El terratrèmol de Lisboa de 1755 va canviar la fisonomia de la costa atlàntica de la península Ibèrica i va donar lloc, entre altres, a l'aparició d'una illa a l'actual Isla Cristina. Aquesta localitat va ser fundada per pescadors catalans, en concret per Arnau, de Canet de Mar, patró de pesca, que es va establir allí el 1756, i a qui seguiren altres catalans i valencians. El 1757, Josep Faneca, de Mataró, que era llavors l'únic habitant, ja que els altres estaven absents, va descobrir aigua potable. El primer magatzem el va construir Anton Salerich. Els noms de molts alcaldes reflecteixen l'origen català de la població (Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé...). En aquesta època l'anomenaven La Figuereta o La Higuerita, en referència a una petita figuera propera al pou d'aigua potable. El 1802 es va convertir en municipi, prenent la capitalitat de l'antic municipi de La Redondela, i el 29 de gener de 1834 pren el nom d'Isla Cristina, en agraïment a la Reina Maria Cristina per l'ajuda prestada quan un brot de còlera va afectar a gran part de la població.
Al segles XVIII i XIX van ser molts els sitgetans que anaven a aquelles terres a pescar i a fer la salaó durant la temporada per després tornar a la nostra terra i negociar amb el producte elaborat.
En l'actualitat, l'empremta catalana encara és visible en els cognoms de bona part de la població i en alguns elements del lèxic local, com ara acheta (aixeta), lota (lotja), botica (botiga) o coca, tot i que és una típica població andalusa.
Com a record d’aquells temps, a Isla Cristina hi ha un preciós carrer dedicat a la nostra vila.
Com es pot apreciar, la netedat d'aquesta població és envejable. Ja ens agradaria a nosaltres acostar-nos-hi a la nostra estimada vila.
El primer capellà que va tenir la població fou un sitgetà. Ho deuria fer tant bé que li van erigir una estàtua. Fixeu-vos en el cognom: Miravent amb "v". Si vé de mirar el vent està ben escrit, al contrari del cognom Mirabent que tots coneixem....
Deixarem per una altra ocasió la visita a l'església de Nuestra Señora de los Dolores, que paga molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada