El Cenobi de Valerón és un parc arqueològic situat a l'illa de Gran Canària, dins el municipi de Santa Maria de Guia, al barranc de Valerón. Es tracta d'un graner col·lectiu construït i usat pels aborígens de l'illa fins a la conquesta de la mateixa a finals del segle XV. Junt amb la Cova Pintada de Gáldar és un dels jaciments emblemàtics de Gran Canària.
El graner col·lectiu conegut com "Cenobi de Valerón" està situat a la carretera GC-291, al municipi de Santa Maria de Guia. És un complex sistema de coves en diversos nivells: 298 compartiments de capacitat entre un i tres metres quadrats, distribuïts en 8 pisos. Van ser excavats amb eines de pedra i fusta a la tova toba - piroclasts volcànics cementats- a la muntanya coneguda actualment com Montaña del Gallego. La fàcil defensa del lloc, l'abric natural ofert per un arc natural a la muntanya i les condicions de temperatura i humitat ho feien ideal per al seu ús.
Les coves o sitges són de variades formes i mides, comunicant-se algunes entre si, i s'agrupen en diversos nivells superposats. Existeixen encara els graons excavats a la roca i es creu que aquests serien suplementats amb escales o bastides i cordes, que no han deixat rastre arqueològic.
Les coves es tancaven amb portes de material desconegut, conservant les marques. Aquestes es creuen que podrien haver estat de fusta, lloses de pedra o bé materials tous com tèxtils o pells. Els buits d'aquests, així com altres ranures, es segellaven a més amb una argamassa. Tot això buscava preservar les collites.
Al jaciment s'han trobat ídols, ceràmiques, ossos humans i cendres, que es creu pertanyerien als que custodiaven el graner.
El nom de cenobi es deu a la creença romàntica que allí vivien unes sacerdotesses cèlibes conegudes com Harimaguadas, amb les que s'allotjarien les joves de classe noble fins al seu casament. Aquesta visió va prevaler fins al segle XX, quan es va reconèixer la seva veritable utilitat, notant-se la semblança amb altres estructures de l'illa i del nord d'Àfrica. A més, algunes de les cròniques esmenten la pràctica de conservar els aliments en cingles de difícil accés. Els graners nord-africans o agadirs solen tenir una zona comuna d'emmagatzematge, custodiada per la comunitat a la qual pertany, amb càmeres l'ús i manteniment és de naturalesa individual.
Font: Wikipedia
El paisatge que es contempla des del lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada