Castellfollit de la Roca

El petit poble de Castellfollit de la Roca s'alça sobre una espectacular cinglera basàltica de 50 metres d'alçada i de gairebé un quilòmetre de llargada, retallat pel riu Fluvià.

Els estrets carrerons del poble desemboquen a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem de la cinglera, on hi ha un mirador amb unes vistes privilegiades.

Castellfollit de la Roca és una de les portes d´entrada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a la província de Girona.

El barri vell està situat sobre una cinglera basàltica formada per dues colades de lava superposades. El nostre recorregut comença a la plaça de Catalunya i s'endinsa als carrers de la part vella del poble. Una part d’aquesta ruta coincideix amb l’antiga via romana Annia. Des de la passarel·la sobre el riu Fluvià es pot contemplar l'espectacular cingle amb el poble sobre ell.

El Dedo de Diós

Ubicat al nord-est de l'illa de Gran Canària i dins el municipi d’Agaete, es troba el “Puerto de las Nieves”. Aquest encantador poble mariner es revesteix d'unes boniques cases blanques que voregen la platja i on arriben i parteixen embarcacions pesqueres i ferris que es dirigeixen a l'illa de Tenerife. Té una capacitat de més de 150 embarcacions.

Al sud del port es troba el conegut com “Dedo de Diós”, nom que s'atribueix a un bonic pinacle de roca basàltica que té una alçada d'uns 30 metres, un monument natural que s'alça sobre les aigües de l'oceà al costat d'uns impressionants penya-segats. En realitat, el Dedo de Diós ja no és el que era, perquè va patir greus danys durant un temporal* l'any 2005 i va perdre el dit. Tanmateix, aquesta formació rocosa intenten que segueixi sent una icona donat que encara conserva part de la seva bellesa.

Prop del port hi ha la “Ermita de las Nieves”, de la que el port pren el nom. Aquesta ermita conserva en el seu interior valuoses obres d’art. Al seu costat es va erigir un monument dedicat al pescador.

* Oficialment es diu que el Dedo de Diós va desaparèixer a causa d’un temporal, però els habitants de la zona comenten que la seva desaparició fou deguda a les intenses vibracions produïdes durant la construcció d’un moll per allotjar els nous ferris de la naviliera Fred Olsen.

Aquesta era la roca anomenada “Dedo de Diós” quan la vam visitar l’any 1976.

Alhama de Granada

Alhama de Granada és una ciutat de la província de Granada situada al sud-oest de la província. Limita amb Zafarraya, Loja, Salar, Moraleda de Zafayona, Cacín, Chimeneas, Arenas del Rey, Jayena, Otívar i Santa Cruz del Comercio, Cómpeta, Canillas de Albaida, Salares, Sedella, Canillas de Aceituno i Alcaucín.

El seu nom ve de l'àrab i significa aigües calentes, nom que fa referència al balneari d'aigües termals que té. Sembla que aquest balneari té el seu origen a l'època romana i que el seu ús va ser continuat pels àrabs dels quals es conserva el Bany de la Reina.

Fou fortificada i els reis de Granada la van tenir com a residència d'estiu. El 1482 fou atacada per sorpresa per Diego Ponce de Merlo, marquès de Cadiz, i per Diego Hernández Portocarrero, governador de la regió, i conquerida després de vèncer una forta resistència. Abu l-Hasan Ali va intentar recuperar-la tres vegades però Ferran i Isabel van enviar sempre prou tropes per assegurar-ne la defensa. La pèrdua de la ciutat per part dels àrabs va ser molt sentida pels musulmans, i va obrir aviat una nova època sota el govern dels Reis Catòlics. Hi ha un romanç anònim sobre aquesta fita: "Ay de mi Alhama".

Alhama està situada sobre un penya-segat. Algunes de les seves cases pengen sobre aquest penya-segat i miren al riu Alhama.

La ciutat té moltes festes tradicionals on la gent hi participa molt. Són famosos els Carnavals, la Candelaria, la fira de Sant Joan, la Romeria de la Verge (15 d'Agost) i la fira de setembre.

Font: Vikipèdia