Excursió a Núria

Feia temps que teníem planejada aquesta excursió, i fins ara no l’havíem pogut fer. Teníem el cremallera i el telecabina pagats i l’abonament ens caducava de manera imminent, pel que si no el volíem perdre havíem de viatjar sí o sí. El cas és que s’anunciava mal temps amb molt de fred i nevades però ens vam arriscar, i això és el que va donar de sí la visita. El telecabina no el vam poder utilitzar ja que a causa del vent no funcionava.

L'Olla i la campana

Una de les tradicions que hi ha respecte al Santuari de la Mare de Déu de Núria, emmarcada dins de la seva llegenda corresponent, ens parla de una olla en la que les dones que volguessin tenir fills havien d'introduir el cap a dins. Mentre ficaven el cap a dins havien de tocar la campana; tantes vegades com toquessin la campana tants fills haurien de tenir. Aquesta olla, segons la llegenda, va ser trobada en una cova l'any 1072 per Sant Amadeu juntament a una creu, una campana i la talla de Nostra Senyora de Núria. La llegenda afirma, a més, que havien pertangut a Sant Gil, que entre els anys 700 i 703 havia viscut a la Vall de Núria.

En aquesta fotografia es pot observar el detall de l'olla dins de la caixa de fusta i la campana a sobre.

En el refranyer català es mantenia el simbolisme ritual amb aquesta refrany: "No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla".

Avui en dia encara pugen parelles a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d'haver posat el cap dins de l'olla. Evidentment, si el fill és una nena moltes vegades rep el nom de Núria.

L’ermita de Sant Gil

Una llegenda explica que sant Gil era un pescador d'Atenes a qui un dia va sorprendre una terrible tempesta que el va arrossegar fins a fer-lo naufragar a les costes catalanes. D'aquesta feta el sant va avorrir el mar i va decidir dedicar-se a la vida de penitència terra endins. Es va posar a caminar i va arribar a la vall de Núria, al Pirineu, on es va instal·lar al voltant de l'any 700, vivint un temps aixoplugat en una cova.

Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor Amadeu va cercar-los sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria. Després, un altre pastor trobà els objectes de manera miraculosa i encara es conserven al santuari.

Com es pot apreciar a les fotografies, la primera nevada de la temporada, a part de molt primerenca, fou copiosa; hi havia llocs amb més de 40 cm de neu. I la temperatura era de -5º. El vent que ens feia ho acabava d’arreglar....

Excursió a Cabrera des de Ses Salines a Mallorca. El viatge

Embarquem a Ses Salines. L’illa de Cabrera ens presenta aquest aspecte abans d’embarcar.

La nau té una capacitat per unes 35 persones. És còmoda i no ens mullem (tenim una mar plana).

Rumb a Cabrera. Ens espera una bonica sorpresa....

De sobte ens apareix un grup de dofins que ens acompanyaran durant una bona estona tot fent salts i cabrioles. Els nens que portem a bord s’ho passen d’allò més bé.

Els dofins ja s’han cansat de seguir-nos, i a nosaltres ens espera un preciós tomb per l’arxipèlag.

De foradades n’hi ha moltes, aquesta és preciosa.

La visita a l’illa la deixarem per la propera entrada. No vull avorrir amb masses fotos.

Cabrera, la visita

A l’arribar a Cabrera, el primer que ens trobem és el castell que domina tota l’illa.

El port és molt petit; hi ha quatre cases com es pot veure. A l’interior també hi ha una caserna de la Guàrdia Civil i una de militar. S’ha de tenir present que ens trobem en zona militar. La màxima afluència de visitants en època turística es limita a 1000 per dia. S’hi pot fer nit en un alberg de poques places prèvia reserva, i no està permès acampar en tota l’illa. El que sí està permès és amarrar el iot (2 nits) en zones concretes. No hi ha cap hotel ni restaurant, només una cantina on et serviran un entrepà o un parell d’ous ferrats i poca cosa més. I si generes deixalles te les has d’endur a Mallorca, a l’illa no hi ha lloc per deixar-les.

Veieu aquestes barques? Són “Pateres”! Ens van explicar que portaven els immigrants en vaixells fins la zona i els deixaven a les pateres fora de les aigües jurisdiccionals espanyoles.

Les vistes des del castell són impressionants.

Les sargantanes autòctones són una espècie protegida. N’hi ha un munt....

La flora també és espectacular.

Hi ha algunes platges espectaculars, amb l’aigua més neta que he vist mai. El castell, com ja he dit abans, és omnipresent.

I per finalitzar, una visita a l’espectacular Cova Blava. Preciosa!

Eivissa - Puig de Missa a Santa Eulària del Riu

El Puig de Missa és un important conjunt arquitectònic i un component emblemàtic del patrimoni del poble de Santa Eulària des Riu.
Rep aquest nom pel fet de tenir l'església, que ara és parroquial, al punt més alt. És un monticle de 52 metres d'altura sobre el nivell del mar que domina una fèrtil comarca travessada pel riu de Santa Eulària. Aquest reduït nucli urbà, amb una església fortificada del segle XVI com a element ha estat i segueix sent protagonista i testimoni de la història d'Eivissa.

La Palmerada

L'any 2001, a la cloenda de la Festa Major de Sant Bartomeu, Joan Marsal, President aleshores de la Comissió de la Festa Major i Santa Tecla va tenir la idea de fer una "palmerada".

I en què consisteix això? Doncs en disparar una tanda de palmeres de focs artificials al llarg del Passeig Marítim de Sitges, de 2,5 km de longitud.

L' esdeveniment es va dur a terme el 26 d'agost davant d'una gran i expectant generació. La veritat és que va decebre ja que la gent concentrada en el Passeig Marítim no va poder copsar tota la seva magnitud. Només els fotògrafs que ens vam situar en llocs estratègics vam poder deixar constància de la grandiositat de l'espectacle, que va durar escassament 5 minuts.

Tècnicament va ser una tasca complexa. Es van muntar 8 grups de morters al llarg dels 2,5 km del Passeig Marítim entre la Punta i Terramar, cadascun d'ells controlat per tècnics. S'havien de disparar tres tandes de palmeres de diferent composició. Els tècnics, mitjançant walkie talkies havien de disparar les tandes seguint les ordres del director, el sitgetà Isidre Pañella.

La primera i la segona tanda van funcionar perfectament. Però en la tercera i última, segons em va comentar l'Isidre temps després, per ràdio va dir als tècnics: -No dispareu fins que no digui la paraula FOC!- i al sentir FOC! un dels grups va disparar avançant-se a la resta.

La foto impossible de la Palmerada.
Impossible perquè no va existir, ja que per error la tanda es va disparar en dues fases. En el moment de fer la foto vaig intuir que alguna part s'havia avançat i vaig programar la càmera per fer una doble exposició, el que em va permetre capturar el que hauria d'haver sigut.