos (s. XX) que narren escenes de la vida del IV duc i sant.
L'estança del Duc
Abans de la compra del palau pels jesuïtes, va ser el despatx de sant Francesc de Borja, però aquests la convertiren en capella envers 1896. La construïren en estil neogòtic; el sostre imita una volta de creueria estrelada acabada al centre per quatre àngels i les parets es decoren amb una sèrie inacabada d'imatges de sants.
La Santa Capella
Aquesta petita capella amb forma de taüt fou l'antic oratori de sant Francesc de Borja, però es creu que l'espai és anterior perquè conserva paviment original del segle XIV. Les grisalles dels murs laterals són obra de Filippo Paolo de San Leocadio i representen els quinze misteris del rosari.
Galeria de les Ceràmiques
Des d'aquí s'observa el pati d'armes i s'han col·locat, a manera de petit museu, distintes peces ceràmiques que decoraren el palau. Hi ha ceràmica de "l'alfardó" (s. XV), dobles corones i farpes (s. XVI), ceràmica del "molinell" i flors de lis i restes de rocalles de la galeria Daurada (s. XVIII).
Cambra de la Duquessa
Lloc on suposadament va nàixer sant Francesc de Borja el 28 d'octubre de 1510. Els tres arcs (de pedra artificial) a manera de diafragma col·locats a principis de segle XX emmarquen el lloc on la tradició situa el naixement del sant, però també delimita un dels paviments més antics del palau. És una ceràmica denominada de "l'encadenat", de traça morisca i del s. XV probablement. Al centre de la sala, encara s'observen restes del paviment ceràmic del segle XVIII. Les finestres de la sala eren originàriament gòtiques (coronelles), però en la reforma barroca van ser substituïdes per balcons.
La sala de Sant Miquel o saló de les Àligues
Aquesta sala fou la principal del palau. És un gran espai circular amb un enteixinat de fusta (del s. XV), però ocult darrere una volta falsa. Durant el barroc, es redecorà amb un fris i una cornisa sostinguda per mènsules amb formes animals (les àguiles que donen nom a la sala). Al centre, hi ha un floró que, igual que la resta de l'enteixinat, és de fusta i recobert amb pa d'or.
La Galeria Daurada
L'obra nova o galeria Daurada és una de les obres més importants que s'han fet a l'edifici. El motiu de la seva construcció fou la celebració de la canonització de sant Francesc de Borja per part del X duc de Borja. Aquest manà edificar-la sobre la terrassa que donava al pati de la cisterna i es conclogué a principis del segle XVIII.
Està formada per cinc salons continus (saló Heràldic, saló de l'Estora, saló de la Canonització, saló de la Sagrada Família i saló de la Glorificació) separats per pòrtics de fusta, que es poden obrir per fer més gran la sala. Tot això decorat amb rocalles, grotescos i daurats típicament barrocs. La successió de pòrtics, els espills i l'augment de la llum com més s'acosta el final contribueixen a la sensació d'escenografia i teatralitat, també propis d'aquesta època barroca.
Els sostres de cadascun dels salons estan decorats amb teles pintades (i després col•locades al sostre, més barat que la tècnica al fresc), amb escenes que donen nom a cada saló. En l'últim saló de la Glorificació, hi ha el gran paviment ceràmic i d'estructura circular que representa els quatre elements, del segle XVIII. Les façanes exteriors de la galeria Daurada estan decorades amb pintures murals barroques.
La façana posterior
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada