Excursió a Núria

Feia temps que teníem planejada aquesta excursió, i fins ara no l’havíem pogut fer. Teníem el cremallera i el telecabina pagats i l’abonament ens caducava de manera imminent, pel que si no el volíem perdre havíem de viatjar sí o sí. El cas és que s’anunciava mal temps amb molt de fred i nevades però ens vam arriscar, i això és el que va donar de sí la visita. El telecabina no el vam poder utilitzar ja que a causa del vent no funcionava.

L'Olla i la campana

Una de les tradicions que hi ha respecte al Santuari de la Mare de Déu de Núria, emmarcada dins de la seva llegenda corresponent, ens parla de una olla en la que les dones que volguessin tenir fills havien d'introduir el cap a dins. Mentre ficaven el cap a dins havien de tocar la campana; tantes vegades com toquessin la campana tants fills haurien de tenir. Aquesta olla, segons la llegenda, va ser trobada en una cova l'any 1072 per Sant Amadeu juntament a una creu, una campana i la talla de Nostra Senyora de Núria. La llegenda afirma, a més, que havien pertangut a Sant Gil, que entre els anys 700 i 703 havia viscut a la Vall de Núria.

En aquesta fotografia es pot observar el detall de l'olla dins de la caixa de fusta i la campana a sobre.

En el refranyer català es mantenia el simbolisme ritual amb aquesta refrany: "No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla".

Avui en dia encara pugen parelles a donar gràcies a la Mare de Déu pel fill que han tingut, després d'haver posat el cap dins de l'olla. Evidentment, si el fill és una nena moltes vegades rep el nom de Núria.

L’ermita de Sant Gil

Una llegenda explica que sant Gil era un pescador d'Atenes a qui un dia va sorprendre una terrible tempesta que el va arrossegar fins a fer-lo naufragar a les costes catalanes. D'aquesta feta el sant va avorrir el mar i va decidir dedicar-se a la vida de penitència terra endins. Es va posar a caminar i va arribar a la vall de Núria, al Pirineu, on es va instal·lar al voltant de l'any 700, vivint un temps aixoplugat en una cova.

Les poques pertinences del sant eren una olla on cuinava els àpats, una campana utilitzada per a convocar els pastors a oració i compartir amb ells els menjars, una imatge de la Mare de Déu que ell mateix havia fet amb fusta de noguera, i una creu. Quan va deixar aquell paratge, va enterrar els objectes. El pastor Amadeu va cercar-los sense èxit, aixecant l'ermita de Sant Gil de Núria. Després, un altre pastor trobà els objectes de manera miraculosa i encara es conserven al santuari.

Com es pot apreciar a les fotografies, la primera nevada de la temporada, a part de molt primerenca, fou copiosa; hi havia llocs amb més de 40 cm de neu. I la temperatura era de -5º. El vent que ens feia ho acabava d’arreglar....