El Mercat de Teror forma part del patrimoni històric-comercial del municipi, mantenint la tradició d'ubicar-se a l'aire lliure al voltant de la Basílica de la Virgen del Pino, patrona de la diòcesi de Canàries.
24 de maig del 2022
Teror, Gran Canaria.
No vam triar el millor dia per visitar Teror, ja que hi havia una competició d'Enduro i tot el nucli antic de la població estava ple de tanques i amb una gentada enorme. Vist el que hi havia, em vaig dedicar majoritàriament a fotografiar els seus preciosos balcons típicament canaris. També vaig aprofitar per fotografiar el conegut mercat dels diumenges, un dels mercats ambulants més antics de l'illa amb dos segles d'història.
El Mercat de Teror forma part del patrimoni històric-comercial del municipi, mantenint la tradició d'ubicar-se a l'aire lliure al voltant de la Basílica de la Virgen del Pino, patrona de la diòcesi de Canàries.
El Mercat de Teror forma part del patrimoni històric-comercial del municipi, mantenint la tradició d'ubicar-se a l'aire lliure al voltant de la Basílica de la Virgen del Pino, patrona de la diòcesi de Canàries.
20 de maig del 2022
El cruceiro de Hío
El cruceiro de Hío és un monument escultòric, considerat com la millor creu de terme de Galícia. Està situat a la plaça de l'església de San Andrés, a Hío, municipi de Cangas de Morrazo . Tallat el 1872, es discuteix la seva autoria; les opcions més defensades són els picapedrers i escultors José Cerviño García i Ignacio Cerviño Quinteiro. A excepció d'algunes talles exemptes, gairebé tot el creuer es va elaborar amb una sola peça de granit.
La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de manera simbòlica. La iconografia és barroca. El mateix simbolisme de les figures està discutit.
L'estat de conservació del creuer és relativament bo. Hi ha un creixement considerable de líquens que cobreixen àmplies zones. Va patir el tracte irrespectuós de dos turistes que van arribar a trencar alguna de les figures, que van ser reparades o substituïdes.
Sembla que les figures d'Adam i Eva del fust són obra de Manuel Coia, un escultor de Nerga, lloc d'aquesta mateixa parròquia d'Hío.
L'escena principal representa el davallament o desenclavat de Crist. La figura central és Jesús, ja mort, a qui estan baixant de la creu subjecte amb una tela passada per sota dels braços. Dos homes són pujats a una escala a l'alçada dels braços de la creu. Són Josep d'Arimatea (propietari del sepulcre en què s'enterrarà Jesús) i Nicodem (un fariseu proper a Jesús). Tots dos subjecten el drap i van descendint el cos fins a les mans de Sant Joan, que, al peu de la creu, el pren per les cames. Sant Joan està acompanyat per la Verge Maria i Maria Magdalena. Completen el grup dos angelots.
Al fust, de secció circular, hi ha tres escenes. La superior són dos arcàngels, un trepitjant el cap d'una serp i l'altre sembla que està acollint un nen o protegint una ànima. A sota d'ells, la Mare de Déu està trepitjant un drac o una serp, símbols clàssics del dimoni, representant la salvació; la serp es protegeix amb una mitja lluna. Finalment, sota la Verge, apareixen les figures d'Adam i Eva expulsats del Paradís, nus i tapant-se, avergonyits del seu pecat.
A la base del cruceiro, a manera de capelleta, s'obren quatre fornícules. A la primera, apareixen representades les «ànimes del purgatori», o almiñas, demanant a la Verge la seva intersecció (per a alguns és la Verge del Carme); una d'aquelles ànimes, que demana ajuda per sortir del purgatori, està tocada amb una mitra de bisbe.
A la segona fornícula apareix Crist ressuscitat als llimbs dels justos (altres creuen veure Crist traient les ànimes de l'infern o, també, la Mare de Déu amb Jesús).
Finalment, a les altres dues fornícules, cadascun en una, Adam i Eva al Paradís al peu d'una pomera, amb el dimoni en forma de serp temptant a Eva i reptant pel tronc, tots dos, Adam i Eva, tenen la meitat inferior del cos tapada en al·lusió a les conseqüències del pecat original; una altra possible interpretació és que les imatges recullin el moment de cometre el pecat original i que allò que els cobreixi sigui la vegetació, en un intent ingenu d'ocultar els òrgans sexuals a la vista dels fidels.
La seva talla representa dramàticament els moments més significatius de la vida humana, des de la creació fins a la redempció, de manera simbòlica. La iconografia és barroca. El mateix simbolisme de les figures està discutit.
L'estat de conservació del creuer és relativament bo. Hi ha un creixement considerable de líquens que cobreixen àmplies zones. Va patir el tracte irrespectuós de dos turistes que van arribar a trencar alguna de les figures, que van ser reparades o substituïdes.
Sembla que les figures d'Adam i Eva del fust són obra de Manuel Coia, un escultor de Nerga, lloc d'aquesta mateixa parròquia d'Hío.
16 de maig del 2022
La fàbrica de ciment de Vallcarca
Emplaçada estratègicament en un lloc ideal, a ran de la línia del ferrocarril, la fàbrica fou inaugurada l’any 1903 i l’any 1913 es construí el port per donar sortida als materials de la producció. Aquest port fou especialment actiu durant l’ampliació del port de Barcelona en el que 12 milions de tones de pedres del Garraf s’utilitzaren pel projecte.
L'any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port.
A Vallcarca hi havia una colònia on vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors i llurs famílies. La colònia comptava amb església, escola, mercat, economat, escorxador, baixador del ferrocarril, caserna de la Guàrdia Civil, port, cine/teatre, bar/cantina, ambulatori, camp de futbol, etc.
El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. Per altra banda, els fills barons dels treballadors que vivien en la colònia, quan complien 18 anys havien de marxar si no treballaven a la fàbrica. Molts d’ells, si treballaven a Sitges havien d’entrar-hi d’amagat per tal de residir amb llurs famílies.
A principis dels anys 70, i degut a la insalubritat manifesta, els habitants de la colònia varen anar marxant a viure a altres llocs propers, incentivats per la direcció de la fàbrica que els subvencionà parcialment la despesa. La colònia fou enderrocada, i avui dia només queden en peu els anomenats “xalets”, que eren els habitatges dels encarregats.
Actualment i degut a la crisi, i encara que amb llicència d’explotació fins l’any 2029, la producció de la fàbrica està tancada. No així l’extracció d’àrids que continua a ple rendiment. Tot això suposa la constant degradació del Parc Natural del Garraf, molt castigat per les pedreres i l’antic abocador de la Vall d’en Joan.
La fàbrica.
El forn número 6.
El forn número 6 en funcionament.
La sala de control.
Els “xalets”. Tot el que queda de l’antiga colònia.
El port.
La fàbrica vista des de l’aire.
Les maleïdes pedreres....
L'any 1937, durant la guerra civil espanyola, els avions de les forces expedicionàries feixistes que donaven suport a la insurrecció del general Franco varen bombardejar Vallcarca. Fou un dels objectius militars importants de la zona, a causa de la fàbrica de ciment i la connexió marítima amb Mallorca mitjançant el port.
A Vallcarca hi havia una colònia on vivien els treballadors de les instal·lacions industrials i portuàries i de l'estació de Renfe, que aleshores era l'únic mitjà de comunicació dels treballadors i llurs famílies. La colònia comptava amb església, escola, mercat, economat, escorxador, baixador del ferrocarril, caserna de la Guàrdia Civil, port, cine/teatre, bar/cantina, ambulatori, camp de futbol, etc.
El problema era la pols que infestava la zona, que ho cobria tot amb una capa blanquinosa. Per altra banda, els fills barons dels treballadors que vivien en la colònia, quan complien 18 anys havien de marxar si no treballaven a la fàbrica. Molts d’ells, si treballaven a Sitges havien d’entrar-hi d’amagat per tal de residir amb llurs famílies.
A principis dels anys 70, i degut a la insalubritat manifesta, els habitants de la colònia varen anar marxant a viure a altres llocs propers, incentivats per la direcció de la fàbrica que els subvencionà parcialment la despesa. La colònia fou enderrocada, i avui dia només queden en peu els anomenats “xalets”, que eren els habitatges dels encarregats.
Actualment i degut a la crisi, i encara que amb llicència d’explotació fins l’any 2029, la producció de la fàbrica està tancada. No així l’extracció d’àrids que continua a ple rendiment. Tot això suposa la constant degradació del Parc Natural del Garraf, molt castigat per les pedreres i l’antic abocador de la Vall d’en Joan.
La fàbrica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)