Possiblement d'origen ibèric, s'han trobat restes romanes i després, el segle VIII fou ocupada pels alarbs i amb el temps fou un castell defensiu com Siurana, i un dels darrers reductes musulmans a Catalunya. Fou llavors quan va prendre el nom de Murâbit, del que deriva Miravet.
L'any 1153 fou conquerida per Ramon Berenguer IV, i el mateix any va fer donació del castell amb el terme i pertinences a l'orde del Temple, concretament al mestre de Provença i Hispània Pere de la Rovira; amb aquesta donació els templers es varen convertir gairebé en els unic senyor de la zona entre l'Ebre i el riu Algars, i van efectuar la repoblació del lloc en els mesos següents, sense fer fora als sarraïns. Van viure a la vila jueus, moriscs i cristians al fins al segle XV en què van ser expulsats els jueus, i fins al 1613 en què ho foren els moriscs.
Els templers van ampliar el castell musulmà i el varen convertir en una fortificació amb monestir d'estil romànic-cistercenc, amb un gran pati d'armes central, model que fou precursor. El castell-monestir es va convertir al segle XIII en la seu de l'orde a la Corona d'Aragó, amb l'arxiu i el tresor provincial. Una torre del castell encara s'anomena Torre del tresor. Des d'aquest castell es van planificar les campanyes de Mallorca i València. El 13 de desembre de 1307, seguint els passos de França, i després de la condemna de l'orde del Temple pel Papa Climent V, el rei Jaume el Just ordena la detenció dels templers als seus dominis. Algunes comandes de templers es van sotmetre sense lluita o ràpidament però a Miravet varen resistir durant dotze mesos fins a la rendició el 12 de desembre de 1308.
El 1312, l'orde del Temple (Orde de la Milícia del Temple de Salomó o Els Pobres Cavallers de Crist) va quedar extinta als territoris de la Corona d'Aragó, i el 1317 els seus béns foren donats a l'orde de l'Hospital, sota dependència de la Castellania d'Amposta. Foren els hospitalers qui varen compilar el "Llibre de Costums de Miravet" el 1319, en llatí i en català, compilació que establia l'autonomia dels pobles de la castellania. Miravet va constituir una batllia de la castellania fins al 1835 quan els béns religiosos foren amortitzats; després la població es va reduir a causa de guerres, malalties i epidèmies.
El 1640 el castell fou un centre de la lluita de la guerra dels Segadors, on es varen establir molta gent que anteriorment havia fugit a València i Aragó, i va ser llavors quan es va introduir l'ofici de cantirer. El 1714 va participar en la guerra en favor de l'arxiduc i després (el 1750) el rei Carles III en va ordenar el desmantellament i l'enderroc, però no es va portar a terme perquè es va utilitzar a les Guerres Carlines, essent ocupat pels carlins en totes les guerres, fins al 1875, en què fou bombardejat pel general Martínez Campos que el va conquerir. A la guerra civil de 1936-1939 fou un dels escenaris de la batalla de l'Ebre.
El Pas de barca de Miravet és un pas a l'Ebre per autos i vianants que és fa amb un transbordador sense motor que només utilitza la força de l'aigua i l'habilitat del barquer. És l'últim transbordador d'aquest tipus al riu Ebre amb una tecnologia que no ha canviat gaire des de fa 850 anys. Es té constància del pas de barca amb un sol llagut a Miravet en documents datats del 1153. Va ser bombardejat el 1938 durant la Batalla de l'Ebre i va ser recreat a la seva ubicació actual el 1946. Es va crear aleshores el conjunt de dues barques per permetre el pas als cotxes.
El transbordador està format per dos llaguts, el Monturiol i l'Isaac Peral, sobre dels quals hi ha una plataforma de fusta on hi caben fins a tres cotxes. Els llaguts van ser construïts a Tortosa el 1900. Per tal que el corrent del riu no se l’endugui, està subjecta a un cable metàl·lic anomenat «ramalet», que enllaça amb la «gúmena», un altre cable més gruixut que travessa el riu a una certa alçada de la superfície de l’aigua, els extrems del qual són fortament encastrats en una roca o piló especial a banda i banda del riu. És el transport més ecològic i amb menys de consum de tot Catalunya. Funciona tot l'any, excepte quan les condicions meteorològiques o el cabal, «quan bufa fort el cerç» o «quan el riu va molt crescut» impedeixen el pas.
Una crescuda controlada de l'Ebre al novembre 2014 va provocar unes vies d'aigua als llaguts. Durant vint mesos el servei va ser interromput. «El tancament del pas de la barca ha reduït el trànsit de gent al poble i els ingressos de les empreses.» El juliol de de 2016 va tornar al servei, després d'una restauració profunda dels dos llaguts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada