Guatiza, el jardí de cactus

Guatiza és una localitat de l'illa de Lanzarote. Pertany al municipi de Teguise, a les Illes Canàries, Espanya. Té 804 habitants (INE, gener de 2015).

El Jardí de Cactus és sens dubte el lloc més conegut i visitat de Guatiza. Creat per César Manrique sobre una antiga pedrera de la qual s'extreia material volcànic, s'estén per una superfície aproximada de 5.000 m2 i en ell es mostren 1.400 cactus de 1.000 espècies diferents originàries d'arreu del món: Amèrica, Madagascar i Canàries, entre altres .

El Rosari Monumental de Montserrat

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

L'itinerari surt de la plaça de la Creu i és d'uns 45 minuts al llarg dels quals es troben col·locats 15 monuments que evoquen els misteris del Rosari. Els estils artístics són molt diferents i personals i també ho és la cronologia i la importància dels diferents autors i artesans que varen participar-hi. El conjunt forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El Camí de la Santa Cova, excavat en la muntanya, fou construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Montserrat, marquesa de Tamarit, i anomenat aleshores "camí de la plata" per la gran suma de diners que arribà a costar. Al llarg del seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.

En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Els Misteris de Goig

Primer Misteri de Goig
L'Anunciació. Obra dels escultors Pujol i García, amb un relleu de marbre de Francesc Pagès i Serratosa (1896).

Segon Misteri de Goig
La Visitació de Maria a la seva cosina Isabel. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia, amb l'escultura de la Visitació de Venanci Vallmitjana i Barbany (1902).

Tercer Misteri de Goig
El Naixement de Jesús. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1901). És una capelleta de forma neogòtica que tanca, amb una reixa de ferro forjat la representació ceràmica, voltada amb un marc de pedra. És un naixement de Jesús fet amb maiòliques de colors verd, groc, blau, marró, blanc, lila i alguns reflexos metàl·lics. St. Josep està a un costat, amb el cap de l'ase que li surt pel darrere; la Verge, al centre de la composició, agafa el nen en braços i tenen el bou al seu costat. Davant seu hi ha tres pastors adorant, un d'ells li ha portat com a ofrena un be. Al primer terme hi ha uns testos amb flors, les mateixes que decoren la part inferior. A la zona superior veiem una sèrie d'àngels a banda i banda que sostenen una fil·lactèlia amb lletres gòtiques. És de destacar la riquesa de les vestidures, sobretot les de Josep, Maria i un dels pastors. Hi ha una gran riquesa de detalls, diversos tipus de figures, posicions. Ja com a remat, a la part superior, hi ha tot d'elements neogòtics de pedra amb motius florals i un pinacle superior coronat per una creu. Fou inaugurat el 27 de maig de 1901. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Quart Misteri de Goig
La Presentació de Jesús en el Temple. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i Montells i de l'escultor Josep Maria Barnadas (1904).

Cinquè Misteri de Goig
Troballa de Jesús en el Temple. Obra igualment de Joan Martorell i Josep Maria Barnadas (1906).

Els Misteris de Dolor

Primer misteri de Dolor
L'Oració de Jesús en l'Hort de Getsemaní. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Josep Campeny (1897).

Segon Misteri de Dolor
La Flagel·lació. Obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i de l'escultor Agapit Vallmitjana i Barbany (1898).

Tercer Misteri de Dolor
La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor Anselm Nogués (1901).

Quart Misteri de Dolor
El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor (1899).

Cinquè misteri de Dolor
El cinquè misteri de dolor, o la Crucifixió de Jesús és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896). El Cinquè Misteri de Dolor és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrere hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro. El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896]

Els Misteris de Glòria

Primer misteri de Glòria
La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916). És un misteri del camí cap a la santa cova que destaca sobre la resta perquè és l'únic que se li ha donat un tractament d'escenografia teatral. Sembla que es va buidar la roca en aquesta zona per esculpir-hi el cenotafi de Crist ressuscitat, als seus peus hi ha la mare agenollada. El grup el formen unes altres quatre figures: un àngel assegut, dues figures femenines dretes davant la tomba, ja un pèl allunyades, que semblen estar esculpides en un mateix bloc; i Jesús, fora de la cova, penjat a la roca a un nivell superior. Aquesta figura destaca també per ésser l'única feta de bronze. Pintat a la roca hi veiem l'escut de la senyera. L'accés al conjunt és tancat per una barana de ferro forjat. Adossat a la roca, al cantó dret del conjunt, hi ha una placa on diu: Ofrena de Nostra Senyora de Montserrat a la Pietat de Catalunya. El conjunt és motiu de vegades de graffiti i d'altres accions vandàliques per part dels visitants. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Segon Misteri de Glòria
L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903). És una placa rectangular de marbre amb un relleu que representa l'ascensió de Jesús en un baix i mig relleu. De fet són dues lloses unides, la superior ha estat treballada en baix relleu i la inferior, en baix i mig relleu; totes dues estan envoltades per un marc motllurat amb tot de relleus com ara volutes, la senyera o motius florals. Aquest té algunes aplicacions de bronze amb el tetramorf i tres arcs neogòtics. Als angles de la part inferior hi ha éssers monstruosos i altres motius vegetals. A sota hi ha una placa de marbre amb inscripcions amb lletra neogòtica. Encara per sota d'aquesta, trobem graons i una barana amb cintes on hi ha gravat: Ofrena d'en Pere Grau Maristany y Oliver a la Santa Verge de Montserrat en l'any de 1903. La barana tanca l'accés i els canelobres que emmarquen el conjunt de ferro forjat. Fou inaugurada el 27 de juliol de 1903, en època de l'abat Josep Deàs. L'obra està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Tercer Misteri de Glòria
La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).

Quart Misteri de Glòria
L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).

Cinquè Misteri de Glòria
La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats (1906).

La història de la construcció del Rosari Monumental ha quedat recollida en uns articles de Josep Galobart, monjo de Santa Maria, publicats al Butlletí del Santuari El Rosari Monumental I (Butlletí del Santuari nº 47, 2ona època, gener-abril 1997) El Rosari Monumental II (Butlletí del Santuari nº 49, 2ona època, setembre-desembre 1997) i El Rosari Monumental III (Butlletí del Santuari nº 50, 2ona època, gener-abril 1998).

Miravet

Miravet és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre. Se situa a la riba dreta de l'Ebre, a la depressió de la cubeta de Móra, tancada en la seva part meridional pel congost de Miravet o Pas de Barrufemes, al límit amb el Baix Ebre. La part nord té els contraforts de la serra de Cavalls. La vila està situada a la dreta del riu, al peu d'un turó d'uns 100 metres d'alçada on s'alça el castell de Miravet.[1] Al nord-est hi ha un barri conegut com a "Raval dels Canterers".

Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després, el segle VIII fou ocupada pels alarbs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.

L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir gairebé en els unic senyor de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al fins al segle XV en què van ser expulsats els jueus, i fins al 1613 en què ho foren els moriscs.

Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume el Just ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes de templers es van sotmetre sense lluita o ràpidament però a Miravet varen resistir durant dotze mesos fins a la rendició el 12 de desembre de 1308.

El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la Corona d'Aragó, i el 1317 els seus béns foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependència de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins al 1835 quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.

El 1640 el castell fou un centre de la lluita de la guerra dels Segadors, on es varen establir molta gent que anteriorment havia fugit a València i Aragó, i va ser llavors quan es va introduir l'ofici de cantirer. El 1714 va participar en la guerra en favor de l'arxiduc i després (el 1750) el rei Carles III en va ordenar el desmantellament i l'enderroc, però no es va portar a terme perquè es va utilitzar a les Guerres Carlines, essent ocupat pels carlins en totes les guerres, fins al 1875, en què fou bombardejat pel general Martínez Campos que el va conquerir. A la guerra civil de 1936-1939 fou un dels escenaris de la batalla de l'Ebre.

El Pas de barca de Miravet és un pas a l'Ebre per autos i vianants que és fa amb un transbordador sense motor que només utilitza la força de l'aigua i l'habilitat del barquer. És l'últim transbordador d'aquest tipus al riu Ebre amb una tecnologia que no ha canviat gaire des de fa 850 anys. Es té constància del pas de barca amb un sol llagut a Miravet en documents datats del 1153. Va ser bombardejat el 1938 durant la Batalla de l'Ebre i va ser recreat a la seva ubicació actual el 1946. Es va crear aleshores el conjunt de dues barques per permetre el pas als cotxes.

El transbordador està format per dos llaguts, el Monturiol i l'Isaac Peral, sobre dels quals hi ha una plataforma de fusta on hi caben fins a tres cotxes. Els llaguts van ser construïts a Tortosa el 1900. Per tal que el corrent del riu no se l’endugui, està subjecta a un cable metàl·lic anomenat «ramalet», que enllaça amb la «gúmena», un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l’aigua, els extrems del qual són fortament encastrats en una roca o piló especial a banda i banda del riu. És el transport més ecològic i amb menys de consum de tot Catalunya. Funciona tot l'any, excepte quan les condicions meteorològiques o el cabal, «quan bufa fort el cerç» o «quan el riu va molt crescut» impedeixen el pas.

Una crescuda controlada de l'Ebre al novembre 2014 va provocar unes vies d'aigua als llaguts. Durant vint mesos el servei va ser interromput. «El tancament del pas de la barca ha reduït el trànsit de gent al poble i els ingressos de les empreses.» El juliol de de 2016 va tornar al servei, després d'una restauració profunda dels dos llaguts

El Santuari de Lourdes

El Santuari de Lourdes és un centre de pelegrinatge d'ençà que Bernadeta Soubirous afirmà, el 1858, que se li havia aparegut la Mare de Déu a la gruta de Massabielle. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica.

Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció, però s'ha edificat més Basílica de Nostra Senyora del Rosari i Basílica de Sant Pius X. L'àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte, i amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l'any. Entre aquests pelegrins n'hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes. A Catalunya hi ha diverses d'aquestes hospitalitats.

El santuari de Lourdes, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar conformen la Ruta mariana.

L'extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lourdes fa que arreu del món es puguin trobar santuaris que li són dedicats, sovint incloent una reproducció de la cova (o Gruta de Massabielle), un dels objectes devocionals característic del culte marià. Esmentem, per exemple, els de Bogotà o Singapur. A Catalunya destaquen el Santuari de Lourdes de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, Tona, etc.

Sant Quirc de Taüll

L'ermita romànica de Sant Quirc de Taüll és una de les menys conegudes de la vall de Boí. Està situada en un turó al sud-oest de la urbanització de Pla de l'Ermita. Des del lloc a 1607 metres d'altitud es domina el paisatge de Taüll situat a gairebé 200 metres per sota.

L'edifici és una petita església d'una sola nau, coberta a dues vessants de llosa de pissarra sobre encavallades de fusta, capçada per un absis amb coberta de volta. La teulada cònica de l'absis, a un nivell més baix que la de la nau, reflecteix a l'exterior la configuració d'espais interiors diferenciats. Al centre de l'absis, s'obre una espitllera. A la façana de migdia se situa la porta d'accés, formada per un arc de mig punt de pedra rústega, adovellat, recolzat sobre impostes i amb extradós formant un petit ressalt.

Els avis de la vall conten que des de la Ribera baixaven a la zona de Sant Quirc les encantaires, (personatges pertanyents a la tradició popular màgica catalana, a mig camí entre les fades i les bruixes). Potser per això, l'ermita pogué constituir un element més en la lluita del cristianisme contra les arrelades creences seculars de caràcter pagà.