Sant Quirc de Durro

L'ermita de Sant Quirc es troba a la localitat de Durro dins de la vall de Boí (Pirineu de Lleida). Està emplaçada prop de la població, a una alçada de 1498 m, l'accés de la qual és fàcil a través d'una pista forestal. Des d'aquest lloc s'observa una bellíssima panoràmica de la vall tancat al lluny pel massís de Coma-ho-Formo i els dos Besiberri (nord i sud). El 1992 va ser declarada Bé d'Interès Cultural i el 2000, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco dins el conjunt de les Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí.

La planta és d'una sola nau tancada amb volta de canó, que acaba en un absis amb volta de tambor. En tot l'edifici només s'obren tres obertures: una finestra en forma d'espitllera al centre de l'absis, un òcul petit en aquest mateix lloc i una altra finestreta a la façana dels peus. La porta d'accés (situada a la façana sud) és un arc de mig punt amb dovelles molt tosques. En restauracions posteriors se li va afegir un campanar de cadireta.

L'església va tenir en el seu origen un altar romànic decorat amb pintura sobre taula, dedicat a Santa Julita i Sant Quirc, obra molt valuosa que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Recorda les pintures de les esglésies de Taüll i Boí i presenta també alguna analogia amb els frescos de Santa Maria de València d'Àneu. Les figures de les diferents escenes són molt estilitzades i expressives. Es tracta d'una narració sobre el martiri de Santa Julita i el seu fill Sant Quirc. A la foto del frontal de l'altar que veurem al final del reportatge hi ha la descripció completa de la taula.

També veiem una font molt curiosa que es troba a pocs metres de l'ermita, que rep el nom de Font de Sant Quirc.

El martiri de Santa Julita i el seu fill Quirc.

La santa ocupa un lloc preferent en el centre del frontal, emmarcada en màndorla i amb el seu fill en braços. Els dos personatges van nimbats. En els costats i al costat de la màndorla l'espai està dividit en quatre escenes, dues a cada costat. A dalt a l'esquerra, dos botxins procedeixen a tallar amb una serra el cos de Santa Julita nu de cintura cap amunt. La lectura segueix a l'altre costat de la màndorla, a dalt a la dreta on els botxins tracten de clavar al cap de la santa uns claus amb l'ajuda de sengles martells molt ben dibuixats.

L'episodi continua en el requadre de sota; els mateixos botxins donen cops amb les seves espases al cos de Santa Julita que resisteix dempeus presentant diverses ferides. Finalment el requadre de l'esquerra, a sota, presenta l'escena de Santa Julita i el seu fill dins del calder bullint mentre les estilitzades figures dels botxins tracten de subjectar amb les seves espases. El marc del frontal està decorat amb motius geomètrics i vegetals.