La història d'Almuñécar s'inicia en el 1500 a. C., amb la presència de gent de la cultura argàrica de l'Edat de Bronze. A la fi del segle IX a. C., els indígenes reben la colonització fenícia, creant les estructures urbanes de la colònia de Ex, Secks o Sexi, de tal manera que, quan a la fi del segle III a. C., arriben els romans, trobaran una ciutat ben estructurada, amb una puixant economia basada en la salaó de peix, fabricació de garum i moneda pròpia, a la qual remodelaran construint temples, teatre i aqüeducte, propis del municipi de dret llatí Sexi Firmum Iulium.
En temps d'al-Andalus, l'il•lustre viatger al-Idrisi, al descobrir la ciutat, ja feia esment de les ruïnes de temps anteriors. Amb l'arribada d'Abderraman I en l'any 755 a la Península per Almuñecar va passar a pertànyer, segons la divisió administrativa dels musulmans, a la cora d'Elvira.
En aquest moment Almuñécar era un punt fort a la costa: 1 hisn o castell, encara que fins al segle XI no es pot parlar d'ella com a ciutat o medina. Produïa canya de sucre, plàtans, panses, cereals, tot tipus de fruits i gairebé tots els geògrafs assenyalen la bona pesca que obtenia en les seves aigües. La ciutat disposava de port, ravals o barris extramurs, mercats i una mesquita més gran.
Durant el període en què el territori d'al-Àndalus va estar dividit en diverses taifes, Almuñécar va dependre de la Taifa de Granada consolidant-se com la principal ciutat costanera del seu regne.
Durant el regne nazarí va ser un dels nuclis més importants, juntament amb la resta dels llocs del seu districte: Cazulas, Lentegí, Turillas, Otívar i Jete, la desapareguda alqueria de Bodíjar, Ítrabo i Jate (prop de Moscaril) que és La ferradura, 5 essent molt visitada per la reialesa que gaudia temporades a la residència reial.
Després de la caiguda de Basa en 1489 la Costa de Granada es va rendir a les tropes castellanes al desembre d'aquest mateix any, sota les capitulacions que es van signar a Almuñécar.
El Paseo de la Caletilla. Al fons, el Peñón del Santo.
A l'inici del Peñón del Santo, la figura gegantina d'Abderraman I domina la vila.
Paisatge des del Peñón del Santo.
El Paseo del Altillo.
El monument als fenicis.
El Paseo de las Flores des de la terrassa de l'hotel Helios.
I el mateig passeig des de peu de carrer.
L'aqüeducte i les termes romanes.
Almuñecar des de La Herradura.
Aspectes nocturns de la població.
I per finalitzar, una posta de sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada