Esglésies eivissenques

Eivissa és coneguda com l'illa blanca pel color de les seves esglésies i habitatges d'arquitectura tradicional, algunes d'elles situades en un entorn natural de bells paisatges i panoràmiques inoblidables. La seva funció era religiosa i defensiva, ja que servien de refugi dels atacs dels pirates; les seves torres de vigilància, els sòlids murs i la ubicació d'algunes d'elles així ho demostren.
Contempla la bellesa de les esglésies, com la de Sant Jordi, Santa Eulària, amb vista a la mar, Es Cubells, situada a la vora d'un penya-segat, l'església de Sant Antoni, una de les més antigues, Sant Josep, Sant Francesc, Santa Gertrudis o l'església de Santa Agnès, espectaculars totes elles, i moltes més repartides per tota l’illa. Avui aquestes esglésies rurals són tot un reclam; el centelleig blanc del paisatge eivissenc, el contrast de la calç i la pedra, el silenci, la calma, la claredat...

Esglèsia de Santa Eulària, Puig de Missa (Santa Eulària des Riu)
Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa.

Església del segle XVI amb addicions posteriors, que creen volums plàstics i laberíntics que es combinen amb el blanc dels murs, que se situa sobre el turó, protegida, i té un porxo extraordinari.

Església de Sant Antoni de Portmany. Al segle XVI ja hi ha documentació que parla d'una església fortificada amb una torre de base quadrada, merlets i l'aspecte defensiu que sempre l'han caracteritzat. En 1644 es van iniciar importants obres d'ampliació i reforma, provocades probablement per l'augment de la població. Aquestes obres no van acabar fins ben entrat el segle XVIII, amb la construcció dels porxos i la casa parroquial, i l'any 1785 Sant Antoni Abat passa de ser una vicaria en lloc d'una parròquia.

Esglèsia de la Mare de Déu del Carme (esglèsia d’es Cubells)

Una església moderna a partir d’una ermita antiga. L’ermita d’es Cubells, ampliada i reformada, va passar a ser temple parroquial després de la Guerra Civil espanyola, tot i que la construcció va durar molt de temps i es va realitzar en diverses fases.

Esglèsia Sant Josep (Sant Josep de Sa Talaia)
L’única església de l’illa amb rellotge de sol.

Arquitectura religiosa del segle XVIII amb aspecte de fortalesa i de gran senzillesa decorativa, trets habituals de moltes de les esglésies d’Eivissa.

Esglèsia Santa Gertrudis de Fruitera
Una construcció religiosa de volum impactant.

Arquitectura religiosa construïda entre el 1786 i el 1796, amb un campanar d’espadanya llampant del 1899.

Església de Santa Agnès
Les obres de l'Església de Santa Agnès es van iniciar en 1786 i es van concloure en els primers anys del següent segle. El retard probablement tingui la seva explicació en els desacords sobre la idoneïtat del seu emplaçament. Fins i tot quan ja estava pràcticament acabada, va estar a punt de ser derruïda per canviar-la de lloc. És una de les esglésies més petites de l'illa.

De les quatre esglésies fortalesa que hi ha a Eivissa, la de Sant Jordi és la que millor conserva els seus trets originals. A l'igual que els temples de Sant Antoni, Santa Eulària i Sant Miquel, va ser concebuda tant com a lloc d'oració com a enclavament de batalla, davant els constants setges dels pirates berberiscs, que tenien en les properes salines un dels seus objectius favorits. El temple, de fet, va ser edificat com a resposta a les necessitats espirituals de les persones que treballaven recollint la sal en els estanys i conreant els camps de l'entorn.

El seu origen se situa al segle XV, quan no era més que en una torrassa defensiva, amb una capella. D'aquesta mateixa època es tenen notícies de la construcció d'una estructura similar a l'actual, encara que les capelles laterals es van afegir al segle XVIII. Al segle XIX l'interior es va reformar i el 1990 es va instal·lar el retaule de l'altar major.

L'església de Sant Jordi es caracteritza per tenir uns murs mestres oblics i per els merlets que subratllen el seu caràcter de fortalesa. El seu interior consisteix en una sola nau amb una coberta voltada de mig canó, recolzada sobre gruixuts murs sense finestres.

L'església de Sant Francesc de s'Estany es troba situada dins el Parc Natural de ses Salines. Va ser construïda al segle XVIII per atendre els treballadors de la sal, després que la Corona espanyola recuperés l'explotació dels estanys eivissencs. Es tracta d'una construcció molt senzilla que a la façana llueix un escut real en pedra, precedida d'un petit pati. Es troba pràcticament enganxada als estanys.