Ultramort

Al costat de riu Ter, poc abans de la seva desembocadura, es troba Ultramort, un municipi d'origen medieval amb un bell patrimoni arquitectònic i un nom pre-romà encara per desxifrar. L'etimologia del topònim és incerta. En 1062 apareix per primera vegada escrit sota el nom de «Vulturis mortuii» i en 1123 com «Vulture mortuo».

La localitat se situa en un turó d'uns 29 metres d'altitud que s'estén de nord a sud al marge dret del riu Ter, dominant una àmplia extensió de fèrtils terres de cultiu guanyades a les aigües que antigament ocupaven la zona. De fet, existia un petit estany, avui dia dessecat, com indica el nom de al pla de l'Estanyol, situat al sud-est del terme municipal.

Limita al nord amb el municipi de Verges, al sud amb Parlavà, a l'est amb Serra de Daró i a l'oest amb Foixà. El terme municipal té una extensió de 4,36 km². Pel nucli urbà passa la carretera que uneix Figueres amb la Bisbal d'l'Empordà.

Una característica de la vila de Ultramort és que no compta amb població dispersa. La seva població es troba concentrada al voltant de l'església i es perllonga amb dos ravals en direcció nord amb el nom del lloc on es dirigeixen, Torroella de Montgrí i Figueres.