Teatre-Museu Dalí

El Teatre-Museu Dalí és un museu dedicat enterament al pintor Salvador Dalí que es troba a la plaça Gala-Salvador Dalí, número 5, a Figueres. Segons The Art Newspaper, des de dades facilitades pels propis museus, el Teatre-Museu Dalí va ser el tercer museu més visitat a Espanya el 2017, amb 1.207.149 visitants, situant-se en el lloc número 40 del seu rànquing dels 100 museus de art del món més visitats. A causa de la seva gran afluència de públic i a la seva gestió comercial, és possiblement l'únic museu espanyol que s'autofinança completament amb els seus propis ingressos.

Està gestionat per la Fundació Gala-Salvador Dalí. L'artista va llegar en el seu testament una enorme quantitat d'obres d'art a l'Estat espanyol, que es van repartir entre aquest museu i el Museu Reina Sofia de Madrid. El repertori exposat a Figueres s'ha anat enriquint posteriorment amb adquisicions efectuades per la Fundació.

L'artista es va ocupar personalment del projecte del museu, tant és així que a l'interior del complex està la seva última habitació i la seva tomba. Com suggereix el mateix nom, l'edifici que alberga el museu era un teatre, el Principal, construït el 1849 per Josep Roca i Bros. El 1939, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser destruït pels bombardejos del bàndol revoltat, que van deixar en peu només l'estructura del que havia estat una bellíssima construcció neoclàssica.

La transformació en museu va ser duta a terme per Ramón Guardiola Rovira, un advocat amant de l'art que va arribar a l'alcaldia de Figueres el 1960. A l'alcalde li va semblar estrany que Figueres no hagués fet res pel seu fill més il·lustre, i va convidar l'artista a regalar una pintura al museu local. Dalí va respondre estar disposat a donar un museu sencer i va suggerir prendre com a seu el teatre de la ciutat llavors destruït i abandonat. Aquest teatre tenia un significat particular per Dalí, ja que havia exposat les seves dues primeres obres allà mateix, en l'any 1918 en ocasió d'una mostra de pintura.

Per realitzar el projecte es va necessitar molt de temps, per problemes amb els veïns de la ciutat que no volien el museu i per problemes burocràtics i financers. Finalment el 26 de juny de 1970, el govern espanyol va aprovar el projecte i el 13 d'octubre van començar els treballs. El projecte de rehabilitació va ser obra de Joaquim de Ros i de Ramis i d'Alejandro Bonaterra, mentre que la cúpula geodèsica va ser dissenyada per Emilio Pérez Piñero. Posteriorment, el 1974, Dalí i Oscar Tusquets van dissenyar la sala Mae West, mentre que el 1995 es van obrir noves sales amb una rehabilitació de Daniel Freixes, Vicente Miranda i Eulàlia González.

La inauguració oficial va ser el 28 d'octubre de 1974, quan el museu encara no havia estat acabat. El museu va ser des d'un primer moment del grat del públic, tant és així que es va convertir en el segon museu espanyol per nombre de visitants, superat només pel Museu del Prado de Madrid.

Cada ambient, cada espai del museu és una obra d'art, amb peculiars combinacions de quadres, escultures, mobles, decoracions i tot gènere de curiositats. En moltes de les habitacions les parets i els sostres estan completament coberts d'enormes murals: alguns són composicions originals mentre uns altres són ampliacions dels seus famosos quadres.

Dalí va col·laborar amb els arquitectes i amb tots aquells que van treballar per al museu i particularment es va fer molt amic de l'arquitecte Emilio Pérez Piñero, que va projectar l'espectacular cúpula transparent en làtex que domina l'edifici (Piñero no va veure el museu acabat perquè va morir en un accident de trànsit el 1972). Externament el museu conserva l'aspecte neoclàssic del teatre, però adornat d'alguna extravagant escultura.

Font: Viquipèdia