8 de març del 2019

Girona

El dia abans de l’excursió a Girona se’m va trencar una lupa, i passant per davant d’una òptica, a l’aparador en vaig veure una a bon preu i la vaig comprar. I llavors vaig tenir la idea... Vaig comprar unes brides en una ferreteria, vaig subjectar la lent en el pont de ferro i vaig fotografiar el paisatge que s’hi veu al seu través. Una vegada processada la foto, la vaig invertir i aquest és el resultat....

El pont de les Peixateries Velles. Aquest pont el va dissenyar Gustave Eiffel, el mateix de la torre de París que porta el seu nom.

A Girona ho tenen clar: La plaça de la Independència.

Diuen que si li dones un petó al cul de la lleona, tornaràs a Girona.
Jo ho vaig fer i hi vaig tornar. Però compte que no us passi com a mi: la tornada fou en un judici com a responsable subsidiari d'uns fets en els que no hi vaig participar....

La Rambla

El forn Sant Daniel

La Pujada de Sant Domènec

El colmado Moriscot, que s’hi troba de tot!

El campanar de Sant Feliu

La Catedral

Sant Feliu

El Segre des del pont de Ferro, o Eiffel, o de les Peixateries Velles. Tots els tres noms són correctes.

6 de març del 2019

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor. El seu terme municipal se situa al centre de la comarca, té una població de 78.543 habitants (INE 2013), encara que es calcula que la seua població flotant es troba entorn de les 100.000-120.000 persones, per la qual cosa es tracta de la setena ciutat més poblada i una de les més importants del territori valencià.

Des dels anys 60 del segle XX Gandia s'ha configurat com una de les principals destinacions turístiques valencianes, arribant a triplicar la seva població a l'estiu, quan augmenta fins als 320.000 habitants. Així mateix, el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic de la ciutat.

El terme municipal de Gandia amb 61,5 km², és al centre de la comarca de la Safor, i es poden veure a grans trets, tres sectors clarament diferenciats a: el nord-est, als voltants de la urbanització de la platja, encara presenta formacions pantanoses en forma de marjal (marjal de Xeresa-Gandia), originàriament molt més extenses i que han sigut exposades històricament a un procés de dessecació; la part central, correspon a la plana al·luvial del riu Serpis -que drena l'horta del terme juntament amb el riu de Sant Nicolau- i l'altiplà de la Marxuquera. El sector nord-occidental és accidentat per l'alineació muntanyosa que continua la serra Grossa i el massís del Mondúber, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductives, són considerades com a superfície forestal.


Tot i que els orígens de l'actual Gandia es remunten a l'edat mitjana -el rei Jaume I el Conqueridor va conquistar llavors la regió als musulmans-, va ser segles després, en el Renaixement, quan la localitat va viure la seva major esplendor de la mà d'una de les famílies més poderoses de l'època: els Borja o Borgia, com se'ls va conèixer a Itàlia arran del seu ascens al tron de Sant Pere. Entre d’altres, aquesta família va arribar a tenir 2 Papes i un Sant.


L'escut d'armes de la família Borja

El tio de la porra....

El port de Gandia està situat al barri marítim del Grau, i al sud de la platja Nord, a 5 quilòmetres del centre urbà de Gandia, i aprofita la desembocadura del riu Sant Nicolau. Té moll pesquer, esportiu i comercial.
És coneguda per tots la importància del peix en la gastronomia de la Safor, en plats com el brou d'anguila, l'espardenyat (arròs amb peix i conill) o la famosa fideuà de Gandia.

4 de març del 2019

Avui va de meduses

Si fa uns dies vaig pujar un reportatge sobre les orquídies del Loro Parque de Puerto de la Cruz, Tenerife, avui ho faig d’un gènere que als banyistes no ens agraden massa: les meduses. I és que aquests animalons ens les poden fer passar magres si ens fan una carícia de les seves.

Però no tot és negatiu; mireu quina bellesa atresoren algunes de les seves espècies.

El Loro Parque és sorprenent amb molts aspectes. Espectacles de lloros, dofins, lleons marins i orques; un zoològic amb animals tan exòtics con poden ser els pingüins o les tortugues gegants de les Galápagos que poden arribar a mesurar més d’un metre i mig de llargada i pesar més de 400 kg, un aquari impressionant, etc. Ja anireu veient les fotografies, en vaig fer més de 1000.

2 de març del 2019

La Seu d'Ègara

Els temples de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, que originalment configuraven la "catedral" paleocristiana d’Ègara, responen a múltiples etapes constructives que han deixat la seva empremta en forma de varietat d’estils –des del tardoromà fins al gòtic- i disciplines artístiques. Es tracta, doncs, d’un conjunt monumental únic a Catalunya.

La primera construcció és un conjunt paleocristià que exerceix com a seu del bisbat d’Ègara i del que encara hi ha vestigis als temples de Santa Maria i Sant Miquel. El fet que hi hagi tres esglésies ha estat interpretat històricament com una "còpia" del model bizantí de l’antiguitat –dues esglésies i un baptisteri- però després de les darreres excavacions (2000-2007) els estudiosos pensen que l’església de Sant Miquel no funcionava com a baptisteri, sinó que tenia un ús funerari. Per tant, ens trobem davant d’una catedral paleocristiana, organitzada com una ciutat en miniatura amb diversos temples i dependències.

La segona etapa constructiva l’hem de situar als segles IX i X, després de la conquesta cristiana del territori dominat pels musulmans. Per tant, l’estil és preromànic; d’aquesta època en queden moltes mostres a les esglésies que, finalment, es van donar per acabades en una tercera i definitiva etapa, ja romànica(s. XI-XII).