Timanfaya, la muntanya del foc.

"El dia 1 de setembre de 1730, entre les nou i les deu de la nit, la terra es va obrir a Timanfaya, a dues llegües de Yaiza ... i una enorme muntanya es va aixecar del si de la terra", segons el testimoni del rector Lorenzo Curbelo. L'illa es va transformar per complet. Nou pobles van quedar enterrats (Tingafa, Mancha Blanca, las Maretas, Santa Catalina, Jaretas, San Juan, Peña de Plomos, Testeina i Rodeos) i durant sis anys la lava es va estendre per la zona sud cobrint un quart de la illa i omplint les hortes properes de cendres volcàniques. En 1824 de nou comencen les erupcions a Timanfaya, donant origen als anomenats Volcà de Tinguatón, Tao i del Fuego. Es van produir terribles fams i bona part de la població es va veure obligada a emigrar. Des de llavors el paisatge s'ha transformat gràcies a les tècniques agrícoles de cultiu sobre lapillis volcànics que els seus habitants fan servir per captar la humitat dels alisis.

Va ser declarat Parc Nacional el 9 d'agost de 1974, per la qual cosa és la tercera àrea natural protegida de Canàries en ostentar la designació de Parc Nacional, així com la primera i única de tota la Província de Las Palmas.

Ocupa una extensió de 51,07 km² del sud-oest de l'illa. Es tracta d'un parc d'origen volcànic. Les últimes erupcions es van produir en 1824. Compta amb més de 25 volcans, sent alguns emblemàtics, com ara les Montañas del Fuego, Montaña Rajada o la Caldera del Corazoncillo. Encara presenta activitat volcànica, existint punts de calor a la superfície que arriben als 100-120 C i 600 C a 13 metres de profunditat.

En l'actualitat, amb 1.655.772 visitants anuals (2019), Timanfaya és el segon parc nacional en nombre de visites de Canàries, després del Parc Nacional de l'Teide a Tenerife, així com també és el quart d'Espanya, després del Teide, Guadarrama i el Parc Nacional dels Pics d'Europa.

Quan viatgem a l'illa de Lanzarote és imperdonable no visitar aquest parc natural, d'una bellesa extraordinària. La visita consisteix en una exhibició de l'activitat volcànica encara present i un passeig de 45 minuts en guagua pel preciós entorn.

A l’esquerra de la foto es pot veure el restaurant “El Diablo”, lloc des d’on surten les “guaguas” per fet la visita a l’entorn i on es fan les exhibicions de l’activitat volcànica.

Demostracions de l’activitat volcànica encara present en la zona: Tirant un cubell d’aigua en un dels tubs, als pocs segons emergeix una columna de vapor a alta pressió.

Uns matolls serveixen per demostrar la calor que es desprèn de la terra, gairebé dos segles després de les últimes erupcions de la zona.

Al restaurant “El Diablo” no li fan falta cuines; els aliments es couen amb la calor procedent de la terra.