Des dels anys 60 del segle XX Gandia s'ha configurat com una de les principals destinacions turístiques valencianes, arribant a triplicar la seva població a l'estiu, quan augmenta fins als 320.000 habitants. Així mateix, el turisme ha esdevingut el principal motor econòmic de la ciutat.
El terme municipal de Gandia amb 61,5 km², és al centre de la comarca de la Safor, i es poden veure a grans trets, tres sectors clarament diferenciats a: el nord-est, als voltants de la urbanització de la platja, encara presenta formacions pantanoses en forma de marjal (marjal de Xeresa-Gandia), originàriament molt més extenses i que han sigut exposades històricament a un procés de dessecació; la part central, correspon a la plana al·luvial del riu Serpis -que drena l'horta del terme juntament amb el riu de Sant Nicolau- i l'altiplà de la Marxuquera. El sector nord-occidental és accidentat per l'alineació muntanyosa que continua la serra Grossa i el massís del Mondúber, amb terres calcàries i relleus càrstics, en gran part improductives, són considerades com a superfície forestal.
Tot i que els orígens de l'actual Gandia es remunten a l'edat mitjana -el rei Jaume I el Conqueridor va conquistar llavors la regió als musulmans-, va ser segles després, en el Renaixement, quan la localitat va viure la seva major esplendor de la mà d'una de les famílies més poderoses de l'època: els Borja o Borgia, com se'ls va conèixer a Itàlia arran del seu ascens al tron de Sant Pere. Entre d’altres, aquesta família va arribar a tenir 2 Papes i un Sant.
L'escut d'armes de la família Borja
El tio de la porra....
El port de Gandia està situat al barri marítim del Grau, i al sud de la platja Nord, a 5 quilòmetres del centre urbà de Gandia, i aprofita la desembocadura del riu Sant Nicolau. Té moll pesquer, esportiu i comercial.
És coneguda per tots la importància del peix en la gastronomia de la Safor, en plats com el brou d'anguila, l'espardenyat (arròs amb peix i conill) o la famosa fideuà de Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada