Des dels seus jardins es contempla una bellíssima panoràmica de la cala de Port Lligat.
La piscina fàl·lica
Tot i que es va inspirar en l'Alhambra, la piscina del jardí de Portlligat, amb els seus sortidors amb forma de cigne té forma fàl·lica. Està envoltada d'elements com Bibendums (ninots Michelin), un sofà de llavis, cartells de Pirelli, ampolles amb forma de torero i molts altres detalls. Fins i tot té una mena de haima en un dels seus extrems presidida per la lent d'un far. En ella rebia als seus visitants.
El Pati dels lleons
Fins i tot hi ha una reproducció de la font del Pati de Lleons de l'Alhambra ... Josep Plà va definir la casa com "la cosa més daliniana que un es pugui imaginar. La casa se li sembla cada dia més ".
El ninot Michelin
Dalí admirava aquest disseny i el va col·locar en diversos llocs del seu jardí.
Els ous
Per Dalí l'ou té una forma perfecta, i el reprodueix fins a la sacietat tant a la casa de Portlligat com al Teatre-museu de Figueres. Fins i tot es pot entrar en un d'ells que mira a la cala.
La cabina telefònica
Sembla ser que l'artista es va encapritxar d'una cabina telefònica i se la va fer portar a casa per col·locar-la al seu jardí, al costat de la barbacoa.
Els passadissos
Aquesta forma de construir la casa a força d'incorporar les barraques de pescadors veïnes és molt patent des de l'interior: passadissos estrets, escales irregulars, canvis de nivell del sòl ... En paraules de Dalí: "com una veritable estructura biològica"
Les finestres
Hi ha finestres de diferents formes que emmarquen la badia de Portlligat.
El menjador exterior
Es tracta d'una petita sala amb una taula de pissarra en forma de ferradura, presidida per unes banyes de moltó i una espelma. Penjat a la paret, un crani de rinoceront amb ales d'àliga.
El piano de Pichot
Ramon Pichot, amic del pare de Dalí, es passejava juntament amb l'artista en una barca on col·locava el seu piano de cua i tocava per a ell, davant l'estupefacció dels que contemplaven l'escena. Després que en una festa anés a parar a la mar, això és el que queda d'aquell piano, exposat a la Torre de les Olles.
La Torre de les Olles
La utilitzava com a segon taller per a escultures i performances, amb forques a les parets exteriors i claraboies al sostre que, segons deia, li inspiraven per pintar peus. El fet és que Dalí convidava a les dones a pujar a la teulada, i des de baix descobria el que hi havia sota de les seves faldilles. A la part exterior de la torreta va col·locar unes olles perquè xiulessin quan bufava la tramuntana. Posteriorment aquestes olles van ser substituïdes per teules i coronant la torre es va col·locar un dels seus clàssics ous.
Els caps
L'espai, mig pati, mig jardí, és la suma de diversos escenaris on el genial artista va deixar la seva particular empenta. Tot ell és concebut com un escenari teatral, amb una acumulació d'objectes sorprenents. Coronant els límits del pati, es poden veure els caps de Castor i Pólux, herois de la mitologia grega i considerats també déus romans.
El Crist de les escombraries
Les restes d'un terrible aiguat van servir a Dalí per crear en el seu jardí un Crist format per runes com ara teules, totxos, troncs, canonades, una barca de pescadors, etc.
