Valoració de l'hotel Catalonia Punta del Rey a las Caletillas (Tenerife)

La situació no és dolenta. Està al centre de las Caletillas, a uns 3 quilòmetres de Candelaria i a uns 15 de Santa Cruz. Hi ha un gran supermercat a 150 metres, davant d'aquest hi ha una farmàcia i la parada de bus (guagua com diuen ells).

Si ens ve de gust caminar, el passeig marítim cau a prop i està ple de bars i restaurants, alguns d'ells amb unes tapes excel·lents. Podem anar passejant fins Candelaria i tornar amb guagua. Al mateix hotel trobarem targetes de transport; són recarregables i els viatges surten molt econòmics. Per exemple, amb 10 € dues persones poden tornar de Candelaria i anar i tornar a Santa Cruz (6 viatges en total).

L'hotel està molt bé i molt net. La zona de recepció és gran, té diversos bars i llocs de pica-pica. La sala d'animació està al primer pis i amb capacitat per a força gent. Les animacions nocturnes, tot i que no les utilitzem estan molt bé, amb actuacions en directe. Els preus de les begudes són econòmics: una cervesa de barril a 1,50 € i et posen una tapeta. Un whisky de la casa amb Coca-Cola de tirador 3 €. Si disposem de cotxe s'aparca molt bé als voltants de l'hotel.

L'habitació en la qual vam estar era normaleta, neta, amb aire condicionat i ventilador al sostre. TV de pantalla plana gran. No tenia frigorífic. El bany bé, amb banyera, assecador de cabell. Reposaven les amenities conforme s'utilitzaven. Terrassa amb vista lateral al mar. Wi-fi gratuït de qualitat a tot l'hotel.

El menjador molt bé amb capacitat per a més de 600 persones. En cap moment vam haver de fer cua. Per accedir cal mostrar una targeta que et subministren a l'arribada.

I anem amb els menjars.

L'esmorzar: L'horari és de 07: 00h fins a les 10: 00h. Molt complet amb planxa en directe. Ous ferrats, truita a la francesa, de xampinyons, de formatge, de pernil fet al moment. Fins i tot hi ha cava al nostre abast.

El dinar: L'horari és de 13: 00h fins a les 15: 30h. Una variació extraordinària d'aliments. Abundància i qualitat. Planxa en directe amb carn i peix (entrecots de vedella, salmó, lluç, pollastre, gall dindi, xai, etc.). Gran quantitat de salses (tàrtara, allioli, mojos canaris, vinagretes, chimichurri) ... Tiradors de vi blanc, rosat i negre que no estaven gens malament. Postres extraordinaris.

El sopar: Horari: de 19: 00h a 21: 30h. Planxa en directe. Plats dedicats a diferents països, com menjar hindú, mexicana, canària, japonesa, britànica, alemanya, etc. Salmó fumat i llagostins en grans quantitats, musclos en vinagreta o a la marinera, fabada asturiana, cigrons amb sèpia, ceviche de salmó, tonyina o mer. Gran varietat de formatges de qualitat. Postres amb fonts de xocolata. Pastisseria selecta. Tant en el menjar com en el sopar estan reposant els aliments fins a l'últim minut.

Un punt negatiu: no subministren picnics. Per a nosaltres, que no solem menjar a l'hotel, això no és problema: esmorzem i sopem bé, i per dinar ens preparem un entrepà o prenem algunes tapes en algun lloc que ens vingui de camí.

Alcúdia

Alcúdia és un petit municipi de 20.000 habitants situat al nord de l'illa de Mallorca, a 57 km de a capital Palma de Mallorca. El municipi es troba en una petita península de 65 km2 entre la Badia de Pollença i la Badia d'Alcúdia, formant un dels racons més bonics i màgics de l'illa.

Alcúdia respira història per cada racó, allà trobarem restes de ciutats romanes, muralles templeres, castells i infinitat d'edificis històrics repartits per tot el municipi.

Aquest territori va ser habitat antigament per diferents civilitzacions que han anat deixant la seva empremta al llarg dels segles com són els fenicis, grecs i romans, però el nom de la població té els seus orígens en l'assentament musulmà Al-Qudya. Va ser a l'arribada del rei Jaume I quan després de conquistar l'illa, la va dividir en 8 parts de la quals una d'elles va ser Alcúdia, que va quedar en mans dels Templers. Més tard, el Rei Jaume II seria qui faria construir gran part de les muralles que coneixem avui en dia, així com una església i diferents monuments històrics que s'han conservat fins a l'actualitat.

Podrem accedir a la ciutat per alguna de les dues antigues portes de la muralla declarades Monument Nacional, com són la Porta del Moll i la Porta de Mallorca. A la Porta del Moll encara podrem apreciar una part de l'antiga reixa llevadissa que permetia el pas a la ciutat, i en la Porta de Mallorca sobresurten les dues torres de guaita unides per un gran arc.

Un cop dins de la ciutat, una bonica manera de començar la ruta és recórrer els 1500 metres del camí de ronda que recorre la ciutat per sobre de les muralles. Una altra visita recomanable és la bonica Església de Sant Jaume que en els seus orígens estava integrada a la mateixa muralla i formava part de la vigilància de la ciutat. Aquesta església no és més que una reconstrucció feta al segle XIX de l'antiga església fortalesa que va quedar totalment destruïda. Al costat d'ella veuràs la Capella del Sant Crist que també val la pena visitar.

A l'interior de la imponent muralla trobem un fabulós casc antic de traçat medieval de vianants, amb multitud de monuments històrics i exemples de cases senyorials que han conservat tot el seu encant. També és el lloc perfecte per perdre’s vagarejant i gaudir de multitud de botigues de souvenirs i bonics restaurants.

L'església de Sant Nicolau, la Capella Sixtina valenciana.

L'església de Sant Nicolau, de Sant Nicolau de Bari i Sant Pere Màrtir, ja apareix al Llibre del Repartiment el 1239. Malgrat les modificacions, conserva un gran patrimoni (arquitectònic i moble) de diferents estils que mostren la seva evolució al llarg dels segles. Es troba a la plaça de Sant Nicolau al barri de la Seu de la ciutat de València.

Enlluernen i impressionen. És impossible sostreure al potent impacte visual que causa el conjunt dels frescos de l'església de Sant Nicolau de València, una vegada restaurats. Es despleguen sobre 2.000 metres quadrats de voltes, nervis i columnes, en els quals Dionís Vidal (València c. 1670-Tortosa, després de 1719) va pintar el programa concebut minuciosament pel prestigiós pintor i tractadista Antonio Palomino. Els frescos destaquen també pel seu caràcter narratiu: la nau està dividida conceptualment en dos: una meitat compte la vida i miracles de Sant Nicolau, del qual s'explica que va treure de la misèria a un pare i de la prostitució a les seves tres filles, lliurant dons anònimament, el que va donar origen al mite de Santa Claus; i l'altra, la història de Sant Pere Màrtir. Són els dos sants als que està dedicada l'església.

En un racó, Dionís Vidal es va autorretratar junt amb Antonio Palomino.

Masca (Tenerife)

Masca és una entitat de població de Tenerife, les Illes Canàries situada a la punta nord-oest de l'illa i que pertany al municipi de Buenavista del Norte amb 118 habitants (01-01-2005). Els seus habitants es dediquen entre d'altres a l'apicultura.

A Masca es poden trobar profunds barrancs i penya-segats que acaben a l'Oceà Atlàntic entre la vegetació i les corbades carreteres. Té la reputació d'haver estat un amagatall dels pirates.

Fins el febrer passat es podia fer una ruta de descens per un dels barrancs fins arribar a un petit embarcador a l’oceà, on et recollien en un vaixell i et portaven a Puerto de Santiago, situat en un lateral del “Acantilado de los Gigantes”. Actualment i degut a despreniments produïts per fortes tempestes aquesta ruta està tancada i no se sap quan es tornarà a reobrir.

Masca destaca també per la seva arquitectura tradicional, malgrat que la majoria de les seves construccions no tinguin una gran antiguitat. En un gran incendi que es va produir al bosc del nord de l'illa al juliol de 2007 la petita població va ser past de les flames i moltes de les edificacions que hi formaven part van desaparèixer, a més a més de la vegetació dels seus voltants, afortunadament recuperada a dia d’avui.

I per finalitzar, vam tenir l'oportunitat de degustar unes postres molt curioses: Gelat de cactus. Estava boníssim!