La Palmerada

L'any 2001, a la cloenda de la Festa Major de Sant Bartomeu, Joan Marsal, President aleshores de la Comissió de la Festa Major i Santa Tecla va tenir la idea de fer una "palmerada".

I en què consisteix això? Doncs en disparar una tanda de palmeres de focs artificials al llarg del Passeig Marítim de Sitges, de 2,5 km de longitud.

L' esdeveniment es va dur a terme el 26 d'agost davant d'una gran i expectant generació. La veritat és que va decebre ja que la gent concentrada en el Passeig Marítim no va poder copsar tota la seva magnitud. Només els fotògrafs que ens vam situar en llocs estratègics vam poder deixar constància de la grandiositat de l'espectacle, que va durar escassament 5 minuts.

Tècnicament va ser una tasca complexa. Es van muntar 8 grups de morters al llarg dels 2,5 km del Passeig Marítim entre la Punta i Terramar, cadascun d'ells controlat per tècnics. S'havien de disparar tres tandes de palmeres de diferent composició. Els tècnics, mitjançant walkie talkies havien de disparar les tandes seguint les ordres del director, el sitgetà Isidre Pañella.

La primera i la segona tanda van funcionar perfectament. Però en la tercera i última, segons em va comentar l'Isidre temps després, per ràdio va dir als tècnics: -No dispareu fins que no digui la paraula FOC!- i al sentir FOC! un dels grups va disparar avançant-se a la resta.

La foto impossible de la Palmerada.
Impossible perquè no va existir, ja que per error la tanda es va disparar en dues fases. En el moment de fer la foto vaig intuir que alguna part s'havia avançat i vaig programar la càmera per fer una doble exposició, el que em va permetre capturar el que hauria d'haver sigut.

Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts és un municipi espanyol de la província de Girona situat a la comarca de la Garrotxa, entre Olot i Castellfollit de la Roca. Està travessat pel riu Fluvià, motor del desenvolupament industrial de la població. Aquesta mostra un passat que es reflexa en grans exemples de patrimoni natural, cultural i arquitectònic emmarcats dins del Parc Natural de la Garrotxa. El seu nom ve donat per les nombroses fonts que es troben en el seu terme municipal.

Curiosa rotonda que es troba a l'entrada de la població.

Seguint la "Ruta de les Tres Colades", a part de les espectaculars cingleres basàltiques que recorren la Riera de Valldaura, també es poden observar alguns dels llocs de més interès del poble: el pont medieval -construït amb pedra volcànica- i el Molí Fondo , espai d'interès per la seva arqueologia industrial i per la colada de lava que formava part de l'antiga resclosa.

El pont medieval (segle XII) i l'església parroquial de principis del Segle XX.

Sant Joan les Fonts des del pont medieval.

El Molí Fondo amb les restes d'una antiga fàbrica de paper.

A les fotos es poden observar les diferents colades de lava procedents dels diferents volcans que envolten la població.

Tornant del Molí Fondo, ens trobem amb aquesta lúgubre imatge de l'Església Parroquial.

El monestir benedictí conegut com "Priorat de Sant Esteve" del qual només es conserva l'església va ser consagrada l'any 1117.

El castell de Juvinyà data dels segles XII - XIV i és un dels millors exemples conservats d'arquitectura civil de l'època medieval de la comarca de la Garrotxa.

I finalment, una sorprenent casa d'inspiració gaudiniana pertanyent a l'escultor Joan Sala i Fàbrega.

Santa Fe del Montseny

Aquí us deixo unes fotos plenes de color del Parc Natural del Montseny. Santa Fe, en terme del municipi de Fogars de Montclús, és preciosa quan arriba la tardor.

M’agrada provar totes les tècniques fotogràfiques, i aquestes últimes fotos estan editades amb l’efecte “Orton”.

Del Cap sa Sal a Sa Tuna

La Costa Brava està plena de preciosos Camins de Ronda i un dels més recomanables és el que surt del Cap sa Sal i ens porta fins sa Tuna passant per Aiguafreda, a Begur.

El tren de Palma a Sóller

El Ferrocarril de Sóller és la línia ferroviària més especial de les Illes Balears i de més enllà. És l'única línia que sempre ha estat en mans privades i que té l'ample de via de 1 iarda anglesa (0,914 m) que antigament era l'ample normalitzat a tot Mallorca.

La línia es va posar en servei l'any 1912 i es va electrificar el 1929. Els trens que circulen pel Ferrocarril de Sóller són els originals de la línia, que es sostenta gràcies a l'interès turístic que suposa ja que es tracta d'un ferrocarril-museu. El seu recorregut és de 27 km entre Palma i Sóller a través dels paratges muntanyosos de la Serra de Tramuntana, que atravessa mitjançant tretze túnels i un sinuós recorregut per salvar els desnivells. Entre els túnels hi ha l'anomenat Túnel Major, de 2,8 km a l'interior del qual es produeix el canvi de rasant on assoleix els 239 metres d'altitud. La rampa nord, entre el túnel Major i Sóller és el tram més espectacular del trajecte; en només 7 km supera un desnivell de 199 metres.

Hi ha un total de quatre estacions: Palma, Son Sardina, Bunyola (a mig camí i on es realitzen els encreuaments entre el tren ascendent i descendent) i Sóller. Hi ha també diversos baixadors de menor importància a Son Reus, Santa Maria, Caubet, Can Tambora i el Mirador des Pujol d'en Banya sobre la vall de Sóller, on s'aturen els anomenats trens panoràmics per a poder contemplar la formidable vista. Els 4 automotors que circulen per la línia daten de 1929 i tenen carrosseria de fusta. El material remolcat també és de fusta, sent alguns dels cotxes de 1912.