El Generalife (en àrab, جنة العريف) és la vila amb jardins habitada pels reis nazaríes de Granada com a lloc de descans, situat a la ciutat de Granada, a Andalusia. Va ser concebuda com a vila rural, on jardins ornamentals, horts i arquitectura s'integraven, en les rodalies de l'Alhambra. L'origen del nom està discutit. Alguns advoquen per Yannat a el-Arif com «horta de l'arquitecte», o «jardí de l'arquitecte» encara que també va poder significar «el més excels jardí». Aquest hort real era comú en les corts hispà-àrabs i és fruit de les reformes i afegits que li van aportar els diferents sultans. Pels seus elements decoratius més antics, el palau va haver de construir-se a finals de segle XIII pel segon sultà de la dinastia nassarita, Muhammad II (1273-1302). Va ser declarat, juntament amb l'Alhambra, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1984.
És d'estil àrab nazarí i està situat al costat septentrional de l'Alhambra. En l'època de la seva construcció, estava situat fora del perímetre de la Granada musulmana, i no tenia comunicació directa amb l'Alhambra, el seu accés principal era el camí del Barranc Aikabia, l'actual Costa delos Chinos, que ascendia des del riu Darro.
Està format per un conjunt d'edificacions, patis i jardins, que el converteixen en un dels majors atractius de la ciutat de Granada, i, juntament amb l'Alhambra, en un dels conjunts arquitectònics més destacables de l'arquitectura civil musulmana. Des de l'exterior es contemplen dos pavellons situats a nord i sud, i comunicats per un pati recorregut pel curs de l'aigua, els dos pavellons es troben molt reformats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada